108
Balzar Alig
vegnien à curclar la tiarra, à ils pieuels: aber sur tei vên igl segnur nescher,
à sia gloria vên enten tei vegnir vasida. Als pagauns vegnien vnligiar enten
tia glisch, als Regs enten la clarezgia della tia naschienscha. Aulzi entuorn
tees eigls, à miri: tuts quels een rimnai, à vegni tier tei: tees figls vegnien
5 de lonsc vegnir, allas tias figlias vegnian à lauar si da vard. Lura vens ti
à vêr, à vens prender tier, tiu cor vên se smervegliar, à vên à vegnir stendius,
… ner rasaus ora, cura che la biarezgia della mâr ei se voluer tier tei,
la fermezgia dels pagauns vên à vegnir tier tei. La biarezgia dels camêls
vên tei curclar, ils Dromedarijs de Madian ad Epha: tuts de Saba vegnien
10 à [p. 29] vegnir, Aur ad intscheins portar, à laud à gli segniur dar.
Euangeli si la fiasta da Boania. Math. cap. 2.
Cur ca Iesus fuo nascheus enten Bethlehem Iudæ digl temps digl Reig
Herodis, mire scha vegninen sabis digl Orient enten Ierusalem, à schenan:
Nu' ei igl Reig dils Gidius, ch' ei nascheus? pertgei nus vein viu sia steila
15 ent' igl Orient, ad essen vegni per igl vndrar. Vdint aber igl Reig Herodes
… quei, eis el perturbaus à tut Ierusalem cun el. A cur el vet rimnau
ansemel ils parsuras dils spirituals à scrivonts digl pievel, schi ha el domandau
… da d' els nua Christus deigig nascher. Ad els schenan àgli, A Bethlehem
… Iudæ. Pertgei chei glei scrit aschia tras igl Prophet. A ti Bethlehem
20 terra da Iuda, eis Zunt bucca la mendra denter ils princis da Iuda: pertgei
ca or da tei ven à vegnir in Guvernadur igl qual ven à reger [p. 30] miu
pievel d' Israel. Lura ha Herodes clumau dascus ils sabis, ad andarschiu
da dels cun flis igl temps della steila, … la quala era ad els cumparida: Ad
ha tarmess els enten Bethlehem, schent; meit, ad andarschit cun flis suenter
25 igl Affont, à cur vus igl vegnits à ver anflau, scha figeit dasaver à mi perquei
… cha jou vegnig er, ad vndrar el. Igls quals, cur venan udiu igl Reig,
manen: a mirè, la steila chels vevan viu ent igl orient, mava avont els,
entroc' ella vegnit, à sa fermà sur nu' chigl affont fouæ. Mo vasent els la
steila, scha sa lagranen els cun Zunt grond legrement. A manen en la
30 casa, ad afflanen igl affont cun Maria sia mumma: ad els curdanen giu, a
igl aduranen; ad arvenen si lur scazis, à gli vnfrinen schencks. Aur, Intschins,
… Mirra. A suenter quei sch' ei fouan visai ent igl sien, da bucca turnar
… tier Herodes, een ei turnai per inn' autra via enten lur tiarra.
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 108 <lb/>
Balzar Alig <lb/>
vegnien à curclar la tiarra, à ils pieuels: aber sur tei vên igl segnur nescher, <lb/>
à sia gloria vên enten tei vegnir vasida. Als pagauns vegnien vnligiar enten <lb/>
tia glisch, als Regs enten la clarezgia della tia naschienscha. Aulzi entuorn <lb/>
tees eigls, à miri: tuts quels een rimnai, à vegni tier tei: tees figls vegnien <lb/>
5 de lonsc vegnir, allas tias figlias vegnian à lauar si da vard. Lura vens ti <lb/>
à vêr, à vens prender tier, tiu cor vên se smervegliar, à vên à vegnir stendius, <lb/>
… ner rasaus ora, cura che la biarezgia della mâr ei se voluer tier tei, <lb/>
la fermezgia dels pagauns vên à vegnir tier tei. La biarezgia dels camêls <lb/>
vên tei curclar, ils Dromedarijs de Madian ad Epha: tuts de Saba vegnien <lb/>
10 à [p. 29] vegnir, Aur ad intscheins portar, à laud à gli segniur dar. <lb/>
Euangeli si la fiasta da Boania. Math. cap. 2. <lb/>
Cur ca Iesus fuo nascheus enten Bethlehem Iudæ digl temps digl Reig <lb/>
Herodis, mire scha vegninen sabis digl Orient enten Ierusalem, à schenan: <lb/>
Nu' ei igl Reig dils Gidius, ch' ei nascheus? pertgei nus vein viu sia steila <lb/>
15 ent' igl Orient, ad essen vegni per igl vndrar. Vdint aber igl Reig Herodes <lb/>
… quei, eis el perturbaus à tut Ierusalem cun el. A cur el vet rimnau <lb/>
ansemel ils parsuras dils spirituals à scrivonts digl pievel, schi ha el domandau <lb/>
… da d' els nua Christus deigig nascher. Ad els schenan àgli, A Bethlehem <lb/>
… Iudæ. Pertgei chei glei scrit aschia tras igl Prophet. A ti Bethlehem <lb/>
20 terra da Iuda, eis Zunt bucca la mendra denter ils princis da Iuda: pertgei <lb/>
ca or da tei ven à vegnir in Guvernadur igl qual ven à reger [p. 30] miu <lb/>
pievel d' Israel. Lura ha Herodes clumau dascus ils sabis, ad andarschiu <lb/>
da dels cun flis igl temps della steila, … la quala era ad els cumparida: Ad <lb/>
ha tarmess els enten Bethlehem, schent; meit, ad andarschit cun flis suenter <lb/>
25 igl Affont, à cur vus igl vegnits à ver anflau, scha figeit dasaver à mi perquei <lb/>
… cha jou vegnig er, ad vndrar el. Igls quals, cur venan udiu igl Reig, <lb/>
manen: a mirè, la steila chels vevan viu ent igl orient, mava avont els, <lb/>
entroc' ella vegnit, à sa fermà sur nu' chigl affont fouæ. Mo vasent els la <lb/>
steila, scha sa lagranen els cun Zunt grond legrement. A manen en la <lb/>
30 casa, ad afflanen igl affont cun Maria sia mumma: ad els curdanen giu, a <lb/>
igl aduranen; ad arvenen si lur scazis, à gli vnfrinen schencks. Aur, Intschins, <lb/>
… Mirra. A suenter quei sch' ei fouan visai ent igl sien, da bucca turnar <lb/>
… tier Herodes, een ei turnai per inn' autra via enten lur tiarra. </body> </text></TEI>