Band: X

Seite: 209 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
Extrat d' igl Contrat
— Social de J. J. Rousseau 209
lur libertat ad in otar, otar tge per lur utilitat. Tot la differenza é
tg' enten la famiglia l' amur d' igl Bab per igls sias unfans igl paya d' igl
quitos, e fadeias tg' el ho per els, et enten igl Stand igl plescheir de
comandar suplescha a quest' amur, ch' igl Superiur n' ho betg per igl sials
pieval.
Ia supponel ossa igls hommans rivos a tal pointg nua tg' igls obstaculs,
che fon tord a lur conservatiun ent' igl Stand de nateira supereschen con
lur resistienscha las forzas, tge mintga individuo puo haveir, e duvrar per
se mantigneir enten quel Stand. Aloura quel stand primitif ne puo betg
ple subsister, e la generaziun humana perires, sch' ella ne midas betg
maniera dad' eassar. Sco igls homens aber ne puon betg enschendrar
novas forzas, sonder mo unir, e deregiar quellas tg' existan, sche non igl
nign otar metal per se conservar tge de formar in' agregatiun, ina somma
de forzas tge possa superar la resistienscha, e de las mettar en ovra con
in solet movibel, e de las far operar de conceart ensemen,
Questa soma e rimnada de forzas ne puo vegnir tge d' igl concurs
de ples, tge se uneschen. Aber la forza, e la libertat de mintgin, essend
questas igls emprems instruments de la sia conservaziun, cho puo el las
inpigniar, sainza se far entiert, e negligiar igl quito e la tgüra, tg' el é
obliia a sasez? … Se trata damai de catar ina forma d' associaziun, tge
deffenda, e protegia con tot la forza cumegna la persogna, e igls baigns
de mintga associau, e tras la quala mintgin s' unend a tots, n' obedescha
tge a sesez, e resta libar sco avant. Quegl nus mossa igl contract social.
Quegl é dont mintgin, mintga associia tot sesez con tots igls sias
dretgs a la societat, agl cumegn, sainza nigna reserva, sch' é la condiziun
egala per tots; secondo se dont a tots ne se dat a nign, e partge n' iglie
betg in associia sin igl qual in n' aquista betg igls medems dretgs, igls
medems dretgs, igls quals el igl accorda sin sesez, sche gudogna el igl
equivalent de tot quegl tg' el piarda, e ple forza de conservar quegl tg' el
ho. Ascheia igl patg social puo gnire difina: In patg, nua tge mintgin
de nus meta en cumegn la sia persogna, e tot la sia pussanza sot la
suprema directiun de la voluntat generala; e nus retschevegn en corp mintga
membar sco part indivisibla de tot. Enten quel moment quest act d'
associaziun, forma, en stagl de la persogna particulara, de mintga contractant,
in corp moral, e collectif componia de tants members sco la rimnada ha
vuschs, qual corp retscheiva da quel medem act la sia veta, e la sia
voluntat. Questa persogna publica, tg' ho se formo tras l' uniun de totas
las otras, vign nomnada Republica, u Corp - politic. Igl qual vign numno
Stand, cur tg' el é passif, Suvrain, cur tg' el é actif. Pusonza, cur tg' el
vign comparo con igls sias sumgliants. Riguard igls associai prende el
Romanische Forschungen XXXV. 14
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Extrat d' igl Contrat <lb/>
— Social de J. J. Rousseau 209 <lb/>
lur libertat ad in otar, otar tge per lur utilitat. Tot la differenza é <lb/>
tg' enten la famiglia l' amur d' igl Bab per igls sias unfans igl paya d' igl <lb/>
quitos, e fadeias tg' el ho per els, et enten igl Stand igl plescheir de <lb/>
comandar suplescha a quest' amur, ch' igl Superiur n' ho betg per igl sials <lb/>
pieval. <lb/>
Ia supponel ossa igls hommans rivos a tal pointg nua tg' igls obstaculs, <lb/>
che fon tord a lur conservatiun ent' igl Stand de nateira supereschen con <lb/>
lur resistienscha las forzas, tge mintga individuo puo haveir, e duvrar per <lb/>
se mantigneir enten quel Stand. Aloura quel stand primitif ne puo betg <lb/>
ple subsister, e la generaziun humana perires, sch' ella ne midas betg <lb/>
maniera dad' eassar. Sco igls homens aber ne puon betg enschendrar <lb/>
novas forzas, sonder mo unir, e deregiar quellas tg' existan, sche non igl <lb/>
nign otar metal per se conservar tge de formar in' agregatiun, ina somma <lb/>
de forzas tge possa superar la resistienscha, e de las mettar en ovra con <lb/>
in solet movibel, e de las far operar de conceart ensemen, <lb/>
Questa soma e rimnada de forzas ne puo vegnir tge d' igl concurs <lb/>
de ples, tge se uneschen. Aber la forza, e la libertat de mintgin, essend <lb/>
questas igls emprems instruments de la sia conservaziun, cho puo el las <lb/>
inpigniar, sainza se far entiert, e negligiar igl quito e la tgüra, tg' el é <lb/>
obliia a sasez? … Se trata damai de catar ina forma d' associaziun, tge <lb/>
deffenda, e protegia con tot la forza cumegna la persogna, e igls baigns <lb/>
de mintga associau, e tras la quala mintgin s' unend a tots, n' obedescha <lb/>
tge a sesez, e resta libar sco avant. Quegl nus mossa igl contract social. <lb/>
Quegl é dont mintgin, mintga associia tot sesez con tots igls sias <lb/>
dretgs a la societat, agl cumegn, sainza nigna reserva, sch' é la condiziun <lb/>
egala per tots; secondo se dont a tots ne se dat a nign, e partge n' iglie <lb/>
betg in associia sin igl qual in n' aquista betg igls medems dretgs, igls <lb/>
medems dretgs, igls quals el igl accorda sin sesez, sche gudogna el igl <lb/>
equivalent de tot quegl tg' el piarda, e ple forza de conservar quegl tg' el <lb/>
ho. Ascheia igl patg social puo gnire difina: In patg, nua tge mintgin <lb/>
de nus meta en cumegn la sia persogna, e tot la sia pussanza sot la <lb/>
suprema directiun de la voluntat generala; e nus retschevegn en corp mintga <lb/>
membar sco part indivisibla de tot. Enten quel moment quest act d' <lb/>
associaziun, forma, en stagl de la persogna particulara, de mintga contractant, <lb/>
in corp moral, e collectif componia de tants members sco la rimnada ha <lb/>
vuschs, qual corp retscheiva da quel medem act la sia veta, e la sia <lb/>
voluntat. Questa persogna publica, tg' ho se formo tras l' uniun de totas <lb/>
las otras, vign nomnada Republica, u Corp - politic. Igl qual vign numno <lb/>
Stand, cur tg' el é passif, Suvrain, cur tg' el é actif. Pusonza, cur tg' el <lb/>
vign comparo con igls sias sumgliants. Riguard igls associai prende el <lb/>
Romanische Forschungen XXXV. 14 </body> </text></TEI>