La Passivn de nies Segner
105
faig coseigl de pigliar Iesum cun in list, â dil mazar. Aber ei temëuen igl
pieuel, â scheuan bucca silla Fiasta, per quei chei vegnig buc in vfrür denter
igl pieuel. Lura fò Iudas Iscarioth in dels dudisch jus tier quels parsurs
dels spirituals per enterdir el, â metter â mauns â dels, â schet tgei leits
â mi dar, scha vi jau igl metter â mauns â vus? â cur chels venan quei 5
udiu scha fouan ei lêtz, ad han emparmes â gli trenta daners, ad el ei sa
cuntentaus â dels da quei far. A caudanuia [p. 2] enquerit el commoditat
da poder igl metter amauns senza nagina canera. Sigl emprim gy azimorum
… [quei ei dils pauns senza lauont] sil qual stoueua vegnier mazau igl
Tschiot per far unfrende, een els Iuuenals y tier Iesum, â schenan â gli, 10
nu' vol ca nus meien â paregiar â tgi igl Tschiot da Paschgias da magliar?
ad el tarmetet dus da sees Iuuenal Petrum â Ioannem, â schet, meit, â
paregeit â nus, ca nus pudeien magliar. Els schenan nu' vol ca nus parigeien;
… el aber schet, meit ent' igl marcau, pertgei perneit mira, cur ca vus
vegnits ent' igl marcau, scha vegnits entupar in hum portont in vaschi cun 15
aua, â mei enta la casa suenter el, nua chel va, â scheit â gli Bab da
Casa, igl Meister ha gig igl miu temps ei nau tier, Iau vi far paschgias
cun mees Iuuenals tier tei, nu' ei igl cumach da tscheinar, ca jau maglig
igl Tschiot cun mees Iuuenals: ad el vên â vus â mussar in gront Saal
fitaus, lau parigeit â nus. Sees Iuuenals aber manen, â vegnenan ent' igl 20
Marcau ad anflanen sco el ha giu gig adels, ad han parigiau la paschgia.
A cur chei fò sera, schei Iesus vegnius, â schentaus â meisa cun ils dudisch
Apostels, â schet ad' els; jau hai con gront gargiamẽt garegiau da maglar
quest Tschiot cun vus, onch' jau andirig, pertgei jau gig â vus, ca caudanuia
… veng jau bucca maglar pli da quei: entou'[c] ei vegnig complaniu ent' 25
igl Reginauel da Diu: ad el prent igl [p. 3] Calisch, ad ha engrazgiau
â gig, perneit quel, â pertgit denter vus; pertgei jau gig â vus ch' jau
veng buc â beiuer igl Frig da quella vid [oder vegnia] entrocca egl igl
Reginauel da Deus vên ch' jau veng â beiuer in nief cun vus ent' igl Reginauel
… da miu Bab. Cur ca Iesus sauet, ca sia hura fuss vegnida, chel 30
vomig or da quest munt tier igl Bab: sco el veua teniu char èls sees, … ca
fouan sigl munt, scha el taniu char els entocca la fin. A suenter Tscheina
cur ch' igl Demuni vet schon mess ent' igl cor ca Iudas Iscarioth enta[r]deschig
Iesum. Sauent Iesus, ch' igl Bab á gli vês dau tuttas caussas enta maun,
à chel fuss vegnius ora da Diu, à turnas tier Diu, fo el lauaus si della 35
Tscheina; trag ora sia vestgiadira, priu in lanziel antuorn el à mês aua
enten ina butschida, entschiet à lauar els peis, dels Iuuenals, à schigientar
cun quei piez, chel veua entuorn el. Lura vegnet el tier Simon Petrum, à
Petrus gi à gli: Segner deis ti lauar mees peis? Iesus respondet à schet à
gli: quei ca jau fetsch saas ti ussa buc, suenter vêns ti aber à sauer. Lura 40
schet Petrus ti deis mai lavar mês peis: Iesus respondet à gli, scha jau veng
bucca lauar tei, [p. 4] scha vens ti bucca hauer part cun mei. Gi Simon
Petrus, ô Segner bucca ma els mês peis, sonder era els mauns, à igl tgiau.
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> La Passivn de nies Segner <lb/>
105 <lb/>
faig coseigl de pigliar Iesum cun in list, â dil mazar. Aber ei temëuen igl <lb/>
pieuel, â scheuan bucca silla Fiasta, per quei chei vegnig buc in vfrür denter <lb/>
igl pieuel. Lura fò Iudas Iscarioth in dels dudisch jus tier quels parsurs <lb/>
dels spirituals per enterdir el, â metter â mauns â dels, â schet tgei leits <lb/>
â mi dar, scha vi jau igl metter â mauns â vus? â cur chels venan quei 5 <lb/>
udiu scha fouan ei lêtz, ad han emparmes â gli trenta daners, ad el ei sa <lb/>
cuntentaus â dels da quei far. A caudanuia [p. 2] enquerit el commoditat <lb/>
da poder igl metter amauns senza nagina canera. Sigl emprim gy azimorum <lb/>
… [quei ei dils pauns senza lauont] sil qual stoueua vegnier mazau igl <lb/>
Tschiot per far unfrende, een els Iuuenals y tier Iesum, â schenan â gli, 10 <lb/>
nu' vol ca nus meien â paregiar â tgi igl Tschiot da Paschgias da magliar? <lb/>
ad el tarmetet dus da sees Iuuenal Petrum â Ioannem, â schet, meit, â <lb/>
paregeit â nus, ca nus pudeien magliar. Els schenan nu' vol ca nus parigeien; <lb/>
… el aber schet, meit ent' igl marcau, pertgei perneit mira, cur ca vus <lb/>
vegnits ent' igl marcau, scha vegnits entupar in hum portont in vaschi cun 15 <lb/>
aua, â mei enta la casa suenter el, nua chel va, â scheit â gli Bab da <lb/>
Casa, igl Meister ha gig igl miu temps ei nau tier, Iau vi far paschgias <lb/>
cun mees Iuuenals tier tei, nu' ei igl cumach da tscheinar, ca jau maglig <lb/>
igl Tschiot cun mees Iuuenals: ad el vên â vus â mussar in gront Saal <lb/>
fitaus, lau parigeit â nus. Sees Iuuenals aber manen, â vegnenan ent' igl 20 <lb/>
Marcau ad anflanen sco el ha giu gig adels, ad han parigiau la paschgia. <lb/>
A cur chei fò sera, schei Iesus vegnius, â schentaus â meisa cun ils dudisch <lb/>
Apostels, â schet ad' els; jau hai con gront gargiamẽt garegiau da maglar <lb/>
quest Tschiot cun vus, onch' jau andirig, pertgei jau gig â vus, ca caudanuia <lb/>
… veng jau bucca maglar pli da quei: entou'[c] ei vegnig complaniu ent' 25 <lb/>
igl Reginauel da Diu: ad el prent igl [p. 3] Calisch, ad ha engrazgiau <lb/>
â gig, perneit quel, â pertgit denter vus; pertgei jau gig â vus ch' jau <lb/>
veng buc â beiuer igl Frig da quella vid [oder vegnia] entrocca egl igl <lb/>
Reginauel da Deus vên ch' jau veng â beiuer in nief cun vus ent' igl Reginauel <lb/>
… da miu Bab. Cur ca Iesus sauet, ca sia hura fuss vegnida, chel 30 <lb/>
vomig or da quest munt tier igl Bab: sco el veua teniu char èls sees, … ca <lb/>
fouan sigl munt, scha el taniu char els entocca la fin. A suenter Tscheina <lb/>
cur ch' igl Demuni vet schon mess ent' igl cor ca Iudas Iscarioth enta[r]deschig <lb/>
Iesum. Sauent Iesus, ch' igl Bab á gli vês dau tuttas caussas enta maun, <lb/>
à chel fuss vegnius ora da Diu, à turnas tier Diu, fo el lauaus si della 35 <lb/>
Tscheina; trag ora sia vestgiadira, priu in lanziel antuorn el à mês aua <lb/>
enten ina butschida, entschiet à lauar els peis, dels Iuuenals, à schigientar <lb/>
cun quei piez, chel veua entuorn el. Lura vegnet el tier Simon Petrum, à <lb/>
Petrus gi à gli: Segner deis ti lauar mees peis? Iesus respondet à schet à <lb/>
gli: quei ca jau fetsch saas ti ussa buc, suenter vêns ti aber à sauer. Lura 40 <lb/>
schet Petrus ti deis mai lavar mês peis: Iesus respondet à gli, scha jau veng <lb/>
bucca lauar tei, [p. 4] scha vens ti bucca hauer part cun mei. Gi Simon <lb/>
Petrus, ô Segner bucca ma els mês peis, sonder era els mauns, à igl tgiau. </body> </text></TEI>