<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 214 Extrat d' igl Contrat — Social de J. J. Rousseau <lb/>
dues haveir nigns dretgs legislatifs, e igl pievel sez ne puo, aung sch' el <lb/>
less, se privar de quels dretgs incomunicabels, partge suainter igl patg <lb/>
social, e fundamental n' é tge la voluntat generala tge puo obliiar igls <lb/>
particulars, e in ne puo mai se sierar, tge ina voluntat particulara segi <lb/>
conforma la voluntat generala, tge siva de l' aveir sottamessa agl mehren <lb/>
liber et approbaziun d' igl pievel. <lb/>
In' otra dificultat. Igls perderts, tge votan plidar agl cumegn en lur <lb/>
lungatg enstagl en lungatg d' igl pieval, ne puon betg se far encleir; e iglie <lb/>
melli ideas tge in ne puo betg explitgiar ent igl lungatg d' igl pieval. <lb/>
In' otra observaziun d' igl Legislatur. In Architect avant tge altar se <lb/>
in grond Edifezi observa, et examinescha igl fundamaint per veir sch' el <lb/>
puo sustigneir igl pasant, aschia in perdert institutur n' entscheiva betg <lb/>
per componar e formar bunas leschas en sesez, aber el examinescha avant, <lb/>
sche igl pievel, agl qual el las destinescha, é disponia de las ratschevar, <lb/>
sche igl convegnian. <lb/>
In sto far attenziun a quegl tge nescha tant de la situaziun locala, <lb/>
sco d' igl caracter d' igls habitants; sin quegl sto in dar a mintga pievel <lb/>
in systema particular d' institutiun, tge seia igl megliar, forma betg en <lb/>
sesez, sonder per igl Stand agl qual el é destino. Quegl tge fo la constitutiun <lb/>
… d' in Stand veramantg solid e direvla é cur tge las convegnienschas <lb/>
… en talmantg observadas, tge cur tge quegl tg' é de la nateira d' igl <lb/>
lü, e d' igl caracter d' igls habitants se concordan adegna con las leschas <lb/>
sin igls medems pontgs, e desseigns, e tge las leschas ne fetschan, per <lb/>
deir uscheia, otar tge sierar, accompagnear, e megliorar quegl. Aber sche <lb/>
igl Legislatur falla ent igl sias object, prenda in prencepa different de <lb/>
quel tge nescha de la nateira de las tgosas, tge l' in inclinescha ad ina <lb/>
tgosa, e l' oter ad in' otra, sche vegnien las leschas a se indebolir insensibilmantg, <lb/>
… igl stand inquiet e trublo, la constitutiun se midar en pir, et <lb/>
quegl tot entocan igl Stand ne se destruescha, oder ne meida betg, e tge <lb/>
l' invincibla nateira hagi repriu igl siu imperi. <lb/>
Nus ne pliden betg ni de la lescha de la nateira, ni d' igls Dretgs de <lb/>
las natiuns, sonder mo d' igl Stand, la quala ha diversas relatiuns de considerar. <lb/>
… Primo l' actiun d' igl corp entier operend sin sesez, vol deir igl <lb/>
rapport de tot a tot, u d' igl Suvrain agl Stand. Las leschas, tge reglan <lb/>
quest rapport portan igl nom de leschas politicas, e se nomnan ear leschas <lb/>
fondamentalas, e betg sainza raschun, sche questas leschas en perdertas. <lb/>
La seconda relatiun é quella d' igls members denter els, oder con igl corp <lb/>
entiar, e quest rapport dues eassar riguard igl emprem schi pitschen, e <lb/>
riguard igl second schi grond sco iglie possebal, en maniera tge mintga <lb/>
vaschign seia en ina perfetga independenza de tots igls otars, et en ina </body> </text></TEI>
