Spieghel de devotiun
91
part dels sees merits, perghiei Immensa fuit grazia, qua ispa plena
fuit. S. Bonauen. in Spec. B. V. cap. V. Il Serafich Doctur mossa per
intellir quest schi grond diember de merits, che si dei far suora seen prima
alla Soinghiadat, ch' ha giu ent la sia schuobra a immaculata conceptiun, la
quala Soinghiadat fua aschia gronda (ei nighĩ zuiuel) che ha vargauo biar 5
quella dels auters Soings, che solettameing Deus pudeua quella capiir il
qual creauit illam in Spiritu Sancto, & se al' entschiatta, sin
quel' hura ch' ei vegnida Maria concepida, la sia Soinghiad ei stada tont
gronda, che naghin auter che Deus può quella saueer o capiir; quala veen
mai ad esser stada sil fin della vitta? … stond che quella Soinghissima olma, 10
dalla prima huora, che fua scafida, entucchen al sparghiir de quella da
quest Mundt mai per naghin ping temps, ne aunch cura dormiua da coo
che statt scrit, (Ego dormio, & cor meum vigilat) ella ei stada
senza meritar? E contas milliaras, a milliaras d' Acts d' affects encunter
Diu doueua ella per ming hura far hauend l' entelleg bein d(h)es[h]daus, suint, 15
ornaus, arichius de tutts dũs de natira è de grazia hauẽd inna perfegghia
volontad laurada, è p[er]fettionada [p. 134] dal setz Spiert Soing. Quia
ipsa creauit illam in Spiritu Sancto. O' Soinghiadat gronda, che
si può bucca metter ora, ne intellii da dauter entelleg che dal vies ò Maria,
ò dal Diuin? O' grond à maruiglius Thabor de schuobradat? O' florius 20
Libano di bellezzia? cun conta raschun Soinghia Baselghia vus nomna Regina
… Sanctorum omnium, perghiei verameing esses la Corunna, à gloria de
tutts Soings, et ha era endreig â ghiir, che vus esses zunt vengonza de
tuttas lauds, & omni lauda dignissima; perghiei se può bucca mai ghiir in
vossa laud tont che seighi auunda, adina resta da ghiir: Aschia iau era pia 25
vi bucca mi cuntentar di quei ch' hai giig entocchen huossa de vus ò Soinghia
Maria, sonder vargar auont ad auters pungs, numnadameing à discurrer
della vossa bellezzia dell' olma, à del chierp. —
La Glisch sin il Candelier. de Gion Gieri Barbisch. Combel. 1685.
La vita de soing Placi Sigisbert. 30
[p. 303b] Enten quei ha Soing Sigisbert enciet à vegnir pli, e pli
conoscius dal Pievel lau d' entuorn habitont, e tonts sco tier el vegnevan,
tractava el quels tuts cun plaids charins, teneva ad els avont il plaid de
Dieus, e metteva ora la Doctrina digl S. Evangeli, cun tonta carezia &
humilitonza che tuts giu da del se smeravigliavan, il veneravan, e tenevan 35
el char. Enten quei medesim liug nua che la Claustra oung al present statt,
era da gliez temps ina stanza, & ina piazza dell' Bololatria, & enten quella
piazza era in grond ruver ù plonta consecrada ad in fauls Dieus, guala
volend ina gada S. Sigisbert la tagliar à tiarra, sche vegnet dafratont lautier
… in Pagaun, a cui era enconter cor il voler dismetter questa plonta, 40
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Spieghel de devotiun <lb/>
91 <lb/>
part dels sees merits, perghiei Immensa fuit grazia, qua ispa plena <lb/>
fuit. S. Bonauen. in Spec. B. V. cap. V. Il Serafich Doctur mossa per <lb/>
intellir quest schi grond diember de merits, che si dei far suora seen prima <lb/>
alla Soinghiadat, ch' ha giu ent la sia schuobra a immaculata conceptiun, la <lb/>
quala Soinghiadat fua aschia gronda (ei nighĩ zuiuel) che ha vargauo biar 5 <lb/>
quella dels auters Soings, che solettameing Deus pudeua quella capiir il <lb/>
qual creauit illam in Spiritu Sancto, & se al' entschiatta, sin <lb/>
quel' hura ch' ei vegnida Maria concepida, la sia Soinghiad ei stada tont <lb/>
gronda, che naghin auter che Deus può quella saueer o capiir; quala veen <lb/>
mai ad esser stada sil fin della vitta? … stond che quella Soinghissima olma, 10 <lb/>
dalla prima huora, che fua scafida, entucchen al sparghiir de quella da <lb/>
quest Mundt mai per naghin ping temps, ne aunch cura dormiua da coo <lb/>
che statt scrit, (Ego dormio, & cor meum vigilat) ella ei stada <lb/>
senza meritar? E contas milliaras, a milliaras d' Acts d' affects encunter <lb/>
Diu doueua ella per ming hura far hauend l' entelleg bein d(h)es[h]daus, suint, 15 <lb/>
ornaus, arichius de tutts dũs de natira è de grazia hauẽd inna perfegghia <lb/>
volontad laurada, è p[er]fettionada [p. 134] dal setz Spiert Soing. Quia <lb/>
ipsa creauit illam in Spiritu Sancto. O' Soinghiadat gronda, che <lb/>
si può bucca metter ora, ne intellii da dauter entelleg che dal vies ò Maria, <lb/>
ò dal Diuin? O' grond à maruiglius Thabor de schuobradat? O' florius 20 <lb/>
Libano di bellezzia? cun conta raschun Soinghia Baselghia vus nomna Regina <lb/>
… Sanctorum omnium, perghiei verameing esses la Corunna, à gloria de <lb/>
tutts Soings, et ha era endreig â ghiir, che vus esses zunt vengonza de <lb/>
tuttas lauds, & omni lauda dignissima; perghiei se può bucca mai ghiir in <lb/>
vossa laud tont che seighi auunda, adina resta da ghiir: Aschia iau era pia 25 <lb/>
vi bucca mi cuntentar di quei ch' hai giig entocchen huossa de vus ò Soinghia <lb/>
Maria, sonder vargar auont ad auters pungs, numnadameing à discurrer <lb/>
della vossa bellezzia dell' olma, à del chierp. — <lb/>
La Glisch sin il Candelier. de Gion Gieri Barbisch. Combel. 1685. <lb/>
La vita de soing Placi Sigisbert. 30 <lb/>
[p. 303b] Enten quei ha Soing Sigisbert enciet à vegnir pli, e pli <lb/>
conoscius dal Pievel lau d' entuorn habitont, e tonts sco tier el vegnevan, <lb/>
tractava el quels tuts cun plaids charins, teneva ad els avont il plaid de <lb/>
Dieus, e metteva ora la Doctrina digl S. Evangeli, cun tonta carezia & <lb/>
humilitonza che tuts giu da del se smeravigliavan, il veneravan, e tenevan 35 <lb/>
el char. Enten quei medesim liug nua che la Claustra oung al present statt, <lb/>
era da gliez temps ina stanza, & ina piazza dell' Bololatria, & enten quella <lb/>
piazza era in grond ruver ù plonta consecrada ad in fauls Dieus, guala <lb/>
volend ina gada S. Sigisbert la tagliar à tiarra, sche vegnet dafratont lautier <lb/>
… in Pagaun, a cui era enconter cor il voler dismetter questa plonta, 40 </body> </text></TEI>