<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 208 <lb/>
Extrat d' igl Contrat — Social de J. J. Rousseau <lb/>
lungatg rumansch; betg angel per satisfar igl mias debet a la societat, <lb/>
sonder era per dar in enzena de prompta voluntat de satisfar las mias <lb/>
obligaziuns, tge ia va ad in Patrun particular, agl Fegl digl qual va ja <lb/>
destino questa lavure. Sche ia pudes contribueir, ear ang enten la pi <lb/>
pitschna part, tge ils hommans pudessen se liberar d' igls sias pregiudezas; <lb/>
tge quels, tge en destinos de rigiar e guvernar, augmentassen lur enconaschienscha, <lb/>
… sin que gl tge els hon de prescreiver, e tge quels tge hon <lb/>
d' obedeir catasen noof plascheir dad' obedeir, e tge tots enseman vessan <lb/>
noofs muteifs, novas raschuns de satisfar con fedeltat las sias obligaziuns, <lb/>
e d' amar lur patria e las sias leschas, sche se giudichesa ia igl pli ventireival <lb/>
… trangtar igls mortals. Ligié, et examiné, e quegl tge vus catez gist, <lb/>
e raschonevel execute; e carte dantangt, tge ia va scretg con la pli sontga, <lb/>
e sincera intenziun, con la quala va ia ear l' hoñur dad' eassar sainza <lb/>
interruptiun. In sincer et obedeval Servitur. <lb/>
Nus len enquirir, sche aint igl urden civil possa eassar ina regla de <lb/>
ligitima, e süra administratiun, pigliend igls homans tals ch' els en, et las <lb/>
leschas talas, ch' ellas pon eassar: nus lein enprovar d' unir adegna enten <lb/>
questa retscherca quegl tg' igl dretg permetta con quegl tg' igl entares <lb/>
prescreiva, sin a quegl tge la güstia, e l' utilitat ne vegnien betg separadas. <lb/>
Igl homm (vi dir la spezia humana) é naschia liber, et é par tot <lb/>
aintan las cadagnias. Quel tge s' inmaginescha d' eassar igl patrun d' igls <lb/>
otars n' é betg manc sclaf tg' igls otars. Cho ella damai vegnida fatga <lb/>
questa midada? ja ignorel. Tge puo la render legitima? quegl va jeu <lb/>
speronza de puder rasponder. Sche nus ne consideressen che la forza, e <lb/>
igl effect tge suonda dad' ella, sche sches ja: Schi dei tge in pievel e <lb/>
sforzo d' obedeir et obedescha fo el baign, e schi prest tg' el puo bitar <lb/>
giu igl gioef, e igl beta giu, fo el ang megliar: pertge recuperond la sia <lb/>
libertat con igls medems dretgs tg' ella igl era vegnida piglieda ha el <lb/>
raschun de la recuperar, u tg' in n' aveva betg gia de la igl pigliar. Aber <lb/>
igl urden social é in dretg sacro, e tge serva de fundamaint a tots igls <lb/>
otars dretgs; e pir ne vign el betg de la nateira, el é damai fundo sin <lb/>
conventiuns. <lb/>
La pli veglia de totas las Societats, e la soleta natirala é quella de <lb/>
la famiglia. E questa sez ne coza betg pli dei, tg' igl basins tg' hon igls <lb/>
Unfans de l' assistienscha d' igl bab per lur conservaziun, e siva turna tot <lb/>
enten l' independenza. E sche continueschen de star unias, sche n' eigl <lb/>
betg ple per nateira, sonder voluntariamantg, e la famiglia n' exista betg <lb/>
ple, tge per conventiun. La famiglia damai é igl emprem model de las <lb/>
societats politicas. Igl Superiur é la figura d' igl Bab, e igl pievel é la <lb/>
figura d' igls unfans, e tots essend naschias eguals e libers, ne daten nigns </body> </text></TEI>
