Band: X

Seite: 122 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
122
Cuorta Doctregna o Mussamaint
M. Tge dessen far per dissar ilgs Unfangs da deir Paternos, Seira, Damang
en schanuglias?
S. Betgia ilgs dar da maglear [p. 97] antochen tge gl' on betgia lavo mangs,
e deg paternos en schanuglea.
M. Da tge putgeas dessen Babs, e Mamas ple tursegear ilg[s] Unfangs?
S. Da tuts, spezialmaing aber de quests, dilg deir manzignas, deir mala
verva, schmaladeir, angular, far dons durlar, deir aveiras, piglear
l' honour, dil deir mal dilg prossim, dilg giuier, surbever, laschanteivadat,
Luschezza, naoschas compagneias, mala obedienscha, malschobradats con
partraitgiamaints, pleets, ed ovras.
M. Co stonilg Babs, e Mamas impedeir ilgs putgeas a lour Unfangs.
S. 1. Els ston (f)[s]esez, e tuts quels da tgeasa sa pertgirar [p. 98] da fár, e
deir maal avant ilgs Unfangs. 2. Sche bood scotge i sacorschen, tge i
ve[i]en surpaso, ilgs castiear aber sainza savilar, a schmaladeir. 3. Betgia
lasch[e]ar eir en malas companeias, Saltars, gieas, plaz or da Tgeasa da
noig, las Figlias sur tut. 4. Roier Dia per els, sina queilg tge ei
detta graztgia desapartgirar dil putgeas. 5. starmentar dilgs putgeas
con metter avanct, tge, eng, tge mora en putge mottal stobtgia parpetnamaing
… en ilg Anfiern ad endirar. En quella fuorma ho la Mama da
S. Ludovic faig, sciond, tge ella les pi bugent veir ilg sies Felg moart,
tge fascend eng putgea mortal. 6. Dovrar [p. 99] la peartgia en ilgs
basings.
M. Tignen Babs, e Mamas tgears ilgs Unfangs, tge ilgs casteien betgia?
S. La S. Scarteira dei, tge tals igls hassegen, quels, aber, tge dovran la
pertgia, quels carezzean. Eccl. 30. Prov. 13, 23. Deien lascha betgia
sieva da castiar ilg ties Unfang, pertge sche te dat le pertgea, scha
mora el betgia lo tras, aber spendras la sia Orma dilg Anfiern.
M. Fon ilg putgea da betgea duvrar la pertgia coura ilgs Unfangs hon
meritò.
S. Sieramaing, gea Dia casteia qualtgea zund fig, sco Heli, pertge el sin
l' antschiatta è gnia per la vaseida. 2. ilgs sies Filg enn en eng Dè
resto morts. 3. E el mort [p. 100] dalla mort anetgia don giu dilg
Sessel. 4. La sia Brit hò da longa parturia, ed e morta. 5. Nüng
da sia parentala è gnia vülg. 6. Schi baing tge el é sto Rich, è dilgs
Pri[n]cipals, è la sia descedenza crodada en gronda misergia. 7. La
dignitat Sacerdotala é pigliada davent dalla sia schlatta. Alla fing Dia
é stò tanct vilo tge el ho engiro, tge tal putgea tras nigina Unfrenda
vigna perduno 1. Reg. c. 1. 2. 3. 4.
M. Ho Heli betgia coregia ilgs Unfangs.
S. Baing sco dei la S. scarteira, aber mengia leef, e betgia savens avonda,
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 122 <lb/>
Cuorta Doctregna o Mussamaint <lb/>
M. Tge dessen far per dissar ilgs Unfangs da deir Paternos, Seira, Damang <lb/>
en schanuglias? <lb/>
S. Betgia ilgs dar da maglear [p. 97] antochen tge gl' on betgia lavo mangs, <lb/>
e deg paternos en schanuglea. <lb/>
M. Da tge putgeas dessen Babs, e Mamas ple tursegear ilg[s] Unfangs? <lb/>
S. Da tuts, spezialmaing aber de quests, dilg deir manzignas, deir mala <lb/>
verva, schmaladeir, angular, far dons durlar, deir aveiras, piglear <lb/>
l' honour, dil deir mal dilg prossim, dilg giuier, surbever, laschanteivadat, <lb/>
Luschezza, naoschas compagneias, mala obedienscha, malschobradats con <lb/>
partraitgiamaints, pleets, ed ovras. <lb/>
M. Co stonilg Babs, e Mamas impedeir ilgs putgeas a lour Unfangs. <lb/>
S. 1. Els ston (f)[s]esez, e tuts quels da tgeasa sa pertgirar [p. 98] da fár, e <lb/>
deir maal avant ilgs Unfangs. 2. Sche bood scotge i sacorschen, tge i <lb/>
ve[i]en surpaso, ilgs castiear aber sainza savilar, a schmaladeir. 3. Betgia <lb/>
lasch[e]ar eir en malas companeias, Saltars, gieas, plaz or da Tgeasa da <lb/>
noig, las Figlias sur tut. 4. Roier Dia per els, sina queilg tge ei <lb/>
detta graztgia desapartgirar dil putgeas. 5. starmentar dilgs putgeas <lb/>
con metter avanct, tge, eng, tge mora en putge mottal stobtgia parpetnamaing <lb/>
… en ilg Anfiern ad endirar. En quella fuorma ho la Mama da <lb/>
S. Ludovic faig, sciond, tge ella les pi bugent veir ilg sies Felg moart, <lb/>
tge fascend eng putgea mortal. 6. Dovrar [p. 99] la peartgia en ilgs <lb/>
basings. <lb/>
M. Tignen Babs, e Mamas tgears ilgs Unfangs, tge ilgs casteien betgia? <lb/>
S. La S. Scarteira dei, tge tals igls hassegen, quels, aber, tge dovran la <lb/>
pertgia, quels carezzean. Eccl. 30. Prov. 13, 23. Deien lascha betgia <lb/>
sieva da castiar ilg ties Unfang, pertge sche te dat le pertgea, scha <lb/>
mora el betgia lo tras, aber spendras la sia Orma dilg Anfiern. <lb/>
M. Fon ilg putgea da betgea duvrar la pertgia coura ilgs Unfangs hon <lb/>
meritò. <lb/>
S. Sieramaing, gea Dia casteia qualtgea zund fig, sco Heli, pertge el sin <lb/>
l' antschiatta è gnia per la vaseida. 2. ilgs sies Filg enn en eng Dè <lb/>
resto morts. 3. E el mort [p. 100] dalla mort anetgia don giu dilg <lb/>
Sessel. 4. La sia Brit hò da longa parturia, ed e morta. 5. Nüng <lb/>
da sia parentala è gnia vülg. 6. Schi baing tge el é sto Rich, è dilgs <lb/>
Pri[n]cipals, è la sia descedenza crodada en gronda misergia. 7. La <lb/>
dignitat Sacerdotala é pigliada davent dalla sia schlatta. Alla fing Dia <lb/>
é stò tanct vilo tge el ho engiro, tge tal putgea tras nigina Unfrenda <lb/>
vigna perduno 1. Reg. c. 1. 2. 3. 4. <lb/>
M. Ho Heli betgia coregia ilgs Unfangs. <lb/>
S. Baing sco dei la S. scarteira, aber mengia leef, e betgia savens avonda, </body> </text></TEI>