<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 212 Extrat d' igl Contrat — Social de J. J. Rousseau <lb/>
causa, sco ear betg ainten la lescha de la nateira. Igls contracts, tge nus <lb/>
ublieschen aint igl Corp social, ne nus ublieschen, tge partge els en vincendevels, <lb/>
… e lur nateira é tala, ch' in ne puo betg, satisfeschond quels, <lb/>
luvrar per otars senza luvrar ear per sesez. <lb/>
La voluntat generala per eassar veramentg tala, sto eassar tont ent' igl <lb/>
siu object sco enten la sia essentia, ella dues vegnir de tots per s' applicar <lb/>
a tots, et ella pearda la sia rectitud natirala cur tg' ella ha per meira in <lb/>
object individual e determino. En effect dalunga tge vign trato de dretgs <lb/>
particulars sin in pontg tge n' é betg sto reglo tras ina conventiun generala, <lb/>
… e precedenta vign igl affar duspitabel; iglie in proces, nua tge igls <lb/>
particulars interesos en ina de las parts, e igl public l' otra, aber nua <lb/>
tg' in ne veza ni la lescha, ch' in dues suondar, ni igl darschedar, tge <lb/>
dues giuditgiar. In ne puo alaura betg raportar ad in' expressa decisiun <lb/>
de la voluntat generala, tge ne puo eassar tge la conclusiun de legna de <lb/>
las parts, e per consequenza n' é per l' otra tge ina voluntat particulara, <lb/>
sugietta agl errur et ingüstia. <lb/>
Igl patg social stabilescha denter igls vaschigns ina tala egualitat, <lb/>
che s' obligheschan tots sot las medemas conditiuns, e duessen ear tots <lb/>
goder igls medems previlegis. Aschia per la natira d' igl patg, mintg' act <lb/>
de suvrainitat, vi deir tot act autentic de la voluntat generala ubliescha, u <lb/>
favorisescha egualmantg tots igls Vaschigns, en maniera tge igl Suvrain <lb/>
encanoscha mo igl Corp de la natiun e ne distingua nigns de quels tge <lb/>
la composan. <lb/>
Tras igl patg social ha in do l' existienscha, e la veta agl corp <lb/>
politic, se trata ossa d' igl dar igl muvemaint, e la voluntat tras la legislaziun; <lb/>
… partge per igl act premitif, con igl qual quest corp se forma, e <lb/>
s' unescha, ne determinescha ang nuot de quegl, tg' el dues far per se <lb/>
conservar. <lb/>
Tota gistia vign de Dieu, el solet é la funtagna; aber sche nus la <lb/>
savessan retscheiver imediatemantg d' ilgs ses mangs, sche vessen nus betg <lb/>
basins ni de guvernamaint, ni de leschas. Iglie sainza dubitanza ina <lb/>
güstia universala, tge dariva de la raschun soleta; aber per vegnir admessa <lb/>
… questa güstia denter nus sto ella eassar reciproca. Sch' in considerescha <lb/>
… humanamantg las tgosas, sche senza reglamaint natiral en las <lb/>
leschas de la güstia vanas denter igls homens; ellas ne fon tge igl baign <lb/>
da quels de nigna valeta, e igl mal d' igls güsts, cur tge quests las observan <lb/>
… con tots, e nign las observa con els. Ei sto pia eassar conventions per <lb/>
unir igls dretgs con las obligaziuns, e remanar la güstia tier igl sias object. <lb/>
Tge eigl damai ina lescha d' igl Stand? Ia va schon detg tge na <lb/>
seia betg voluntat generala sin in object particular. Aber cur tge igl </body> </text></TEI>
