<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 210 <lb/>
Extrat d' igl Contrat <lb/>
— Social de J. J. Rousseau <lb/>
collectivamantg igl nom de Pievel, e se nomnan Vaschigns, sco participevals <lb/>
de l' autoritat superiura, e Sugiets, sco sottames a la voluntat d' igl Stand. <lb/>
In veze tras questa forma, tge igl act d' associaziun contigna ina <lb/>
obligaziun reiproca d' igl public con igls particulars, et tge mintga individuo <lb/>
se tgata obliio en duas manieras; sco membar d' igl Suvrain cunter igls <lb/>
particulars, e l' otra sco membar d' igl Stand cunter igl Suvrain. Dalunga <lb/>
tge la multitude de individuus ho se uniu en corp, ne puo in bucca <lb/>
offendar in d' igls members senza attacar igl corp, et ang mang attacar <lb/>
igl corp sainza tg' igls membars ne vignan a se resenteir. Igl Suvrain, <lb/>
n' essend el formo tge da particulars, n' ho, ni ne puo haver interes contrari <lb/>
… agl lur baign; aber iglie betg aschia d' igls particulars, sco Sugiets <lb/>
d' igl Suvrain, partge mintga individuo puo haveir ina voluntat particulara <lb/>
contraria, u differenta de la voluntat generala, tg' el ho sco vaschign. Igl sias <lb/>
entares particular igl puo plidar tot differentamantg, tg' igl entares cumegn. <lb/>
L' emprema, e la pli importanta consequenza d' igls prencepis, tge nus <lb/>
vaign tschanto si sura, é tge la voluntat generala puo soleta derigier las <lb/>
forzas d' igl Stand suainter igl fegn de la sia instituziun, tg' é igl baign <lb/>
public. In sto deir per consequenza, tge la Suvrainitat, n' essend nuot <lb/>
otar tge igl exercezi de la voluntat generala, ne puo betg s' alienar, se <lb/>
dar ad in otar; e ch' igl Suvrain, tge n' é tge in eassar collectif, ne puo <lb/>
betg vegnir represento, tge de sesez; la pussonza puo in baign confereir <lb/>
in otar, aber betg la voluntat. <lb/>
Per la medema raschun tge la voluntat é inaliabla é ella indivisibla: <lb/>
partge, u tge la voluntat é generala, u tge ella ne betg; ella é quella <lb/>
d' igl corp d' igl pievel u soletamantg d' ina part. Ent igl enprem cas <lb/>
questa voluntat generala, declarada é in act de Suvrainitat, e fo lescha; <lb/>
ent igl second n' é ella tge ina voluntat particulara, u in act de Magistratura <lb/>
… et é tot agl ple in decret. <lb/>
Ei suonda da quegl tg' é detg entocan ossa, tge la voluntat generala <lb/>
é adegna giista, et inclinescha adegna per igl baign public; aber ei ne <lb/>
suonda betg londer ora, tge las deliberatiuns d' igl pievel vegian adegna <lb/>
la medema rectitud. In vot adegna igl sias baign, aber in n' igl veza, ni <lb/>
encanoscha betg adegna. In ne corrompa mai betg igl pievel, aber in igl <lb/>
angonna savens. Ei fus senza dubitonza ple d' enconaschienscha enten <lb/>
ensacons particulars, tge pudesen gnir elegius, per discerner igl fatg, e tge <lb/>
fis deficil d' igls enganar, aber fus facil d' igls coromper, ed é fitg rar, <lb/>
tg' els ne seian betg. Cur tge ensaconts vegnien eligias per discerner, e <lb/>
resolvar d' in fatg, sche n' eigl betg per deir e declarar igl sias sentiment <lb/>
particular, sonder per declarar quel digl Stand, la voluntat de la naziun, <lb/>
tg' els en elegias. </body> </text></TEI>
