<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Extrat d' igl Contrat — <lb/>
Social de J. J. Rousseau <lb/>
215 <lb/>
gronda dependenza d' igl Stand; da quest rapport darivan las leschas civilas. <lb/>
In puo considerar ina tearza schort de relaziun denter igl homm e la <lb/>
lescha, vol deir, quella della desobedienscha, a la pagna, e questa ho do <lb/>
occasiun de stabileir las leschas criminalas, tge en fundamaint n' en betg <lb/>
tant ina specia particulara de lescha tge l' ordinatiun de totas las otras. <lb/>
A questas treis sorts de leschas s' unescha la quarta, la ple enportanta de <lb/>
totas, stampada aint igl cor d' igls vaschigns; tge fa la veritabla constitution <lb/>
d' igl Stand; ja pladel d' igls deportaments, de las isangsas, e surtot de <lb/>
l' opiniun. Nus lein aber tratar mo de las Leschas politicas. <lb/>
Tge tge vot deir in Guvernamaint. Mintga actiun libra ho duas <lb/>
tgosas, tge concoran a la produr; l' egna morala, vot deir la voluntat, tge <lb/>
determinescha igl act, l' otra physica, vot deir la pussangsa tg' igl executescha. <lb/>
… Cur tge ja caminel, sto premiemantg eassar tge ia vigla eir; <lb/>
secondo, tge igls mias peis am portan. Tge in paralitic veglia corar, tge <lb/>
in hom spert ne vegla betg, sche restagl domadus en lur platz. Igl Corp <lb/>
politic ho igls medems mobils; in distigua en medema veisa la forza e la <lb/>
voluntat; questa son igl nom de pussanza legislativa; l' otra sot igl nom <lb/>
de pussanza executiva. Ei ven, ner dues vegnir fatg nuot, senza igl lur <lb/>
concurs. <lb/>
Nus ven viu tge la pussanza legislativa appartigna agl pievel, e ne <lb/>
puo appartigneir tge ad el. Iglie facil de veir igl contrari, tras igls prencepas <lb/>
… stabilias schon avant, tge la pussanza executiva ne puo betg appartigneir <lb/>
… a la generalitat sco legislatrice, u suvraina, partge questa pussanza <lb/>
executrice ne consista tge en acts particulars, tge ne puon betg eassar <lb/>
d' igl prencepa danonder dareiva la lescha, per consequenza ear betg d' igl <lb/>
Suvrain, partge tots igls sias acts ne puon eassar otar tge leschas. <lb/>
Iglie pia necessari in agent a la forza publica, igl qual la reunescha <lb/>
e meta en ovra suainter la direction de la voluntat generala, tge serva a <lb/>
la communicatiun d' igl Stand, e d' igl Suvrain, tge fetscha en tscherta <lb/>
maniera enten la persogna publica quegl tge fo aint igl homm l' uniun de <lb/>
l' orma e igl corp. Quegl é la raschun d' igl Guvernamaint ent igl Stand, <lb/>
confundiu senza raschun con igl Suvrain, d' igl qual el é mo igl Minister. <lb/>
Tge eigl damai in Guvernamaint? In Corp intermedio stabiliu denter <lb/>
igs sugets e igl Suvrain per lur vincendevla correspondenza, cargea de <lb/>
l' executiun de las leschas, e d' igl mantignamaint de la libertat tant civila <lb/>
tge politica. <lb/>
Igls members da quest Corp vegnian nomnos Magistrats u Retgs, <lb/>
vot deir Guvernaturs, e igl Corp entier Prenze (cho tier nus vignan igls <lb/>
members da quel corp numnos Giros, Mastrals, u Landfogts, e igl corp <lb/>
entier Obrigheit oder Criminal suainter la functiun ch' els exerzen. Quest </body> </text></TEI>
