<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 222 <lb/>
[Historias biblicas] <lb/>
et tott Jerusalem con el. Perchia els havetan ingiüna buna conscientia, <lb/>
et il raj sa temet amo da perder sia coruna. Il seclera trembla ingiua <lb/>
chial virtuos jubileschia. Ningün non savet da risponder als sabis sün <lb/>
lur domondas. Herodes laschet dalunga gnir insemal il ât cuselg, ils âts <lb/>
5 sacerdots et ils plü notabils dotturs della lescha. Ingiua chia Christus <lb/>
dess esser nât. L' ât cusselg tals det per risposta: „Tü Bethlehem nel pajais <lb/>
da Juda.“ Usche sta scrit prol prophet Micheas. „Tü Betlehem nel <lb/>
pajais da Juda eis ingüna via della mendica della cita principala da Juda; <lb/>
perchia or da taj gnira da traplar ora il guvernatur qual regniera meis <lb/>
10 pövel d' Israel, la sortida da qual il principi dels dits dell' eternita naun. <lb/>
Sünquai laschet Herodas gnir als sabis dascusmg pro el et als dumondet <lb/>
in chia temp la staila als sia comparida. Ils honorabils homens et als <lb/>
dischetan. Illura s' mossetta vers Betlehem: „I via, dischet el con els, <lb/>
dumondai diligiaintamg davo l' uffaunt e cur' chia l' haverauat chiata, schi <lb/>
15 ma ditan darchiau accio chia po eir jau ir al adurar. Ma el dischet solum <lb/>
ora da fossa magliniter. Perchia el havet schon decreta pro sais vess, da <lb/>
laschar chierchiar sü l' uffaunt dascus et per al lascher mordariar. Ils sabis <lb/>
sa fettan amo nella schüra nott [f. 41v] sü via vers Betlehem chi era <lb/>
solum ün per d' uras destant de Jerusalem. Ossa spirtitan las nüblas <lb/>
20 qualas havetan querna il Ciel et vezetan qua danovmaing sia staila bella <lb/>
et amiaivla star sün Ciel. Schi amicabla inzegnia del Ciel comparit darchiau <lb/>
avaunt els, et sur la chiasa da ingua Maria et l' uffaunt eran stet ella <lb/>
quiet sco chia ella als vogliet der amicaivelmg: „Qua eis el!“ L' Algrezia <lb/>
dels sabis era gronda teribelmg. Quá jetan els aint — et chiatetan l' uffaunt <lb/>
25 et sia mama. Els siglitan adurond in schnuoglias avaun l' uffaunt. Sunquai <lb/>
lrivitan els lur schgazis et fetan l' uffaunt donativs d' Ar, inchiaints et <lb/>
Mira. Lur cors eran plain delet … sül uffaunt et plain da gratitudine vers <lb/>
Dieu, qual als ha da cognoscher accio chil haun podü al chiatar. Finalmaing <lb/>
… s' metetan ils sabis a possar. Sül rumpar del di vöglietan els <lb/>
30 tuornar pro Herodas, et per compartir lur algrezia con el. Ma Dieu qual <lb/>
vezet il nasch d Plan da Herodas, comondet als prus sabis in sömi nüglia <lb/>
da tuornar plü pro Herodes. Els obbeditan il divin comond et tuornetan <lb/>
laudont Dieu d' una attra via inavo in seis pajais. <lb/>
La 9. Historia. <lb/>
35 La fugia vers Egipt. <lb/>
Con inpacienzia spetet Herodas sül rituorn dels sabis. Fiualmaing, <lb/>
cur chia el vezet chia seis speter sia vaun det el quist barbar comond; <lb/>
indetamg totts ils puobets quals non eran vegls duoi oñs in Betlehem et <lb/>
da quels circomstans pajais. Usche simpisset el, non gnira zond nüglia </body> </text></TEI>
