<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 218 Extrat d' igl Contrat — Social de J. J. Rousseau <lb/>
sin la Democratia, la quala é oder dues eassar la nossa, senza sinteressar <lb/>
de las otras tge nus ne von aint nuot. <lb/>
Ei someglia ch' in ne pudes betg veir ina megldra forma de constitutiun, <lb/>
… tge quella nua tge la pussonza executiva é unida con la legislativa: <lb/>
… aber güst quegl renda quel Guvernamaint insufficient en tscherta <lb/>
veisa, partge las tgosas tge duessen eassar distingueidas n' en betg, e <lb/>
ch' essend igl Prenza, e igl Suvrain mo la medema persogna, ne formant <lb/>
per deir aschia, tge in Guvernamaint sainza Guvernamaint. <lb/>
Iglie betg bglion, tge quel tge fa las leschas, las executescha, ni tge <lb/>
igl corp d' igl pievel reteira la sia attention de desseigns generals per tals <lb/>
dar ad objects particulars. Iglie nuot pli periculus tge l' influenza d' igls <lb/>
privats entaress enten igls affars publics. In pievel tge ne surdovres mai <lb/>
betg igl Guvernamaint, ne surdovres ear mai betg l' independenza; in <lb/>
pievel tge guarnes adegna baign, n' aves betg bosins de vegnir guarno. <lb/>
Prendent igl tearm en vigur, iglie mai sto, e ne vegn mai ad exister ina <lb/>
veritabla Democratia. Iglie contrari agl urden natiral, tge la gronda part <lb/>
regien, e igls pocs vegnien regias; igl pieval ne puo betg star adegna <lb/>
rimno ensemen per s' applicar agls affars publics, e ne puo ear betg <lb/>
stabilir comischuns per quegl sainza tge la furma de Guvernamaint ne se <lb/>
mida. In autur fitg retschenta la varte per prencepa fundamental de la <lb/>
Democratia. In auter betg manc renumnau dei: Sche fis in pieval de <lb/>
Dias, sche vegnissagl quels a se guvernar democraticamantg. In Guvernamaint <lb/>
… schi perfetg, ne convign betg agls homens. <lb/>
Igls hommans on bglear duspito quala seia la megldra furma de <lb/>
Guvernamaint, mintgin giuditgescha a sia fantascheia. Igls sugiets prefereschan <lb/>
… la tranquilitat publica, igls vaschigns la libertat d' igls particulars; <lb/>
l' in preferescha la siarezza de las possessiuns, e l' otar quella de las persognas; <lb/>
l' in vot tge igl megliar guvernamaint seia igl pli rigurus, e l' otar <lb/>
igl pli mieval; l' in vot ch' in strofegia igls crims, e l' otar tge in igls prevegna; <lb/>
l' in affla bglion d' eassar tumiu d' igls confinants, e l' otar d' eassar <lb/>
ignoro; l' in é containt cur tge igl daner cora, e l' otar cur tge igl pievel <lb/>
ha pangn. Sch' in vegnis ear paregna sin quests pontgs, fus in aung bucca <lb/>
gliungsch. Ia aber dumond: qual é igl fegn de l' association? Iglie la <lb/>
conservation, e la prosperitat d' igls sias members. Et quala é l' enzena <lb/>
la pli süra tge els se conservan, e prospareschan? Iglie igl lur domber <lb/>
e lur populatiun, igl Guvernamaint pia nua tge igl pievel se multiplichescha <lb/>
igl ple e igl megliar. <lb/>
Sco la voluntat particulara lavura adegna cunter la voluntat generala, <lb/>
aschia igl Guvernamaint fo in sforz continuo cunter la Suvrainitat. Ple <lb/>
tge quest sforz se augmenta, e ple tge la constitutiun de deranscha, e sco </body> </text></TEI>
