Band: IV

Seite: 735 Zur Bandauswahl

In Band IV liegen die Seitenzahlen zwischen 5 und 1032.
Codish de Literatura Romantsha
735
sche scrivein nus, ed eksprimein nus: gon, gam, ge,
gi, e
quels lein nus
nomnar: she — e — sche — Aun duas dificultats de scriver, e leger en
nios lungatg vein nus, che conportan … cu' lg Talian, Fransos, e Spagnol,
che daten fastedi, ded eksprimer ad autras naziuns, e quellas lein nus
relevar tras la literatura nova. 5
Il Talians cun — gn — scriven ei ina cert' ekspressiun, ch' ei c' enconoscente
… ad autras naziuns, sonder a la nossa; p. e. magnano, magna,
agnello, castagna & Per quella ekspressiun, sch' in less ca se acomodar al
Talian, pon ins prender questa litera signada — n — e nomnar ella:
gnen. e scriver: manano, mana, anello, castana. Ils Spagnols scriven 10
quell' ekspressiun; p. e. ceñir, señor, señoria, engañar & en quella moda.
Ils Fransos, cun ils Talians, e Spagnols han in autra ekspressiun,
che disconvegn cun autras naziuns, e convegn cun la nossa.
Per eksprimer quella, scriven ils Spagnols cun dus — ll — ils
Talians cun — gla, gie, gli, glo, giu, ed ils Fransos cun — ill — p. e. 15
bataillie, bataillon, che nus podei scriver suenter la literatura nova mo cun
in — l — signau, … e quella litera vein nus de nomnar — glel — e cou
tras spargnain nus plis literas.
[p. 44] La litera — x — ei ca grishuna, mo nus salvain ella tonaton,
e quei perquei, che nus podeien dovrar ella en noms grecs, e latins. 20
[p. 61] Lejsiun poetika.
[p. 66] G' j òls juvens han voliu kantar,
G' ad àls les ieu rimar,
Ed à kantar kón àls;
G' àls lesen lu sin mai skanar, 25
Ed àra mei spatlar,
Gò porg' ieu màs kavàls.
Dò pin audev' ieu bein e dràç,
Mo ósa mo maldràç,
Sai bóka çài quài ài; 30
Ùn aude nuot, ka quài piçpàç,
Quài denter ùna làç,
Nùn sa pàr ko, pàr çài.
Jeu són ùn om feç bein centau,
Kón tals savens punau, … 35
Sko stels àr àls tàrau;
Ós són dò pauk, uàra vels,
Ed hai, kò corv' òls òls,
Dò se spelar kalau.
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Codish de Literatura Romantsha <lb/>
735 <lb/>
sche scrivein nus, ed eksprimein nus: gon, gam, ge, <lb/>
gi, e <lb/>
quels lein nus <lb/>
nomnar: she — e — sche — Aun duas dificultats de scriver, e leger en <lb/>
nios lungatg vein nus, che conportan … cu' lg Talian, Fransos, e Spagnol, <lb/>
che daten fastedi, ded eksprimer ad autras naziuns, e quellas lein nus <lb/>
relevar tras la literatura nova. 5 <lb/>
Il Talians cun — gn — scriven ei ina cert' ekspressiun, ch' ei c' enconoscente <lb/>
… ad autras naziuns, sonder a la nossa; p. e. magnano, magna, <lb/>
agnello, castagna & Per quella ekspressiun, sch' in less ca se acomodar al <lb/>
Talian, pon ins prender questa litera signada — n — e nomnar ella: <lb/>
gnen. e scriver: manano, mana, anello, castana. Ils Spagnols scriven 10 <lb/>
quell' ekspressiun; p. e. ceñir, señor, señoria, engañar & en quella moda. <lb/>
Ils Fransos, cun ils Talians, e Spagnols han in autra ekspressiun, <lb/>
che disconvegn cun autras naziuns, e convegn cun la nossa. <lb/>
Per eksprimer quella, scriven ils Spagnols cun dus — ll — ils <lb/>
Talians cun — gla, gie, gli, glo, giu, ed ils Fransos cun — ill — p. e. 15 <lb/>
bataillie, bataillon, che nus podei scriver suenter la literatura nova mo cun <lb/>
in — l — signau, … e quella litera vein nus de nomnar — glel — e cou <lb/>
tras spargnain nus plis literas. <lb/>
[p. 44] La litera — x — ei ca grishuna, mo nus salvain ella tonaton, <lb/>
e quei perquei, che nus podeien dovrar ella en noms grecs, e latins. 20 <lb/>
[p. 61] Lejsiun poetika. <lb/>
[p. 66] G' j òls juvens han voliu kantar, <lb/>
G' ad àls les ieu rimar, <lb/>
Ed à kantar kón àls; <lb/>
G' àls lesen lu sin mai skanar, 25 <lb/>
Ed àra mei spatlar, <lb/>
Gò porg' ieu màs kavàls. <lb/>
Dò pin audev' ieu bein e dràç, <lb/>
Mo ósa mo maldràç, <lb/>
Sai bóka çài quài ài; 30 <lb/>
Ùn aude nuot, ka quài piçpàç, <lb/>
Quài denter ùna làç, <lb/>
Nùn sa pàr ko, pàr çài. <lb/>
Jeu són ùn om feç bein centau, <lb/>
Kón tals savens punau, … 35 <lb/>
Sko stels àr àls tàrau; <lb/>
Ós són dò pauk, uàra vels, <lb/>
Ed hai, kò corv' òls òls, <lb/>
Dò se spelar kalau. </body> </text></TEI>