<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 216 Extrat d' igl Contrat — Social de J. J. Rousseau <lb/>
lur offeza pia n' é nuot otar tge ina Comissiun, in survetsch ent igl qual, <lb/>
sco sempels Officials d' igl Suvrain, exercen els en siu nom l' autoritat <lb/>
ch' el igls ha confido, la quala el puo limitar, modificar e reprender cur <lb/>
tg' igl plai, partge el igls veva mo fats igls depositaris, e la alienatiun, igl <lb/>
se privar d' in tal dretg é incompotibel con la nateira d' igl corp social e <lb/>
contrari agl fegn de l' associatiun. <lb/>
Ia nomnel damai Guvernamaint, u Suprema Administratiun igl exercezi <lb/>
… legitim de la pussanza executiva, e Prenze, u Magistrat la persogna <lb/>
u igl corp cargau de questa administratiun. Igl Guvernamaint retscheva <lb/>
igls comends d' igl Suvrain, e igls dat agl pieval. Mintgin dues far la <lb/>
sia function, schiglio igl tot é distrut. Sche igl Suvrain vol guvernar, u <lb/>
sche igl Magistrat vol dar leschas, u sch' igls Sugiets rufidan d' obedeir, <lb/>
sche suonda igl desurden a la regla, la forza, e la voluntat n' opereschan <lb/>
betg ple de concert, igl Stand se desfa, croda enten igl dispotism, oder <lb/>
ainten l' anarchia. <lb/>
Igl Guvernamaint é en pitschan quegl tge igl Corp politic, tg' igl rinfermo <lb/>
… é en grond. El é ina persogna morala dotada de tschertas facultats, <lb/>
activa sco igl Suvrain, passiva sco igl Stand, ch' in puo formar en otars <lb/>
rapports somiglionts, oder schi zond in otra persogna ainten quella, entocan <lb/>
in vign betg tier in tearm indivisibil, vi deir in solet Magistrat suprem. <lb/>
Igl Guvernamaint é damai in noof corp ent igl Stand, distint d' igl pievel <lb/>
e d'igl Suvrain, et intermedio de 1'in e l'otar, con questa diferenza <lb/>
essentiala denter quests dus corps, tge igl Stand exista tras sesez, e tge <lb/>
igl Guvernamaint n' exista tge tras igl Suvrain. Aschia la voluntat dominanta <lb/>
… digl Prenza, u Magistrat n' é, u ne dues eassar tge la voluntat <lb/>
generala, u la lescha, la sia forza n' en é tga la forza publica concentrada <lb/>
enten el. <lb/>
Nus pudein distinguer treis voluntats essentialmantg differentas enten <lb/>
la persogna digl Magistrat. Premiermantg la voluntat propria d' igl individuo, <lb/>
… tge n' inclinescha tge agl sias avantatg particular; secondo la voluntat <lb/>
cummegna d' igls Magistrats (d' igl Obrigkeit) tge se rapporta soletamantg <lb/>
a la voluntat d' igl Prenza (magistrat) tge in puo nomnar la voluntat <lb/>
d' igl Corp, la quala é generala riguard agl Guvernamaint, e particulara <lb/>
riguard agl Stand, d' igl qual igl Guvernarnaint fa ina part; terzo la voluntat <lb/>
d' igl pievel, u la voluntat suvraina, la quala é generala tont per riguard <lb/>
agl Stand considero sco igl tot, sco per riguard agl Guvernamaint, considero <lb/>
… sco ina part d' igl tot. <lb/>
Enten ina legislatiun perfetga la voluntat particulara, u individuala <lb/>
dues eassar nuot, la voluntat d' igl Corp aigna d' igl Guvernamaint fitg <lb/>
sottamessa, e per consequenza la voluntat generala, u suvraina adegna </body> </text></TEI>
