<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Extrat d' igl Contrat — Social de J. J. Rousseau <lb/>
213 <lb/>
pieval statuescha sin tot igl pieval, e ne considerescha che sesez, e sche <lb/>
se forma alloura in rapport, sch' eigl d' igl object entier sot in desseign, <lb/>
agl object entier sot in otar desseign, sainza nigna devisiun d' igl tot. <lb/>
Alura la materia sur la quala in statuescha, é generala, sco la voluntat <lb/>
tge statuescha. Quest act nomna ja ina lescha. Cur che jeu dei tge igl <lb/>
object de la lescha é adegna general, entali jeu, tge la lescha considerescha <lb/>
igls sugiets en corp, e las actiuns sco abstractas, e mai in homm, sco <lb/>
individu, ni ina actiun particulara. <lb/>
Con questa idea n' é betg de basins de dumandar, a tgi tg' appartegna <lb/>
de far leschas, essend ch' ellas en acts de la voluntat generala; ni sche <lb/>
igl Prenza e Superiur a las leschas, essend tge el é membar d' igl Stand; <lb/>
ni sche la lescha puo eassar ingista essend tge nign n' é malgist cunter <lb/>
sesez; ni cho in é liber e sottomes a las leschas, essend tg' ellas n' en tge <lb/>
registers de nossa voluntat. <lb/>
Las leschas en sasez en veramantg las condiziuns de l' associatiun <lb/>
civila. Igl pievel sottomes a las leschas dues eassar igl autur, igl n' <lb/>
appartegn, igl ne tocca tge a quels tge se associeschen, de regular las condiziuns <lb/>
… de la societat. Aber cho vegnagl a las reglar? Cho vign ina <lb/>
multitud tschoca, tge baign savens ne so betg tge tg' ella vol, pertge ella <lb/>
encanoscha raramantg quegl tge igl é bglion, ad exequir de sesez in' intraprisa <lb/>
… schi gronda, schi difficil sco iglie in systema de legislation? De <lb/>
sesez igl pieval vol adegna igl baign, aber el n' igl encanoscha betg adegna <lb/>
de sesez. La voluntat generala é adegna retli, aber igl giudeza tge la <lb/>
magna n' é betg adegna baign instruia, igls particulars vezen igl baign <lb/>
tg' els rufidan, igl public vot igl baign tg' el ne vei betg. In sto ubliiar <lb/>
quels de conformar lur voluntat con la raschun, e quest d' encanoschar <lb/>
quegl tg' el vol. <lb/>
Per scuvrir las megldras reglas de la societat, tge convegnian a las <lb/>
naziuns, stues eassar ina inteligienscha superiura, tge veses tot las passiuns <lb/>
d' igls hommans, e tge ne fis sottopast a nignas, tge n' haves nign raport <lb/>
con nossa nateira, et tge l' enconasches perfetgamantg, che sia ventira fus <lb/>
independenta de nus, e tge les auncalura s' occupar de la nossa, finalmantg <lb/>
monglassen eassar Dias per dar lescha agls hommans. <lb/>
Igl Legislatur é en tots regards in homm extraordinari enten igl Stand. <lb/>
Quest é ina function particulara, e superiura, tge n' ho navot cumegn con <lb/>
igl guvernamaint, con la pussonza humana; partge sche quel tge comonda <lb/>
agls hommans ne dues betg comandar a las leschas, ni ear betg quel tge <lb/>
comonda a las leschas, dues comandar agls homans, schiglioc las sias <lb/>
leschas ministers de las sias passions, ne faschesan baign savens nuot otar <lb/>
tge continuar las sias ingistias. Quel tge compona las leschas n' ho, u ne </body> </text></TEI>
