Band: X

Seite: 306 (RF) Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen III (RF) und 359 (RF).
306 P. Albuin Thaler
b) L' istess interess ha tegnü P. Theodos pels orfans ed aters uffaunts,
chi sun quasi büttats ora sül stradun e dovran perquai dubel pissèr. A fin
cha eir quels gnissan educats ed instruits, ha' l drizz' aínt l' institut da
Paspels, chi sa rechatta preschaintamaing a Löwenberg; allà vegnan instruits
5 ad ura preschainta 50 puobs.
c) Duoi oñs avaunt (1855) aveva' l fundà il gimnasi per stüdients,
— il collegi „Maria Hilf“ a Schwyz; quel collegi vegn frequaintà añualmaing
… da plü co 300 stüdients; da 1855 — 1874 era allà professor il
Revm Sigr uais-ch, … Joh. Fid. Battaglia. Plü co 1200 stüdients haun fat
10 lur stüdis allà. …
II°. Sco bun patriot ed il plü grond filantrop della Svizzera s' ha
demossà P. Theodos in sias instituziuns, chi avevan da servir als povers
ed amalats. Da per tot, ingiu' ch' el era, as podevan imprometter ajüd e
consolaziun tots ils poverets. Tot las intrapraisas in favur dels povers
15 non grattiettan, ma jüdar voleva' l a tots ed in tot reguard. Sia massima
era:
„Ingiu' ch' eu vezz, chi maunca ailch, e ch' eu podess jüdar, nhai tut
quai per üna manifestaziun della voluntà da Dieu, ch' eu dess provar
almain.“
a) Seis ideal foss stat, da jüdar als povers lavuraints nellas fabricas
20 e da dar lavur a quels, chi non avevan ningüna adequata occupaziun.
Nellas intrapraisas in quist reguard non era' l fortünà: sia intenziun ais
bain statta lodavla, ma seis podair era limità, in quista guisa ha stovü
inrescher eir el la vairdà quai, cha 'l pöet disch:
„Scha la fortüna ta ria,
25 Non mauncarà compagnia;
Pigla quella da tai cumià,
Sarasch da tots bandunà.“
b) Pü fortünà ais stat P. Theodos in sias instituziuns in favur dels
amalats. A quella fin s' ha' l dat fadias pella fondaziun del hospital da
30 s. crusch a Cuoira l' onn 1851. Per realisar quista idea feva' l murdieu;
el ais it aint in Italia fin a Neapel; il papa Pio IX. il ha animà, da continuar
… sias impraisas ed al ha dat üna favuraivla reccomondaziun; plü tard
mandeva' l muoingias, dad ir a rovar; quellas piglettan sü collettas dürante
8 onns e quai a Baviera, Austria, Boèmia, Ungaria ed Italia. — Con
35 quista almosna podeva gnir fabrichà a Cuoira il hospital ed in quel chattan
albierg da 60 — 90 amalats ed ais dunque ün benefizi taunt pella città co
pel chantun intèr. Finura hauni guardà ora allà a var 2500 amalats.
c) Per dar a quel hospital üna ferma fondamainta e per dirasar ora
sias intrapraisas a favur dels povers amalats, ha fundà P. Theodos l' oñ
40 1855 l' institut da muoingias della s. crusch ad Ingenbohl, chi ha ossa 4500
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 306 P. Albuin Thaler <lb/>
b) L' istess interess ha tegnü P. Theodos pels orfans ed aters uffaunts, <lb/>
chi sun quasi büttats ora sül stradun e dovran perquai dubel pissèr. A fin <lb/>
cha eir quels gnissan educats ed instruits, ha' l drizz' aínt l' institut da <lb/>
Paspels, chi sa rechatta preschaintamaing a Löwenberg; allà vegnan instruits <lb/>
5 ad ura preschainta 50 puobs. <lb/>
c) Duoi oñs avaunt (1855) aveva' l fundà il gimnasi per stüdients, <lb/>
— il collegi „Maria Hilf“ a Schwyz; quel collegi vegn frequaintà añualmaing <lb/>
… da plü co 300 stüdients; da 1855 — 1874 era allà professor il <lb/>
Revm Sigr uais-ch, … Joh. Fid. Battaglia. Plü co 1200 stüdients haun fat <lb/>
10 lur stüdis allà. … <lb/>
II°. Sco bun patriot ed il plü grond filantrop della Svizzera s' ha <lb/>
demossà P. Theodos in sias instituziuns, chi avevan da servir als povers <lb/>
ed amalats. Da per tot, ingiu' ch' el era, as podevan imprometter ajüd e <lb/>
consolaziun tots ils poverets. Tot las intrapraisas in favur dels povers <lb/>
15 non grattiettan, ma jüdar voleva' l a tots ed in tot reguard. Sia massima <lb/>
era: <lb/>
„Ingiu' ch' eu vezz, chi maunca ailch, e ch' eu podess jüdar, nhai tut <lb/>
quai per üna manifestaziun della voluntà da Dieu, ch' eu dess provar <lb/>
almain.“ <lb/>
a) Seis ideal foss stat, da jüdar als povers lavuraints nellas fabricas <lb/>
20 e da dar lavur a quels, chi non avevan ningüna adequata occupaziun. <lb/>
Nellas intrapraisas in quist reguard non era' l fortünà: sia intenziun ais <lb/>
bain statta lodavla, ma seis podair era limità, in quista guisa ha stovü <lb/>
inrescher eir el la vairdà quai, cha 'l pöet disch: <lb/>
„Scha la fortüna ta ria, <lb/>
25 Non mauncarà compagnia; <lb/>
Pigla quella da tai cumià, <lb/>
Sarasch da tots bandunà.“ <lb/>
b) Pü fortünà ais stat P. Theodos in sias instituziuns in favur dels <lb/>
amalats. A quella fin s' ha' l dat fadias pella fondaziun del hospital da <lb/>
30 s. crusch a Cuoira l' onn 1851. Per realisar quista idea feva' l murdieu; <lb/>
el ais it aint in Italia fin a Neapel; il papa Pio IX. il ha animà, da continuar <lb/>
… sias impraisas ed al ha dat üna favuraivla reccomondaziun; plü tard <lb/>
mandeva' l muoingias, dad ir a rovar; quellas piglettan sü collettas dürante <lb/>
8 onns e quai a Baviera, Austria, Boèmia, Ungaria ed Italia. — Con <lb/>
35 quista almosna podeva gnir fabrichà a Cuoira il hospital ed in quel chattan <lb/>
albierg da 60 — 90 amalats ed ais dunque ün benefizi taunt pella città co <lb/>
pel chantun intèr. Finura hauni guardà ora allà a var 2500 amalats. <lb/>
c) Per dar a quel hospital üna ferma fondamainta e per dirasar ora <lb/>
sias intrapraisas a favur dels povers amalats, ha fundà P. Theodos l' oñ <lb/>
40 1855 l' institut da muoingias della s. crusch ad Ingenbohl, chi ha ossa 4500 </body> </text></TEI>