Band: X

Seite: 219 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
Extrat d' igl Contrat — Social de J. J. Rousseau
219
n' iglie betg cho otra voluntat d' in Corp tge resista a quella d' igl Prenza
o fetscha equilibro con ella, sche reivagl baot odar tard, tge igl Prenza a
la fegn squitscha sot il Suvrain, e rompa igl tractat social. Quest é igl
veza incorporo, e inevitabel aint igl corp politic, tge enquira adegna
schon de la sia naschienscha la sia destructiun, medemamaintg sco la
vegladetna e la mort destrueschen a la fegn igl corp human. Igl Guvernamaint
… degenerescha ordinariemantg en duas veisas, u tge el se restranscha,
u tg' el se disfa. El se restrenscha cur tg' el passa d' igl grond dombar
tier igl pitschan; vot deir de la democratia a l' aristocratia, u de l' aristocratia
… a la monarchia. Questa é la sia inclinatiun natirala. Sch' el gies
d' igl pitschan dombar agl grond, pudes in deir tg' el lascha siva, aber
quegl devainta mai; partge quest in enzena tg' igl manca las forzas et a
la fegn el ne fis betg ple.
Igl cas de se disfar igl Stand puo arrivar en duas veisas. Premieramantg
… cur tge igl Prenza n' administrescha betg ple igl Stand suaintar las
leschas, e tg' el usurpescha l' autoritat suvraina. (Figieit observation, sche
quest ne pudes betg eassar igl cas de cumegnas tearras con la Valtelina.)
Alura ven fatg ina midada rimarcabla; partge iglie betg igl Guvernamaint
tge se restrenscha, sonder igl Stand. Ia vi deir tge igl grond Stand se
disfo, e se forma in otar enten quel, componiu soletamantg d' igls members
d' igl Guvernamaint, tge n' é nuot otar per igl restant d' igl pievel tge
igl siu Patrun, e igl sias Tiran, en maniera tge ainten igl moment tge
igl Guvernamaint usurpescha la Suvrainitat, igl patg social é rot, e tots
igls sempel vaschigns turnan con dretg enten lur libertat natirala, et en
sforzos, aber betg ubliios d' obedeir.
Igl medem cas arriva cur tge igls members d' igl Guvernamaint usurpeschan
… seperatemantg l' autoritat, e pussonza ch' els ne duessen exerzar betg
otar tge en Corp; e quegl né betg manc surpassa las leschas, e causescha
aung in pli grond desurden. (Scheit vus sche quest n' é betg igl cas, nua
tge tgata presentamentg igl Prais.) Lura ha in per deir uscheia, tons
prencas sco persognas de Magistrat e igl Stand bucca meins dividiu ch' igl
Guvernamaint, pirescha u mida furma.
Cur tge igl Stand se disfa, igl abus d' igl Guvernamaint qual che puo
ear mai eassar, prenda igl cumegn nom
d' Anarchia. Distinguend tge la
democratia degenerescha en Ochlocratia, e la monarchia en Tyrania.
Tala é l' inclinatiun natirala, e inevitabla d' igls Guvernamaints igl pli
baign constituias. Sche Sparta e Roma en peria, qual Stand puo sperar
de cuzar adegna? Igl Corp politic entscheiva, schi baign sco igl Corp
moral, a mureir schon de sia naschienscha, e porta en sesez la caussa de
la sia destructiun. Aber in e l' otar puon haveir ina constitutiun ple u
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Extrat d' igl Contrat — Social de J. J. Rousseau <lb/>
219 <lb/>
n' iglie betg cho otra voluntat d' in Corp tge resista a quella d' igl Prenza <lb/>
o fetscha equilibro con ella, sche reivagl baot odar tard, tge igl Prenza a <lb/>
la fegn squitscha sot il Suvrain, e rompa igl tractat social. Quest é igl <lb/>
veza incorporo, e inevitabel aint igl corp politic, tge enquira adegna <lb/>
schon de la sia naschienscha la sia destructiun, medemamaintg sco la <lb/>
vegladetna e la mort destrueschen a la fegn igl corp human. Igl Guvernamaint <lb/>
… degenerescha ordinariemantg en duas veisas, u tge el se restranscha, <lb/>
u tg' el se disfa. El se restrenscha cur tg' el passa d' igl grond dombar <lb/>
tier igl pitschan; vot deir de la democratia a l' aristocratia, u de l' aristocratia <lb/>
… a la monarchia. Questa é la sia inclinatiun natirala. Sch' el gies <lb/>
d' igl pitschan dombar agl grond, pudes in deir tg' el lascha siva, aber <lb/>
quegl devainta mai; partge quest in enzena tg' igl manca las forzas et a <lb/>
la fegn el ne fis betg ple. <lb/>
Igl cas de se disfar igl Stand puo arrivar en duas veisas. Premieramantg <lb/>
… cur tge igl Prenza n' administrescha betg ple igl Stand suaintar las <lb/>
leschas, e tg' el usurpescha l' autoritat suvraina. (Figieit observation, sche <lb/>
quest ne pudes betg eassar igl cas de cumegnas tearras con la Valtelina.) <lb/>
Alura ven fatg ina midada rimarcabla; partge iglie betg igl Guvernamaint <lb/>
tge se restrenscha, sonder igl Stand. Ia vi deir tge igl grond Stand se <lb/>
disfo, e se forma in otar enten quel, componiu soletamantg d' igls members <lb/>
d' igl Guvernamaint, tge n' é nuot otar per igl restant d' igl pievel tge <lb/>
igl siu Patrun, e igl sias Tiran, en maniera tge ainten igl moment tge <lb/>
igl Guvernamaint usurpescha la Suvrainitat, igl patg social é rot, e tots <lb/>
igls sempel vaschigns turnan con dretg enten lur libertat natirala, et en <lb/>
sforzos, aber betg ubliios d' obedeir. <lb/>
Igl medem cas arriva cur tge igls members d' igl Guvernamaint usurpeschan <lb/>
… seperatemantg l' autoritat, e pussonza ch' els ne duessen exerzar betg <lb/>
otar tge en Corp; e quegl né betg manc surpassa las leschas, e causescha <lb/>
aung in pli grond desurden. (Scheit vus sche quest n' é betg igl cas, nua <lb/>
tge tgata presentamentg igl Prais.) Lura ha in per deir uscheia, tons <lb/>
prencas sco persognas de Magistrat e igl Stand bucca meins dividiu ch' igl <lb/>
Guvernamaint, pirescha u mida furma. <lb/>
Cur tge igl Stand se disfa, igl abus d' igl Guvernamaint qual che puo <lb/>
ear mai eassar, prenda igl cumegn nom <lb/>
d' Anarchia. Distinguend tge la <lb/>
democratia degenerescha en Ochlocratia, e la monarchia en Tyrania. <lb/>
Tala é l' inclinatiun natirala, e inevitabla d' igls Guvernamaints igl pli <lb/>
baign constituias. Sche Sparta e Roma en peria, qual Stand puo sperar <lb/>
de cuzar adegna? Igl Corp politic entscheiva, schi baign sco igl Corp <lb/>
moral, a mureir schon de sia naschienscha, e porta en sesez la caussa de <lb/>
la sia destructiun. Aber in e l' otar puon haveir ina constitutiun ple u </body> </text></TEI>