Band: X

Seite: 217 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
Extrat d' igl Contrat — Social de J. J. Rousseau
217
dominanta, e la soleta regla de totas las otras. Suainter igl urdan natiral,
per igl contrari questas voluntats vegnien pli activas a portiun ch' ellas
se restrenschen Aschia la voluntat generala é adegna la pli fleva, la
voluntat d' igl Corp ha igl second rang e la voluntat particulara igl enprem
de tots: en maniera tge ainten igl Guvernamaint mintga membar é premiermantg
… Sesez, suainter Magistrat e pir siva vaschign. Gradation directemantg
… opposada a quella tge dumonda igl urden social.
Suonda da quegl tge vaign detg, tge pi pocs tge iglien igls membars
d' igl Guvernamaint, e pli actif tg' el é, partge la voluntat particulara, e la
voluntat d' igl Corp s' uneschan pli facilmantg, e tge pli nombrus tg' é igl
Guvernamaint e manc tg' el ho d' activitat, partge la voluntat d' in corp e
l' otar s' uneschan pli dificilmantg. E las consultatiuns enten igls affars
vign ear pli lainta a proportiun tge iglien pli bglears quels tge hon de
consultar. Ia plaidel aber cho mo de la forza relativa d' igl Guvernamaint,
e betg de la sia rectitud; partge per igl contrari, ple tge igl Magistrat e
nombrus se proxima a proporziun la voluntat d' igl Corp a la voluntat
generala, e per consequenza a proporziun ple de rectitud.
Nus vaign via tge puo eassar differentas spezias, oder forma de
Guvernamaint tras igl differend diember d' igls membars tge igl componan,
nus lein observar ossa, co vign fatga questa differenza ner divisiun. Igl
Suvrain puo premiermantg confidar igl depo d' igl Guvernamaint a tot igl
pieval, u a la pli gronda part d' igl pieval, en maniera tge seian ple
vaschigns magistrats tge sempels, particulars vaschigns. A questa forma
de Guvernamaint vign do igl nom de Democratia. Oder el puo restrenschar
igl Guvernamaint enten maun d' in pitschan domber, en maniera tge seian
pi bglears igls sempels vaschigns tge quels d' igl Magistrat, e questa forma
porta igl nom d' Aristocratia. A la fin el puo restrenscher tot igl Guvernamaint
… en maun d' in solet, d' igl qual tots igls otars retscheivan lur autoritat.
Questa tearza forma se nomna Monarchia u Guvernamaint real. In puo
observar tge totas questas formas, con zond las duas enpremas, en susceptiblas
… de ple, u de manc, et hon ear ina gronda latitud; partge la Democratia
… puo comprender tot igl pievel, u se restrenscher entocan la meazadat.
L' Aristocratia puo se restrenscher de la meazadat d' igl pievel entocan in
fitg pitschan domber indetermino. La Monarchia sez é susceptibla de
qualtge partiziun. Sparta ha giu stateivlamantg dus Retg tras sia constituziun;
… et aint igl Impero roman en stai entochan óatg Emperadurs en
medem taimp sainza ch' igl imperi seia dividiu.
In ha de tot taimp duspito quala tge seia la megldra furma de Guvernamaint,
… sainza considerar tge mintgina dad ellas é la megldra en
tscheartas occasiuns, e la pira en otras. Nus lein far mo ina reflexion
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Extrat d' igl Contrat — Social de J. J. Rousseau <lb/>
217 <lb/>
dominanta, e la soleta regla de totas las otras. Suainter igl urdan natiral, <lb/>
per igl contrari questas voluntats vegnien pli activas a portiun ch' ellas <lb/>
se restrenschen Aschia la voluntat generala é adegna la pli fleva, la <lb/>
voluntat d' igl Corp ha igl second rang e la voluntat particulara igl enprem <lb/>
de tots: en maniera tge ainten igl Guvernamaint mintga membar é premiermantg <lb/>
… Sesez, suainter Magistrat e pir siva vaschign. Gradation directemantg <lb/>
… opposada a quella tge dumonda igl urden social. <lb/>
Suonda da quegl tge vaign detg, tge pi pocs tge iglien igls membars <lb/>
d' igl Guvernamaint, e pli actif tg' el é, partge la voluntat particulara, e la <lb/>
voluntat d' igl Corp s' uneschan pli facilmantg, e tge pli nombrus tg' é igl <lb/>
Guvernamaint e manc tg' el ho d' activitat, partge la voluntat d' in corp e <lb/>
l' otar s' uneschan pli dificilmantg. E las consultatiuns enten igls affars <lb/>
vign ear pli lainta a proportiun tge iglien pli bglears quels tge hon de <lb/>
consultar. Ia plaidel aber cho mo de la forza relativa d' igl Guvernamaint, <lb/>
e betg de la sia rectitud; partge per igl contrari, ple tge igl Magistrat e <lb/>
nombrus se proxima a proporziun la voluntat d' igl Corp a la voluntat <lb/>
generala, e per consequenza a proporziun ple de rectitud. <lb/>
Nus vaign via tge puo eassar differentas spezias, oder forma de <lb/>
Guvernamaint tras igl differend diember d' igls membars tge igl componan, <lb/>
nus lein observar ossa, co vign fatga questa differenza ner divisiun. Igl <lb/>
Suvrain puo premiermantg confidar igl depo d' igl Guvernamaint a tot igl <lb/>
pieval, u a la pli gronda part d' igl pieval, en maniera tge seian ple <lb/>
vaschigns magistrats tge sempels, particulars vaschigns. A questa forma <lb/>
de Guvernamaint vign do igl nom de Democratia. Oder el puo restrenschar <lb/>
igl Guvernamaint enten maun d' in pitschan domber, en maniera tge seian <lb/>
pi bglears igls sempels vaschigns tge quels d' igl Magistrat, e questa forma <lb/>
porta igl nom d' Aristocratia. A la fin el puo restrenscher tot igl Guvernamaint <lb/>
… en maun d' in solet, d' igl qual tots igls otars retscheivan lur autoritat. <lb/>
Questa tearza forma se nomna Monarchia u Guvernamaint real. In puo <lb/>
observar tge totas questas formas, con zond las duas enpremas, en susceptiblas <lb/>
… de ple, u de manc, et hon ear ina gronda latitud; partge la Democratia <lb/>
… puo comprender tot igl pievel, u se restrenscher entocan la meazadat. <lb/>
L' Aristocratia puo se restrenscher de la meazadat d' igl pievel entocan in <lb/>
fitg pitschan domber indetermino. La Monarchia sez é susceptibla de <lb/>
qualtge partiziun. Sparta ha giu stateivlamantg dus Retg tras sia constituziun; <lb/>
… et aint igl Impero roman en stai entochan óatg Emperadurs en <lb/>
medem taimp sainza ch' igl imperi seia dividiu. <lb/>
In ha de tot taimp duspito quala tge seia la megldra furma de Guvernamaint, <lb/>
… sainza considerar tge mintgina dad ellas é la megldra en <lb/>
tscheartas occasiuns, e la pira en otras. Nus lein far mo ina reflexion </body> </text></TEI>