<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 214 [Historias biblicas] <lb/>
a chiasa sün lur rituorn. Quá gnit Penjamin aint intüna jada — et lur <lb/>
prüm pled era: Joseph teis figl viva amo, el eis patrun sur tott Egipt. <lb/>
[f. 11v] Ma Jacom non vogliet crajer infina chi gnit la chiara reala, et <lb/>
con totts pumpus donativs. Ossa al era sco chial sa scruogliess ora da <lb/>
5 d' ün grev sömi. „Ossa nhai abot“, clomet el ora „chia meis Joseph viva <lb/>
amo! jau vö ir via a vezer avaunt, co chia jau mor!“ Ossa uret il prus <lb/>
vegl pro seis Dieu et Dieu dischet con el nella nott in sömi: „Non ta <lb/>
temar! In Egipt vögli far uor da teis uffaunts ün grond pövel, et danovmaing <lb/>
… al mainar inavo.“ Ossa comainzet il viadi. Amo süls confins del <lb/>
10 pajais da Kasan, portet Jacom a Dieu ün sacrifici a Dieu.“ Juda viagiet <lb/>
avaunt et anunziet a Joseph chial bab vegn. Joseph al quorit dalunga <lb/>
incuntra. Appaina chial det öl il bab quorital ora del chiar, tal brauncletal <lb/>
inturn calöz, et cridet da pura algrezia. Ma il vegl bab dischet: Ossa <lb/>
vögli jent morir, chia jau na viss amo üna jada tia fatschia. Joseph (qual) <lb/>
15 il qual in sia magnificenzia non s' tuorpiet da seis bab al mainet avaunt <lb/>
il raj. Quist havet eir gronda algrezïa, chia il po vezer usche prus figl, <lb/>
et laschet ad el per habitaziun la plü bella part d' Egipt et ün pajais qual <lb/>
gniva nomna Jessen. Quá gnit el chüra da Joseph et totts ils seis richiamaing. <lb/>
… O uffaunts! Imprendai da Joseph da amar a voss Paderpuors. <lb/>
20 [f. 11r] La 26 Historia. <lb/>
La mort da Jacom et da Joseph. <lb/>
Jacom rivit ad' üna etá da 147 oñs. A vizinond il temp da sia <lb/>
mort, mandet el pro ils figls da Joseph. Quist gnit, et mainet eir a seis <lb/>
duoi figliets, Ephraim et Manassa aint pro seis vegl bab. Jacom il qual <lb/>
25 era damaniv la mort, s' metet al sü nel lett, piglieta seis duoi unffauntets <lb/>
sün sia bratschia, büchiet et als benedit. Con Joseph dischet el: „Guarda <lb/>
jau mor ossa! ma Dieu sera con vus, et sa mainera danovmaing iñavo nel <lb/>
pajais da voss babs. Jau tha dun amo üna speciala jerta oravaunt teis <lb/>
frars — il bun pajais Sichem. Sün quai laschet Jacom gnir insemal a <lb/>
30 totts seis figls et benedits a totts. A Juda det el amo ün specialmaing: <lb/>
Il Scepter da Juda et da seis descendets non dess gnir tutt, infina chia <lb/>
quel gnira, quel il qual gnira tramiss, et sün quel ils pövels spettan. Con <lb/>
totts dischet el amo: Am sepuli nella dubla cavana nel pajais Kanan!“ <lb/>
Haviond dit quai s' metet inavo nell lett, et spirtit. Haviond il bab gia <lb/>
35 schet mort crodet Joseph via sülla fatschia morta, et büchiet sot il bler <lb/>
crider, et al sepulitan in Kañan sco el havet giavüschia. Buns uffaunts <lb/>
aman a lur babs [f. 12v] infina la mort, et faun amo davo lur volonta. <lb/>
Joseph devaintet 120 oñs vegl. As vaschinond sia fin, dischet el con seis <lb/>
frars: „Jau mor ossa. Ma Dieus a visiterà et sa mainera danovmaing </body> </text></TEI>