Band: X

Seite: 273 (RF) Zur Bandauswahl

In Band X liegen die Seitenzahlen zwischen III (RF) und 359 (RF).
Wilhelm Tell
273
Quistas circumstaunzas quintan
nüglia,
Nu eschan frars et members da
famiglia,
Dall' istessa patria emigrats.
Winkelried.
265 Schi eisi propi vaira
Quai ch' ün chaunta mincha
saira,
Cha d' ün pajais lönschissen
Nossa schlattas gnissan?
Quai cha sauat, ans quintai
270 Per pózar sülla vegla nossa
noa lai.
Stauffacher.
Pásters n' hai duldì quintond,
Chi sia stat ün pövel grond
In ün pajais vers meza nott,
Il qual spavent patía
275 Da gronda charastía;
Quel s' risolvet cuntot …
[p. 145] Pro tala grond mancaunza
In publica visniaunca,
Cha la deschávala persuna
280 Tras büs-cha … il pajais banduna.
Usché devainti. Vers mez dì
plonschond
Ün pövel numerús et grond,
Omens, donnas … cun uffaunts
Sa fettan subit viandaunts,
285 Aint in maun las dajas
Taunter mort et plajas
Sun tras Germania els passats;
Finalmainch sun els rivats
Nels salvadis los et guads
290 Da nossas valls et munts,
Ninglur ne gliout ne punts,
Sülla sponda del lai stéa suleta
Üna baiteta;
Romanische Forschungen XXXVI.
Dad' or üsch ün om sezéa,
295 Sün passants il qual spettéa,
Ma siond ün taimp terribel,
Fu il bárchar impossibel.
Frataunt els visitettan
Ils contuorns manivs et spera,
300 Cun miraveglia els restettan
Vezond la quantità, chi era,
Da bella bos-cha, … bellas plauntas,
Et chi dumbress bain, quauntas
Funtaunas frais-chas, … cleras,
305 Süllas alps bellischnas éras,
Lur patria in vairdá
Crajevan els da avair chattá.
Sün quai as suni convegnüts
Da star alá. Pubiettan Sviz,
310 Quel gross e vegl comün,
S' drüettan ora tot il guad
Cun blers süduors, cun grond
ingign;
Et cura gnit il pövel massa lad,
Ed il fond früttaivel … … … massa stret,
315 Üna part dad els s' rendet
Plü insü et vers mezdì;
Stanz et Altdorf els pubiettan sü,
Perquai vegn alá
Amó tudais-ch … chaunchá.
320 [p. 146] Vinvard ils munts da
glatsch,
Sun atra gliout, ladin linguatsch.
Lur deriva tegnittan els a maint,
Perquai s' cognoschi sül momaint,

Scha ün ün Svizer eis o ná,
825 Sun tot d' ün atra qualitá.
(Sporscha il maun da totas
vards.)
Jon sül mür.
Schi, nu eschan fraunc
D' ün chocc, d' ün cor et saung.
18
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Wilhelm Tell <lb/>
273 <lb/>
Quistas circumstaunzas quintan <lb/>
nüglia, <lb/>
Nu eschan frars et members da <lb/>
famiglia, <lb/>
Dall' istessa patria emigrats. <lb/>
Winkelried. <lb/>
265 Schi eisi propi vaira <lb/>
Quai ch' ün chaunta mincha <lb/>
saira, <lb/>
Cha d' ün pajais lönschissen <lb/>
Nossa schlattas gnissan? <lb/>
Quai cha sauat, ans quintai <lb/>
270 Per pózar sülla vegla nossa <lb/>
noa lai. <lb/>
Stauffacher. <lb/>
Pásters n' hai duldì quintond, <lb/>
Chi sia stat ün pövel grond <lb/>
In ün pajais vers meza nott, <lb/>
Il qual spavent patía <lb/>
275 Da gronda charastía; <lb/>
Quel s' risolvet cuntot … <lb/>
[p. 145] Pro tala grond mancaunza <lb/>
In publica visniaunca, <lb/>
Cha la deschávala persuna <lb/>
280 Tras büs-cha … il pajais banduna. <lb/>
Usché devainti. Vers mez dì <lb/>
plonschond <lb/>
Ün pövel numerús et grond, <lb/>
Omens, donnas … cun uffaunts <lb/>
Sa fettan subit viandaunts, <lb/>
285 Aint in maun las dajas <lb/>
Taunter mort et plajas <lb/>
Sun tras Germania els passats; <lb/>
Finalmainch sun els rivats <lb/>
Nels salvadis los et guads <lb/>
290 Da nossas valls et munts, <lb/>
Ninglur ne gliout ne punts, <lb/>
Sülla sponda del lai stéa suleta <lb/>
Üna baiteta; <lb/>
Romanische Forschungen XXXVI. <lb/>
Dad' or üsch ün om sezéa, <lb/>
295 Sün passants il qual spettéa, <lb/>
Ma siond ün taimp terribel, <lb/>
Fu il bárchar impossibel. <lb/>
Frataunt els visitettan <lb/>
Ils contuorns manivs et spera, <lb/>
300 Cun miraveglia els restettan <lb/>
Vezond la quantità, chi era, <lb/>
Da bella bos-cha, … bellas plauntas, <lb/>
Et chi dumbress bain, quauntas <lb/>
Funtaunas frais-chas, … cleras, <lb/>
305 Süllas alps bellischnas éras, <lb/>
Lur patria in vairdá <lb/>
Crajevan els da avair chattá. <lb/>
Sün quai as suni convegnüts <lb/>
Da star alá. Pubiettan Sviz, <lb/>
310 Quel gross e vegl comün, <lb/>
S' drüettan ora tot il guad <lb/>
Cun blers süduors, cun grond <lb/>
ingign; <lb/>
Et cura gnit il pövel massa lad, <lb/>
Ed il fond früttaivel … … … massa stret, <lb/>
315 Üna part dad els s' rendet <lb/>
Plü insü et vers mezdì; <lb/>
Stanz et Altdorf els pubiettan sü, <lb/>
Perquai vegn alá <lb/>
Amó tudais-ch … chaunchá. <lb/>
320 [p. 146] Vinvard ils munts da <lb/>
glatsch, <lb/>
Sun atra gliout, ladin linguatsch. <lb/>
Lur deriva tegnittan els a maint, <lb/>
Perquai s' cognoschi sül momaint, <lb/>
… <lb/>
Scha ün ün Svizer eis o ná, <lb/>
825 Sun tot d' ün atra qualitá. <lb/>
(Sporscha il maun da totas <lb/>
vards.) <lb/>
Jon sül mür. <lb/>
Schi, nu eschan fraunc <lb/>
D' ün chocc, d' ün cor et saung. <lb/>
18 </body> </text></TEI>