Band: X

Seite: 221 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
Extrat d' igl Contrat — Social de J. J. Rousseau
221
12. De duas sorts, directa, e indirecta, quest vign ear numnada collaterala.
… La lengia directa é ina successiun de persognas, las qualas derivan
ina de lotra. Sch' ella va d' igls affons agls geniturs, sche vign ella nomnada
… directa tge ascenda; va ella aber d' igls geniturs agls successurs,
scho vign ella nomnada directa descendenta. La lengia indirecta é quella,
tge contign persognas tge dirivan d' igl medem Tschep, aber betg ina de
l' otra, sco per exempel frar e sora, cusregn, e cusregna.
D. De cantas sorts é la lengia indirecta?
R. De duas sorts, eguala et ineguala. Indirecta eguala é quella nua
tge igls grads de la parentela de las persognas tge in dumonda siva én
enten medema distanza d' igl Tschep. Sco par exempel dus frars en mo
in grad distand d' igl Tschep, igls cusregns dus grads. Lengia indirecta
ineguala é quella siva la quala las persognas én en diferenta distanza digl
lur Tschep, che las unescha, verbi grazia, barba e neaf. Igl barba é mo
in grad digl Tschep, tg' igls unescha, e igl neaf é dus.
D. Cantas en las reglas de quintar igls grads?
E. Enten la lengia recta én de quintar tants grads sco iglien persognas
… davend digl Tschep igl qual ne vign betg dumbro. v. g. bab, fegl,
beadi, fegl de beadi en quater persognas e fan angal treis grads, aschia
igl fegl con igl bab en duas persognas e fan angal in grad, igl beadi dus,
igl fegl de beadi treis. Sco igl grad é ina distanza d' ina persogna a
l' otra, sche ne puo l' enprema persogna de la genealogia far nign grad;
partge ella n' ho nigna distanza de sesez, ni de nign otra superiura, schiglioc
… ne fis ella betg l' enprema. Secondo enten la lengia indirecta eguala
en duas persognas tants grads ina da l' otra sco iglien domaduas d' igl
lur Tschep, v. g. frar e sora en in solet grad in de l' otar, partge iglien
domadus engal in grad navend d' igl Tschep, tg' igls unescha, tg' é lur bab.
Igls cusregns en dus grads denter els, partge els en dus dagliungsch digl
Tschep tg' igls unescha, tg' é igl lur Tat. Terzo enten la lengia indirecta
inegula las persognas en tants grads de gliungsch trangter ellas, sco la
pli degliungsch e davent d' igl Tschep. La raschun é: partge ellas n' hon
nigna parantela trangter ellas tge per raschun d' igl Tschep nua tg' ellas
hon se separo, e ne puon betg se unir pli detier, tge sco ella é la persogna
… igl pli de gliungsch, pertge ston turnar enavos tier igl Tschep tge
las unescha. Pia sche ina persogna é treis grads navend d' igl Tschep, e
l' otra tschiunc, sch' en ellas enten igl tschiunc grad denter ellas.
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Extrat d' igl Contrat — Social de J. J. Rousseau <lb/>
221 <lb/>
12. De duas sorts, directa, e indirecta, quest vign ear numnada collaterala. <lb/>
… La lengia directa é ina successiun de persognas, las qualas derivan <lb/>
ina de lotra. Sch' ella va d' igls affons agls geniturs, sche vign ella nomnada <lb/>
… directa tge ascenda; va ella aber d' igls geniturs agls successurs, <lb/>
scho vign ella nomnada directa descendenta. La lengia indirecta é quella, <lb/>
tge contign persognas tge dirivan d' igl medem Tschep, aber betg ina de <lb/>
l' otra, sco per exempel frar e sora, cusregn, e cusregna. <lb/>
D. De cantas sorts é la lengia indirecta? <lb/>
R. De duas sorts, eguala et ineguala. Indirecta eguala é quella nua <lb/>
tge igls grads de la parentela de las persognas tge in dumonda siva én <lb/>
enten medema distanza d' igl Tschep. Sco par exempel dus frars en mo <lb/>
in grad distand d' igl Tschep, igls cusregns dus grads. Lengia indirecta <lb/>
ineguala é quella siva la quala las persognas én en diferenta distanza digl <lb/>
lur Tschep, che las unescha, verbi grazia, barba e neaf. Igl barba é mo <lb/>
in grad digl Tschep, tg' igls unescha, e igl neaf é dus. <lb/>
D. Cantas en las reglas de quintar igls grads? <lb/>
E. Enten la lengia recta én de quintar tants grads sco iglien persognas <lb/>
… davend digl Tschep igl qual ne vign betg dumbro. v. g. bab, fegl, <lb/>
beadi, fegl de beadi en quater persognas e fan angal treis grads, aschia <lb/>
igl fegl con igl bab en duas persognas e fan angal in grad, igl beadi dus, <lb/>
igl fegl de beadi treis. Sco igl grad é ina distanza d' ina persogna a <lb/>
l' otra, sche ne puo l' enprema persogna de la genealogia far nign grad; <lb/>
partge ella n' ho nigna distanza de sesez, ni de nign otra superiura, schiglioc <lb/>
… ne fis ella betg l' enprema. Secondo enten la lengia indirecta eguala <lb/>
en duas persognas tants grads ina da l' otra sco iglien domaduas d' igl <lb/>
lur Tschep, v. g. frar e sora en in solet grad in de l' otar, partge iglien <lb/>
domadus engal in grad navend d' igl Tschep, tg' igls unescha, tg' é lur bab. <lb/>
Igls cusregns en dus grads denter els, partge els en dus dagliungsch digl <lb/>
Tschep tg' igls unescha, tg' é igl lur Tat. Terzo enten la lengia indirecta <lb/>
inegula las persognas en tants grads de gliungsch trangter ellas, sco la <lb/>
pli degliungsch e davent d' igl Tschep. La raschun é: partge ellas n' hon <lb/>
nigna parantela trangter ellas tge per raschun d' igl Tschep nua tg' ellas <lb/>
hon se separo, e ne puon betg se unir pli detier, tge sco ella é la persogna <lb/>
… igl pli de gliungsch, pertge ston turnar enavos tier igl Tschep tge <lb/>
las unescha. Pia sche ina persogna é treis grads navend d' igl Tschep, e <lb/>
l' otra tschiunc, sch' en ellas enten igl tschiunc grad denter ellas. </body> </text></TEI>