Band: X

Seite: 212 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
212 Extrat d' igl Contrat — Social de J. J. Rousseau
causa, sco ear betg ainten la lescha de la nateira. Igls contracts, tge nus
ublieschen aint igl Corp social, ne nus ublieschen, tge partge els en vincendevels,
… e lur nateira é tala, ch' in ne puo betg, satisfeschond quels,
luvrar per otars senza luvrar ear per sesez.
La voluntat generala per eassar veramentg tala, sto eassar tont ent' igl
siu object sco enten la sia essentia, ella dues vegnir de tots per s' applicar
a tots, et ella pearda la sia rectitud natirala cur tg' ella ha per meira in
object individual e determino. En effect dalunga tge vign trato de dretgs
particulars sin in pontg tge n' é betg sto reglo tras ina conventiun generala,
… e precedenta vign igl affar duspitabel; iglie in proces, nua tge igls
particulars interesos en ina de las parts, e igl public l' otra, aber nua
tg' in ne veza ni la lescha, ch' in dues suondar, ni igl darschedar, tge
dues giuditgiar. In ne puo alaura betg raportar ad in' expressa decisiun
de la voluntat generala, tge ne puo eassar tge la conclusiun de legna de
las parts, e per consequenza n' é per l' otra tge ina voluntat particulara,
sugietta agl errur et ingüstia.
Igl patg social stabilescha denter igls vaschigns ina tala egualitat,
che s' obligheschan tots sot las medemas conditiuns, e duessen ear tots
goder igls medems previlegis. Aschia per la natira d' igl patg, mintg' act
de suvrainitat, vi deir tot act autentic de la voluntat generala ubliescha, u
favorisescha egualmantg tots igls Vaschigns, en maniera tge igl Suvrain
encanoscha mo igl Corp de la natiun e ne distingua nigns de quels tge
la composan.
Tras igl patg social ha in do l' existienscha, e la veta agl corp
politic, se trata ossa d' igl dar igl muvemaint, e la voluntat tras la legislaziun;
… partge per igl act premitif, con igl qual quest corp se forma, e
s' unescha, ne determinescha ang nuot de quegl, tg' el dues far per se
conservar.
Tota gistia vign de Dieu, el solet é la funtagna; aber sche nus la
savessan retscheiver imediatemantg d' ilgs ses mangs, sche vessen nus betg
basins ni de guvernamaint, ni de leschas. Iglie sainza dubitanza ina
güstia universala, tge dariva de la raschun soleta; aber per vegnir admessa
… questa güstia denter nus sto ella eassar reciproca. Sch' in considerescha
… humanamantg las tgosas, sche senza reglamaint natiral en las
leschas de la güstia vanas denter igls homens; ellas ne fon tge igl baign
da quels de nigna valeta, e igl mal d' igls güsts, cur tge quests las observan
… con tots, e nign las observa con els. Ei sto pia eassar conventions per
unir igls dretgs con las obligaziuns, e remanar la güstia tier igl sias object.
Tge eigl damai ina lescha d' igl Stand? Ia va schon detg tge na
seia betg voluntat generala sin in object particular. Aber cur tge igl
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 212 Extrat d' igl Contrat — Social de J. J. Rousseau <lb/>
causa, sco ear betg ainten la lescha de la nateira. Igls contracts, tge nus <lb/>
ublieschen aint igl Corp social, ne nus ublieschen, tge partge els en vincendevels, <lb/>
… e lur nateira é tala, ch' in ne puo betg, satisfeschond quels, <lb/>
luvrar per otars senza luvrar ear per sesez. <lb/>
La voluntat generala per eassar veramentg tala, sto eassar tont ent' igl <lb/>
siu object sco enten la sia essentia, ella dues vegnir de tots per s' applicar <lb/>
a tots, et ella pearda la sia rectitud natirala cur tg' ella ha per meira in <lb/>
object individual e determino. En effect dalunga tge vign trato de dretgs <lb/>
particulars sin in pontg tge n' é betg sto reglo tras ina conventiun generala, <lb/>
… e precedenta vign igl affar duspitabel; iglie in proces, nua tge igls <lb/>
particulars interesos en ina de las parts, e igl public l' otra, aber nua <lb/>
tg' in ne veza ni la lescha, ch' in dues suondar, ni igl darschedar, tge <lb/>
dues giuditgiar. In ne puo alaura betg raportar ad in' expressa decisiun <lb/>
de la voluntat generala, tge ne puo eassar tge la conclusiun de legna de <lb/>
las parts, e per consequenza n' é per l' otra tge ina voluntat particulara, <lb/>
sugietta agl errur et ingüstia. <lb/>
Igl patg social stabilescha denter igls vaschigns ina tala egualitat, <lb/>
che s' obligheschan tots sot las medemas conditiuns, e duessen ear tots <lb/>
goder igls medems previlegis. Aschia per la natira d' igl patg, mintg' act <lb/>
de suvrainitat, vi deir tot act autentic de la voluntat generala ubliescha, u <lb/>
favorisescha egualmantg tots igls Vaschigns, en maniera tge igl Suvrain <lb/>
encanoscha mo igl Corp de la natiun e ne distingua nigns de quels tge <lb/>
la composan. <lb/>
Tras igl patg social ha in do l' existienscha, e la veta agl corp <lb/>
politic, se trata ossa d' igl dar igl muvemaint, e la voluntat tras la legislaziun; <lb/>
… partge per igl act premitif, con igl qual quest corp se forma, e <lb/>
s' unescha, ne determinescha ang nuot de quegl, tg' el dues far per se <lb/>
conservar. <lb/>
Tota gistia vign de Dieu, el solet é la funtagna; aber sche nus la <lb/>
savessan retscheiver imediatemantg d' ilgs ses mangs, sche vessen nus betg <lb/>
basins ni de guvernamaint, ni de leschas. Iglie sainza dubitanza ina <lb/>
güstia universala, tge dariva de la raschun soleta; aber per vegnir admessa <lb/>
… questa güstia denter nus sto ella eassar reciproca. Sch' in considerescha <lb/>
… humanamantg las tgosas, sche senza reglamaint natiral en las <lb/>
leschas de la güstia vanas denter igls homens; ellas ne fon tge igl baign <lb/>
da quels de nigna valeta, e igl mal d' igls güsts, cur tge quests las observan <lb/>
… con tots, e nign las observa con els. Ei sto pia eassar conventions per <lb/>
unir igls dretgs con las obligaziuns, e remanar la güstia tier igl sias object. <lb/>
Tge eigl damai ina lescha d' igl Stand? Ia va schon detg tge na <lb/>
seia betg voluntat generala sin in object particular. Aber cur tge igl </body> </text></TEI>