souenter il ziuil dreig
85
Lou trova lura quel da messingiurs a dgi: via enten nom da Dieu,
schi vi iou [f. 38b] era trovar quei, cha a mi somelgia il dreig a dgi: iou
son da quei sen, cha ei seig bein sin dgi a dura, a sin temps a dera enten
quest ordinari lieug, cha vus, ser Mistral, podeias cou prender la Baccetta
enten maun a ser a derscher a schi dgig, scho a vus somelgia il dreig. 5
Lou souenter schi empiara el, il Mistral, ils autters da messingiurs antoccan
… lgei vergau la messadat, ils quals savondan quei trovament.
Lou souenter schi empiara lura puschpei in autter da messingiurs della
vart siniastra a dgi: vus tal singiurs, iou empiara vus, scha bein ei na nei
singiurs avunda da menar il dreig souenter nies schentament, a menar il 10
dreig, cha ell vilgi trovar quei, cha vus somelgia dreig u.
Respond il mussadur a dgi: via enten il nom da Dieu a son da quei
sen, cha vus doveias tras (m)[n]ies veibel schar Comendar messingiurs entzemel,
a far ina entschiatta a manar quei dreig a schi [f.
39a] …
dgig a schi lieung,
scho a vus somelgia dreig souenter niess menar de il dreig. 15
Lou souenter schi dgi lura il Derschader: via enten nom da Dieu, schi
emponeschel quei dreig lina gada a lauttra a la tiarza souenter il nies
orden a schentament per il serament u.
Lou souenter schi Cloma lura il veibell: scha in chin uult prender
mussadur, schi po el vengir, schi ven ei dau u. 20
Lou pon lura prender mussadur, chi cha vult derchiar, schi lgi ven ei
dau u.
Suenter quei prenden ei mussadur quel, Cha vult derchiar, a dgi: ser
derschader, iou sont tschou a gareig mussadur u.
Lou ven ei lubeu da il Derschader, il qual domonda quel, chel vult 25
mussadur, qui el gareig, lo nomna el quel, cha el vult, per nom a roga,
cha el deig far la milgiur nua, cha el meneia da haver il dreig u.
Lura schi Comonda il Derschader quel, cha ei prieus per mussadur, il
qual [f. 39b] stat lura si a fa sia schissa con dgir a quel, cha a el prieu
per mussadur, cha el lou deig prender in autter, cha sapig far ilg sieu plait 30
a dreig a, cha el na vingig bocca antardaus; lou ven el quel mussadur
bocca tarlaschaus, sonder sto lou far obedienscha u.
Sin quei schi comonda lura il Derschader a dgi: scho iou pos antalir,
schi esses vuss tal da messingiurs prieus per mussadur. Con tott schi vus
comond iou, cha vus leias chou star si a far con plait a dreig a quest tal, 35
scho la perssuna puo esser sieu plait a dreig enten miett a fuorma da
cocca lgei dreig per il serament, cha vus veis fadg al dreig u.
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> souenter il ziuil dreig <lb/>
85 <lb/>
Lou trova lura quel da messingiurs a dgi: via enten nom da Dieu, <lb/>
schi vi iou [f. 38b] era trovar quei, cha a mi somelgia il dreig a dgi: iou <lb/>
son da quei sen, cha ei seig bein sin dgi a dura, a sin temps a dera enten <lb/>
quest ordinari lieug, cha vus, ser Mistral, podeias cou prender la Baccetta <lb/>
enten maun a ser a derscher a schi dgig, scho a vus somelgia il dreig. 5 <lb/>
Lou souenter schi empiara el, il Mistral, ils autters da messingiurs antoccan <lb/>
… lgei vergau la messadat, ils quals savondan quei trovament. <lb/>
Lou souenter schi empiara lura puschpei in autter da messingiurs della <lb/>
vart siniastra a dgi: vus tal singiurs, iou empiara vus, scha bein ei na nei <lb/>
singiurs avunda da menar il dreig souenter nies schentament, a menar il 10 <lb/>
dreig, cha ell vilgi trovar quei, cha vus somelgia dreig u. <lb/>
Respond il mussadur a dgi: via enten il nom da Dieu a son da quei <lb/>
sen, cha vus doveias tras (m)[n]ies veibel schar Comendar messingiurs entzemel, <lb/>
a far ina entschiatta a manar quei dreig a schi [f. <lb/>
39a] … <lb/>
dgig a schi lieung, <lb/>
scho a vus somelgia dreig souenter niess menar de il dreig. 15 <lb/>
Lou souenter schi dgi lura il Derschader: via enten nom da Dieu, schi <lb/>
emponeschel quei dreig lina gada a lauttra a la tiarza souenter il nies <lb/>
orden a schentament per il serament u. <lb/>
Lou souenter schi Cloma lura il veibell: scha in chin uult prender <lb/>
mussadur, schi po el vengir, schi ven ei dau u. 20 <lb/>
Lou pon lura prender mussadur, chi cha vult derchiar, schi lgi ven ei <lb/>
dau u. <lb/>
Suenter quei prenden ei mussadur quel, Cha vult derchiar, a dgi: ser <lb/>
derschader, iou sont tschou a gareig mussadur u. <lb/>
Lou ven ei lubeu da il Derschader, il qual domonda quel, chel vult 25 <lb/>
mussadur, qui el gareig, lo nomna el quel, cha el vult, per nom a roga, <lb/>
cha el deig far la milgiur nua, cha el meneia da haver il dreig u. <lb/>
Lura schi Comonda il Derschader quel, cha ei prieus per mussadur, il <lb/>
qual [f. 39b] stat lura si a fa sia schissa con dgir a quel, cha a el prieu <lb/>
per mussadur, cha el lou deig prender in autter, cha sapig far ilg sieu plait 30 <lb/>
a dreig a, cha el na vingig bocca antardaus; lou ven el quel mussadur <lb/>
bocca tarlaschaus, sonder sto lou far obedienscha u. <lb/>
Sin quei schi comonda lura il Derschader a dgi: scho iou pos antalir, <lb/>
schi esses vuss tal da messingiurs prieus per mussadur. Con tott schi vus <lb/>
comond iou, cha vus leias chou star si a far con plait a dreig a quest tal, 35 <lb/>
scho la perssuna puo esser sieu plait a dreig enten miett a fuorma da <lb/>
cocca lgei dreig per il serament, cha vus veis fadg al dreig u. </body> </text></TEI>