Band: X

Seite: 380 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
380 Codasch da liger per la sagonda classa 1857
scrosch, l' antira tera è metta sco ena fossa. Fegl, dei igl bab, do en' iglida
ad ot! Gea, rasponda igl matt: lò è splendour e magnificenza — Bab,
dumonda Berta, tge èn bagn las steilas? Igl mies unfant, dei igl bab,
chegl na sa ia betg at explitgier clér avonda, i vign a nir en de, tgi te
vignst tez a veir pi damanevel, tge las steilas èn. [p. 100] Cura, dumonda
spert Berta? Cura te vignst ad esser morta, rasponda el. Sen chegl magna
el igls sies unfants no tar la meisa e dei: Tadlè igls mies tgers unfants,
nous totts stuvagn mureir. Igl nos corp perda bod o tard las sias forzas,
el mora, vign alloura sutaro, smarschescha e daveinta tera. Aber ainten
igl om è ensatge, tgi mai na mora. Chella tgosa immortala ainten igl
om è l' orma. L' orma abitescha ainten igl corp digl om, nous na vasagn
chella betg. L' orma è aber chella tgi fò tgi nous antelligiagn chegl tgi
nous tschantschagn[.] Cun l' orma patertgainsa nous, distinguainsa nous tranter
chegl tgi è bagn o mal. Antras la pussanza dell' orma inventescha igl om
tantas belas e nizevlas tgosas, igl om malign per cuntrara surdovra las
forsas dell' orma per far igl mal. Cura igl corp mora[,] sa dolza l' orma sur
las steilas tar Dia e veiva lo perpetnamaintg, pertge l' orma na po mai
eir an navot. L' orma digl bung goda se ainten parveis perpetna legreia
e beadadad; aber l' orma digl slaschea na reiva betg tar la beadadad
celestiala, ella veiva perpetnamantg svintirevla gliunsch davent da Dia e
dagls bungs, condemnada a perpetens turmaints. — Igl om ò en' orma
immortala. Tant spert sco igl corp mora vign l' orma giuditgida da Dia. —
Dia è gist: El remunerescha igls bungs e castei igls schlets.
Igl Signer è gist, ainten tottas sias veias. Dia (v)[r]enda a mintgign
siva las sias ovras.
Igl corp sa meida an tera, aber l' orma sgola tar Dia, denonder ella
è nida.
[p. 101] An parveis vign ia a nir
E veiver an beadenscha,
Ludar Dia ad el serveir
Cun plagna contentenscha.
Nro. 5.
Igls unfants contemplavan ena seira la bela e risplendenta calour
cotschna digl sulegl, tgi ge(r)[v]a darandia. Berta dumonda co igl bab: Noua
è ossa igl sulegl? Igl bab rasponda: Igl sulegl è ia gliunsch sur igls
colms, pizas e mar, e sclerescha ossa sco sulegl della dumang ad en' otra
tera. Abitescha er gliout ainten chella tera, dumonda Gisep? Siramantg
rasponda igl bab, els èn aber en po differents da nous; ena part ò ena
fatscha brigna et oters èn neirs. Berta dumonda pi anavant: ò Dia er
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 380 Codasch da liger per la sagonda classa 1857 <lb/>
scrosch, l' antira tera è metta sco ena fossa. Fegl, dei igl bab, do en' iglida <lb/>
ad ot! Gea, rasponda igl matt: lò è splendour e magnificenza — Bab, <lb/>
dumonda Berta, tge èn bagn las steilas? Igl mies unfant, dei igl bab, <lb/>
chegl na sa ia betg at explitgier clér avonda, i vign a nir en de, tgi te <lb/>
vignst tez a veir pi damanevel, tge las steilas èn. [p. 100] Cura, dumonda <lb/>
spert Berta? Cura te vignst ad esser morta, rasponda el. Sen chegl magna <lb/>
el igls sies unfants no tar la meisa e dei: Tadlè igls mies tgers unfants, <lb/>
nous totts stuvagn mureir. Igl nos corp perda bod o tard las sias forzas, <lb/>
el mora, vign alloura sutaro, smarschescha e daveinta tera. Aber ainten <lb/>
igl om è ensatge, tgi mai na mora. Chella tgosa immortala ainten igl <lb/>
om è l' orma. L' orma abitescha ainten igl corp digl om, nous na vasagn <lb/>
chella betg. L' orma è aber chella tgi fò tgi nous antelligiagn chegl tgi <lb/>
nous tschantschagn[.] Cun l' orma patertgainsa nous, distinguainsa nous tranter <lb/>
chegl tgi è bagn o mal. Antras la pussanza dell' orma inventescha igl om <lb/>
tantas belas e nizevlas tgosas, igl om malign per cuntrara surdovra las <lb/>
forsas dell' orma per far igl mal. Cura igl corp mora[,] sa dolza l' orma sur <lb/>
las steilas tar Dia e veiva lo perpetnamaintg, pertge l' orma na po mai <lb/>
eir an navot. L' orma digl bung goda se ainten parveis perpetna legreia <lb/>
e beadadad; aber l' orma digl slaschea na reiva betg tar la beadadad <lb/>
celestiala, ella veiva perpetnamantg svintirevla gliunsch davent da Dia e <lb/>
dagls bungs, condemnada a perpetens turmaints. — Igl om ò en' orma <lb/>
immortala. Tant spert sco igl corp mora vign l' orma giuditgida da Dia. — <lb/>
Dia è gist: El remunerescha igls bungs e castei igls schlets. <lb/>
Igl Signer è gist, ainten tottas sias veias. Dia (v)[r]enda a mintgign <lb/>
siva las sias ovras. <lb/>
Igl corp sa meida an tera, aber l' orma sgola tar Dia, denonder ella <lb/>
è nida. <lb/>
[p. 101] An parveis vign ia a nir <lb/>
E veiver an beadenscha, <lb/>
Ludar Dia ad el serveir <lb/>
Cun plagna contentenscha. <lb/>
Nro. 5. <lb/>
Igls unfants contemplavan ena seira la bela e risplendenta calour <lb/>
cotschna digl sulegl, tgi ge(r)[v]a darandia. Berta dumonda co igl bab: Noua <lb/>
è ossa igl sulegl? Igl bab rasponda: Igl sulegl è ia gliunsch sur igls <lb/>
colms, pizas e mar, e sclerescha ossa sco sulegl della dumang ad en' otra <lb/>
tera. Abitescha er gliout ainten chella tera, dumonda Gisep? Siramantg <lb/>
rasponda igl bab, els èn aber en po differents da nous; ena part ò ena <lb/>
fatscha brigna et oters èn neirs. Berta dumonda pi anavant: ò Dia er </body> </text></TEI>