<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Spieghel de devotiun <lb/>
91 <lb/>
part dels sees merits, perghiei Immensa fuit grazia, qua ispa plena <lb/>
fuit. S. Bonauen. in Spec. B. V. cap. V. Il Serafich Doctur mossa per <lb/>
intellir quest schi grond diember de merits, che si dei far suora seen prima <lb/>
alla Soinghiadat, ch' ha giu ent la sia schuobra a immaculata conceptiun, la <lb/>
quala Soinghiadat fua aschia gronda (ei nighĩ zuiuel) che ha vargauo biar 5 <lb/>
quella dels auters Soings, che solettameing Deus pudeua quella capiir il <lb/>
qual creauit illam in Spiritu Sancto, & se al' entschiatta, sin <lb/>
quel' hura ch' ei vegnida Maria concepida, la sia Soinghiad ei stada tont <lb/>
gronda, che naghin auter che Deus può quella saueer o capiir; quala veen <lb/>
mai ad esser stada sil fin della vitta? … stond che quella Soinghissima olma, 10 <lb/>
dalla prima huora, che fua scafida, entucchen al sparghiir de quella da <lb/>
quest Mundt mai per naghin ping temps, ne aunch cura dormiua da coo <lb/>
che statt scrit, (Ego dormio, & cor meum vigilat) ella ei stada <lb/>
senza meritar? E contas milliaras, a milliaras d' Acts d' affects encunter <lb/>
Diu doueua ella per ming hura far hauend l' entelleg bein d(h)es[h]daus, suint, 15 <lb/>
ornaus, arichius de tutts dũs de natira è de grazia hauẽd inna perfegghia <lb/>
volontad laurada, è p[er]fettionada [p. 134] dal setz Spiert Soing. Quia <lb/>
ipsa creauit illam in Spiritu Sancto. O' Soinghiadat gronda, che <lb/>
si può bucca metter ora, ne intellii da dauter entelleg che dal vies ò Maria, <lb/>
ò dal Diuin? O' grond à maruiglius Thabor de schuobradat? O' florius 20 <lb/>
Libano di bellezzia? cun conta raschun Soinghia Baselghia vus nomna Regina <lb/>
… Sanctorum omnium, perghiei verameing esses la Corunna, à gloria de <lb/>
tutts Soings, et ha era endreig â ghiir, che vus esses zunt vengonza de <lb/>
tuttas lauds, & omni lauda dignissima; perghiei se può bucca mai ghiir in <lb/>
vossa laud tont che seighi auunda, adina resta da ghiir: Aschia iau era pia 25 <lb/>
vi bucca mi cuntentar di quei ch' hai giig entocchen huossa de vus ò Soinghia <lb/>
Maria, sonder vargar auont ad auters pungs, numnadameing à discurrer <lb/>
della vossa bellezzia dell' olma, à del chierp. — <lb/>
La Glisch sin il Candelier. de Gion Gieri Barbisch. Combel. 1685. <lb/>
La vita de soing Placi Sigisbert. 30 <lb/>
[p. 303b] Enten quei ha Soing Sigisbert enciet à vegnir pli, e pli <lb/>
conoscius dal Pievel lau d' entuorn habitont, e tonts sco tier el vegnevan, <lb/>
tractava el quels tuts cun plaids charins, teneva ad els avont il plaid de <lb/>
Dieus, e metteva ora la Doctrina digl S. Evangeli, cun tonta carezia & <lb/>
humilitonza che tuts giu da del se smeravigliavan, il veneravan, e tenevan 35 <lb/>
el char. Enten quei medesim liug nua che la Claustra oung al present statt, <lb/>
era da gliez temps ina stanza, & ina piazza dell' Bololatria, & enten quella <lb/>
piazza era in grond ruver ù plonta consecrada ad in fauls Dieus, guala <lb/>
volend ina gada S. Sigisbert la tagliar à tiarra, sche vegnet dafratont lautier <lb/>
… in Pagaun, a cui era enconter cor il voler dismetter questa plonta, 40 </body> </text></TEI>