Band: X

Seite: 210 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
210
Extrat d' igl Contrat
— Social de J. J. Rousseau
collectivamantg igl nom de Pievel, e se nomnan Vaschigns, sco participevals
de l' autoritat superiura, e Sugiets, sco sottames a la voluntat d' igl Stand.
In veze tras questa forma, tge igl act d' associaziun contigna ina
obligaziun reiproca d' igl public con igls particulars, et tge mintga individuo
se tgata obliio en duas manieras; sco membar d' igl Suvrain cunter igls
particulars, e l' otra sco membar d' igl Stand cunter igl Suvrain. Dalunga
tge la multitude de individuus ho se uniu en corp, ne puo in bucca
offendar in d' igls members senza attacar igl corp, et ang mang attacar
igl corp sainza tg' igls membars ne vignan a se resenteir. Igl Suvrain,
n' essend el formo tge da particulars, n' ho, ni ne puo haver interes contrari
… agl lur baign; aber iglie betg aschia d' igls particulars, sco Sugiets
d' igl Suvrain, partge mintga individuo puo haveir ina voluntat particulara
contraria, u differenta de la voluntat generala, tg' el ho sco vaschign. Igl sias
entares particular igl puo plidar tot differentamantg, tg' igl entares cumegn.
L' emprema, e la pli importanta consequenza d' igls prencepis, tge nus
vaign tschanto si sura, é tge la voluntat generala puo soleta derigier las
forzas d' igl Stand suainter igl fegn de la sia instituziun, tg' é igl baign
public. In sto deir per consequenza, tge la Suvrainitat, n' essend nuot
otar tge igl exercezi de la voluntat generala, ne puo betg s' alienar, se
dar ad in otar; e ch' igl Suvrain, tge n' é tge in eassar collectif, ne puo
betg vegnir represento, tge de sesez; la pussonza puo in baign confereir
in otar, aber betg la voluntat.
Per la medema raschun tge la voluntat é inaliabla é ella indivisibla:
partge, u tge la voluntat é generala, u tge ella ne betg; ella é quella
d' igl corp d' igl pievel u soletamantg d' ina part. Ent igl enprem cas
questa voluntat generala, declarada é in act de Suvrainitat, e fo lescha;
ent igl second n' é ella tge ina voluntat particulara, u in act de Magistratura
… et é tot agl ple in decret.
Ei suonda da quegl tg' é detg entocan ossa, tge la voluntat generala
é adegna giista, et inclinescha adegna per igl baign public; aber ei ne
suonda betg londer ora, tge las deliberatiuns d' igl pievel vegian adegna
la medema rectitud. In vot adegna igl sias baign, aber in n' igl veza, ni
encanoscha betg adegna. In ne corrompa mai betg igl pievel, aber in igl
angonna savens. Ei fus senza dubitonza ple d' enconaschienscha enten
ensacons particulars, tge pudesen gnir elegius, per discerner igl fatg, e tge
fis deficil d' igls enganar, aber fus facil d' igls coromper, ed é fitg rar,
tg' els ne seian betg. Cur tge ensaconts vegnien eligias per discerner, e
resolvar d' in fatg, sche n' eigl betg per deir e declarar igl sias sentiment
particular, sonder per declarar quel digl Stand, la voluntat de la naziun,
tg' els en elegias.
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 210 <lb/>
Extrat d' igl Contrat <lb/>
— Social de J. J. Rousseau <lb/>
collectivamantg igl nom de Pievel, e se nomnan Vaschigns, sco participevals <lb/>
de l' autoritat superiura, e Sugiets, sco sottames a la voluntat d' igl Stand. <lb/>
In veze tras questa forma, tge igl act d' associaziun contigna ina <lb/>
obligaziun reiproca d' igl public con igls particulars, et tge mintga individuo <lb/>
se tgata obliio en duas manieras; sco membar d' igl Suvrain cunter igls <lb/>
particulars, e l' otra sco membar d' igl Stand cunter igl Suvrain. Dalunga <lb/>
tge la multitude de individuus ho se uniu en corp, ne puo in bucca <lb/>
offendar in d' igls members senza attacar igl corp, et ang mang attacar <lb/>
igl corp sainza tg' igls membars ne vignan a se resenteir. Igl Suvrain, <lb/>
n' essend el formo tge da particulars, n' ho, ni ne puo haver interes contrari <lb/>
… agl lur baign; aber iglie betg aschia d' igls particulars, sco Sugiets <lb/>
d' igl Suvrain, partge mintga individuo puo haveir ina voluntat particulara <lb/>
contraria, u differenta de la voluntat generala, tg' el ho sco vaschign. Igl sias <lb/>
entares particular igl puo plidar tot differentamantg, tg' igl entares cumegn. <lb/>
L' emprema, e la pli importanta consequenza d' igls prencepis, tge nus <lb/>
vaign tschanto si sura, é tge la voluntat generala puo soleta derigier las <lb/>
forzas d' igl Stand suainter igl fegn de la sia instituziun, tg' é igl baign <lb/>
public. In sto deir per consequenza, tge la Suvrainitat, n' essend nuot <lb/>
otar tge igl exercezi de la voluntat generala, ne puo betg s' alienar, se <lb/>
dar ad in otar; e ch' igl Suvrain, tge n' é tge in eassar collectif, ne puo <lb/>
betg vegnir represento, tge de sesez; la pussonza puo in baign confereir <lb/>
in otar, aber betg la voluntat. <lb/>
Per la medema raschun tge la voluntat é inaliabla é ella indivisibla: <lb/>
partge, u tge la voluntat é generala, u tge ella ne betg; ella é quella <lb/>
d' igl corp d' igl pievel u soletamantg d' ina part. Ent igl enprem cas <lb/>
questa voluntat generala, declarada é in act de Suvrainitat, e fo lescha; <lb/>
ent igl second n' é ella tge ina voluntat particulara, u in act de Magistratura <lb/>
… et é tot agl ple in decret. <lb/>
Ei suonda da quegl tg' é detg entocan ossa, tge la voluntat generala <lb/>
é adegna giista, et inclinescha adegna per igl baign public; aber ei ne <lb/>
suonda betg londer ora, tge las deliberatiuns d' igl pievel vegian adegna <lb/>
la medema rectitud. In vot adegna igl sias baign, aber in n' igl veza, ni <lb/>
encanoscha betg adegna. In ne corrompa mai betg igl pievel, aber in igl <lb/>
angonna savens. Ei fus senza dubitonza ple d' enconaschienscha enten <lb/>
ensacons particulars, tge pudesen gnir elegius, per discerner igl fatg, e tge <lb/>
fis deficil d' igls enganar, aber fus facil d' igls coromper, ed é fitg rar, <lb/>
tg' els ne seian betg. Cur tge ensaconts vegnien eligias per discerner, e <lb/>
resolvar d' in fatg, sche n' eigl betg per deir e declarar igl sias sentiment <lb/>
particular, sonder per declarar quel digl Stand, la voluntat de la naziun, <lb/>
tg' els en elegias. </body> </text></TEI>