<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Il Glorius e felice stædi <lb/>
417 <lb/>
uschea medemamaing füssen pitschens infaunts in prievels contins; ed haun <lb/>
peraque sommamaing da bsœng d' üna particolæra chüra, la quæla lur fidel <lb/>
Pastur cun taunta esattezza, saimper üsa vers els; taunt pü, siand els ün <lb/>
ogget particolær da sia amur e benevolenza, scò appæra da que chi sto' <lb/>
scrit nell' Evangêli da s. Marco cap. 10, 13. — 16. cioè siand ad El preschantôs 5 <lb/>
… pitschens infaunts, acciò ch' El ils tuchess, schi seis sculars brunclaiven <lb/>
… a quels chi' ls presentaivan: e Gesu aviand viss que, s' sdegnet, e <lb/>
dschet ad els: Laschè ils pitschens infaunts gnir tiers Mè, e nu' ls scummandè, <lb/>
… perche da tæls ais il Reginam da Dieu: Eau s' di in vardæd, cha <lb/>
chi nun artschaiva il Reginam da Dieu, scò ün pitschen infaunt, nun entrerò 10 <lb/>
… in quel. Ed ils aviand prains in Bratsch, mettet El ils mauns sur <lb/>
els, e' ls hò benedieus: cò vain dit da pitschens infaunts, chi gnivan purtòs, <lb/>
e quant ch' els eiran da Gesu amôs; ma nell' Evangêli da s. Matteo cap. <lb/>
18, 2. 3. observains cha Gesu porta eir particulæra amur vers infaunts <lb/>
chi chaminan, perche Gesu clamet tiers sè ün infaunt, el l' hò miss in mez 15 <lb/>
seis Discipuls, ed hò dit, in vardæd di eau a vus, cha scha vus nun s' - <lb/>
müdais, e nun dvantais scò ils pitschens infaunts, schi nun gnis vus <lb/>
bricha ad entrær nel [p. 10] Reginam dels Cêls. Our da quaist s' veza <lb/>
quaunt cha Gesu amma ils pitschens infaunts in mœd tæl, cha chi chi nun <lb/>
als sumaglia, nun voul El in sieu Cêl. S' lêgia eir nell Evangêli da S. 20 <lb/>
Matteo cap. 11, 25. 26. cha Gesu hò ingrazchô a sieu Bap, dschand eau <lb/>
t' dum gloria e lôd, ô Bap, Segner del Cêl e della Terra, cha tü hæst <lb/>
azupô quaistas chossas als sabis ed inclêgiantaivels, e las hæst revelædas <lb/>
als pitschens infaunts; schi cert! ô Bap! perche uschea t' hò plaschieu. In <lb/>
quaists plæds vegnen ils pitschens infaunts opposts als sabis, ed inclêgiantaivels; 25 <lb/>
… e vain eir clæramaing dit, cha na als sabis ed inclêgiantaivels, hægia <lb/>
il Segner revelô las chossas chi appartegnen al salüd, dimperse als pitschens <lb/>
infaunts: Segue dimæna cha quel chi voul avair üna vaira salüdaivla cognuschêntscha <lb/>
… dellas chossas chi appertegnen al salüd, hægia da dvantær <lb/>
sumgiaunt als pitschens infaunts, eir in üna sêncha simplicitæd, crajand 30 <lb/>
las chossas misteriusas revelædas da Dieu, schabain ellas supereschan ogni <lb/>
umauna intelligenza; subvertind ils discuors ed ogni ôtezza chi leiva sü <lb/>
contra la cognuschêntscha da Dieu; e preschunand ogni impissamaint all' - <lb/>
obbedienza da Cristo. 2. Cor. 10, 5. <lb/>
Nel numer dels Agnels da Cristo sun, per cert, eir quellas chæras 35 <lb/>
povras ormettas, træs divina grazia, excitædas, e sdaschdædas our dal sœn <lb/>
del pchô, e sgürezza charnæla, bramusas e pisserusas [p. 11] per lur salüd; <lb/>
scò per exaimpel, quels audituors da Petro, chi eiran compunts in il cour, <lb/>
e clamaivan, che dessens nus fær? Fats Apost. cap. 2, 37. Ed eir quel <lb/>
guardiaun della preschun, cura clamaiva tiers als Apostels; che dess eau 40 <lb/>
Romanische Forschungen XVIII. 2. 27 </body> </text></TEI>