<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Extrat d' igl Contrat — <lb/>
Social de J. J. Rousseau 211 <lb/>
Quests eligias, agls quals vign confido l' autoritat suvraina en baign <lb/>
savens in po dispots, tge sainza usurpar precisamantg l' autoritat suvraina <lb/>
confidada ad els, ne monchan betg d' oprimer en part igls Vaschigns, e <lb/>
datan igl malventireval exaimpel, e pir mengia suando, de violar senza <lb/>
scrupel, e senza tema igls dretgs e la libertat d' igls particulars. Els <lb/>
aman ordinariamantg igls daners, et en perquegl olmas venalas, e cur <lb/>
ch' in vol angal gudagnear, sche gudognin adegna ple vendend quegl tg' é <lb/>
igl pli respectabel, tge d' eassar galanthomm, els se vendan agl enprem <lb/>
tge igls vot comprar, tge anporta ad els tge seia l' in oder l' otar, mo <lb/>
tg' els survignan daners. Aber schets vus, in puo meter pli bglears, agls <lb/>
quals in confeida igl fatg. Concedo, aber tots vegnien ad haver las medemas <lb/>
inclinaziuns, las medemas passiuns. Tots enten las medemas circonstanzas <lb/>
vegnien a far la medema tgosa; tots vegnien a deir, tg' els ne seian betg <lb/>
enterasos, e vegnien ad eassar enganaturs; tots vegnien a plidar d' igl <lb/>
baign public, e ne partratgan tge per sasez; tots vegnien a se gloriar de <lb/>
la güsteia, et seron ingüsts; els n' en ambitius tge per las ritgezas, els n' on <lb/>
tge la passion per igls danners. Iglie sainza dubitonza ple d' enconaschienscha <lb/>
… enten igls eligias oder deputos, e ple varte ainten igl pieval. <lb/>
In puo sclareir, instrueir quel tge s' angona, aber cho retigneir quel tge <lb/>
se venda. In autur attribuescha la perdita de la Libertat de Florenza, <lb/>
a quegl, tge igl pieval ne giuditgiva betg en corp unia, sco a Roma, igl <lb/>
taimp de la Republica, igls crims, igls fallamaints de Lesa - Maestat, igliera <lb/>
per quegl destinos diesch Darschedars, aber pacs, dei el, corrompin con pac. <lb/>
Sch' igl Stand na n' é ch' ina persogna morala, e tge la sia veta ne <lb/>
consista tge ainten l' uniun d' igls sias members, e sch' igl pli important <lb/>
d' igls sias quitos é quel de la sia conservatiun, sche sto el veir ina forza <lb/>
generala e conpulsiva per movar e disponar mintga part en la maniera la <lb/>
pli convegnevla agl tot. Sco la nateira dat a mintga homm ina forza absoluta <lb/>
… sur tots igls sias members, dat igl patg social agl corp politic ina <lb/>
forza absoluta sur tots igls sias, et é questa medema forza, guvernada de <lb/>
la voluntat generala, tge porta igl nom de Suvrainitat. Dasper la parsogna <lb/>
… public sto in considerar las persognas privatas, tge la componan, e <lb/>
che la veta e la libertat en naturalmantg independentas dad' ella. In sto <lb/>
pia baign distinguer igls dretgs respectifs d' igl Vaschign, e d' igl Suvrain, <lb/>
e las obligaziuns tge hon de satisfar igls enprems en qualitat de Sugiets, <lb/>
e igls dretgs natirals d' igls quals els duessen guder en qualitat d' homm. <lb/>
Tot igl survetsch, ch' in vaschign puo render agl Stand, é el ubliia, <lb/>
dalunga tge igl Suvrain igl domonda; aber igl Suvrain de sia vart ne puo <lb/>
dumandar nigna tgosa, inutile agl Cumegn, d' igls sias sugiets; el ne puo <lb/>
niang voleir: partge sot la lescha de la raschun ne vinn nuot fatg senza <lb/>
14* </body> </text></TEI>
