Band: X

Seite: 97 Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen I und 777.
Cuorta Doctregna o Mussamaint 97
S. Quests quater, la Creta, la Speranza, la Careza, e las bunas Ovras.
M. Tge é la Creta.
S. La Creta, è ena vertit dada da Dia alla Orma, tras la quala nus cartain
… tut quelg, tge el ho faig da saveir, i seia per sca[r]teiras, o mussamains
… sco la Sointgia Cattolica, Romana Baselgia mett a nous avangt
da creir, e questa é enna soletta Cretta, la quala é enna e tuttegna
per tut ilg mund.
[p. 5] M. Aingten tge tgiosa statt principalmaing la Cretta da Christi.
S. Aingten duas principalas tgiosas, tge enn aingten l' anzaigna della
Sointgia Crousch queilg é la sointgia Trinitad, e l' Incarnaziung dilg
nos, Spindrader.
M. Tge é la soin[t]gia Trinitat?
S. La sointgia Trinitat é eng Dia, queilg é ena soletta Divinitat, o ena
nateira divina, la quala stat en treis persounas, tge sanomnen ilg soing
Bab, ilg soing Felg, e soing Spirt.
M. Pertge enn ilg treis persounas.
S. Pertge ilg soing Bab ho nijgna antschiatta, ilg soing Felg e nascia
dilg soing Bab, & ilg soing Spirt ving dilg soing Bab e dilg soing Filg.
[p. 6] M. Pertge enn, questas treis persounas angal eng solet Dia.
S. Perqueilg tge ellas enn aingten eng easer ena pussanza, ena sabienscha,
& ena buntat.
M. Tge vot deir l' Incarnaziung, o daventar Omm, e la moart da nos
spindrader.
S. Vot deir, tge ilg Felg da Dia s' ho faig Omm, ed é moart ve de ilg
Lenn della sointgia Crousch per spindramaint da nossas Ormas.
M. En tge veisa anz fo l' anzagnia della S. Crousch.
S. Jns la fo con metter ilg mang dreg sen ilg frond schond ent ilg num
dilg Bab, e silg cor e dilg Filg, alloura dilg gievi saniester ailg dreig
schond e dilg Spiert soing, Amen.
M. Co stat ilg Misteri della sointgia Trinitat ent l' anzagnia [p. 7] della Sointgia
Crousch.
S. Enn questa veisa, tge tras queilg, tge in sa dei en ilg Num, e betgia
ent ilgs nums ving mussò tge gl' é angal eng easser, angal eng Dia,
e tschels plets mussen, tge gl' en treis persounas.
M. Dei ossa l' oter Misteri della Incarnaziung, e moart da Christi?
S. La Fieira della Crousch mussa la moart dilg nos Spindrader, ilg qual
sieva tge el e davãto Omm, ed ho drizzó e mussó la veia dilg saligt
dell Orma con exempels, e mirachels, é moart vet ilg Lenn della S.
Crousch.
Romanische Forschungen XXXV.
7
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Cuorta Doctregna o Mussamaint 97 <lb/>
S. Quests quater, la Creta, la Speranza, la Careza, e las bunas Ovras. <lb/>
M. Tge é la Creta. <lb/>
S. La Creta, è ena vertit dada da Dia alla Orma, tras la quala nus cartain <lb/>
… tut quelg, tge el ho faig da saveir, i seia per sca[r]teiras, o mussamains <lb/>
… sco la Sointgia Cattolica, Romana Baselgia mett a nous avangt <lb/>
da creir, e questa é enna soletta Cretta, la quala é enna e tuttegna <lb/>
per tut ilg mund. <lb/>
[p. 5] M. Aingten tge tgiosa statt principalmaing la Cretta da Christi. <lb/>
S. Aingten duas principalas tgiosas, tge enn aingten l' anzaigna della <lb/>
Sointgia Crousch queilg é la sointgia Trinitad, e l' Incarnaziung dilg <lb/>
nos, Spindrader. <lb/>
M. Tge é la soin[t]gia Trinitat? <lb/>
S. La sointgia Trinitat é eng Dia, queilg é ena soletta Divinitat, o ena <lb/>
nateira divina, la quala stat en treis persounas, tge sanomnen ilg soing <lb/>
Bab, ilg soing Felg, e soing Spirt. <lb/>
M. Pertge enn ilg treis persounas. <lb/>
S. Pertge ilg soing Bab ho nijgna antschiatta, ilg soing Felg e nascia <lb/>
dilg soing Bab, & ilg soing Spirt ving dilg soing Bab e dilg soing Filg. <lb/>
[p. 6] M. Pertge enn, questas treis persounas angal eng solet Dia. <lb/>
S. Perqueilg tge ellas enn aingten eng easer ena pussanza, ena sabienscha, <lb/>
& ena buntat. <lb/>
M. Tge vot deir l' Incarnaziung, o daventar Omm, e la moart da nos <lb/>
spindrader. <lb/>
S. Vot deir, tge ilg Felg da Dia s' ho faig Omm, ed é moart ve de ilg <lb/>
Lenn della sointgia Crousch per spindramaint da nossas Ormas. <lb/>
M. En tge veisa anz fo l' anzagnia della S. Crousch. <lb/>
S. Jns la fo con metter ilg mang dreg sen ilg frond schond ent ilg num <lb/>
dilg Bab, e silg cor e dilg Filg, alloura dilg gievi saniester ailg dreig <lb/>
schond e dilg Spiert soing, Amen. <lb/>
M. Co stat ilg Misteri della sointgia Trinitat ent l' anzagnia [p. 7] della Sointgia <lb/>
Crousch. <lb/>
S. Enn questa veisa, tge tras queilg, tge in sa dei en ilg Num, e betgia <lb/>
ent ilgs nums ving mussò tge gl' é angal eng easser, angal eng Dia, <lb/>
e tschels plets mussen, tge gl' en treis persounas. <lb/>
M. Dei ossa l' oter Misteri della Incarnaziung, e moart da Christi? <lb/>
S. La Fieira della Crousch mussa la moart dilg nos Spindrader, ilg qual <lb/>
sieva tge el e davãto Omm, ed ho drizzó e mussó la veia dilg saligt <lb/>
dell Orma con exempels, e mirachels, é moart vet ilg Lenn della S. <lb/>
Crousch. <lb/>
Romanische Forschungen XXXV. <lb/>
7 </body> </text></TEI>