Historia Rætica
187
jurists. Sur ls auters ha merità l laud dalla victoria di constantia: Anna
de Lita, duonna d Antonelli Crotti de Schio, dal contadi da Vicenza, exuland
… cun seis marit per la religiun. Siond tuta sü dals paurs sü ls munts
e purtand in bratsch üna figlietta da duos mais d età, l' interpelleten da
müdar religiun. Ella deneget. Mo la vuliond sdrappar la figlia jo da 5
seis bratsch, tgnet ella taunt la pudet, avrind seis bruost, per la porscher
la tetta. Et haviond s' nüdà seis cour, diss ella als morders: „Merat(la) l
corp, qual vus pudai mazar, mo a mi' orma nun pudaivet metter maun.
Quella arcumond eug in teis mauns, o bap celestial“. Tgnond ella amo
l infant in ravuoigl, la sagietten els e la partin lhura in 4 tocks. 10
Antoni da Prada, da Muntagna da Sondre, hom bain veigl, gnond
suvent interpellà da müdar religiun, schi proferit el, inter auter, quaists
pleds: „Mi' orma ngarà tuta sü in l ravuoigl d Abraham, e dapo mia mort
vezaran meis inimis l anguel dal segner spær mai“, el sainza dmura vain,
mazà, et, in vardà, apperit sur seis corp la figura d ün hom cun vestimaint' 15
… alba. Chia l fat saja usche incuntrà, haun confessà ls circumstants, dals
quals eiran eir blers catholics, et eir ls morders istess. Ngond quaist refert
dals catholics ad ün cert preir, respondet el: chia l diavel s possa eir
transformar in ün anguel da la lgüm.
A Dominico Berta da Muntagna de Sondre, (per causa chi' el sumgiava 20
a Caspero Alexio, predicatur evangelic a Suonder), l haviond miss sün ün
asen, l den els la cua in maun, per chiavazina, et uschea l manetten els
per Sondre intuorn, clamond: „Alexe, Alexe“ (il qual pero, insembel cun
Georgio Jenatsch, Carolo a Salis, Davide Tscharnero, et auters, tras ls
horends munts. eira agià in Ingadina), lhura l taglietten els gio l nas e las 25
mas[s]ellas [p. 54] e l mazetten. A Theofilo de Monachis, dit de Mussinis,
batetten els cun ün slupet; ne murind el bain bod dallas botas, impliten
els üna büschla cun simpuolfer e l maten sün la bocca, e dont fö, l stanschanteten.
… Francisco Carolino, haviond büta via l orden da muoing e
dvantà minister evangielic, l sforzand da trar inavo, venn el manà a Milan 30
in preschun, dalla quala el A° 1622 fügit oura. A. Paula Baretta da
Schio, da Vincenza nadiva, e da familia nobilla (la qualla eira stata
muoingia, mo huossa da la religiun evangielica) a Sondre, per spretsch
venn manada intuorn, cun üna muostra sü l chieu, cun diavels appendüts
sün quella, la rudlond in la puschigna; mo siond saimper constanta in la 35
religiun, al tandem venn la manada a Milan, et A° 1621 ais ella arsa
viva. A Christina Ambria, Madalena Merula, cun Joann Caratto, bütetten
els gio da la punt dal Buffet in l Abdua. In l marchià da Sondre venen
mazads circa da 140 persunas, inter quellas 20 dunans. Blers s azupetten
in las gripas dals munts e mangiavan ragischs, et alchüns muritten eir da 40
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Historia Rætica <lb/>
187 <lb/>
jurists. Sur ls auters ha merità l laud dalla victoria di constantia: Anna <lb/>
de Lita, duonna d Antonelli Crotti de Schio, dal contadi da Vicenza, exuland <lb/>
… cun seis marit per la religiun. Siond tuta sü dals paurs sü ls munts <lb/>
e purtand in bratsch üna figlietta da duos mais d età, l' interpelleten da <lb/>
müdar religiun. Ella deneget. Mo la vuliond sdrappar la figlia jo da 5 <lb/>
seis bratsch, tgnet ella taunt la pudet, avrind seis bruost, per la porscher <lb/>
la tetta. Et haviond s' nüdà seis cour, diss ella als morders: „Merat(la) l <lb/>
corp, qual vus pudai mazar, mo a mi' orma nun pudaivet metter maun. <lb/>
Quella arcumond eug in teis mauns, o bap celestial“. Tgnond ella amo <lb/>
l infant in ravuoigl, la sagietten els e la partin lhura in 4 tocks. 10 <lb/>
Antoni da Prada, da Muntagna da Sondre, hom bain veigl, gnond <lb/>
suvent interpellà da müdar religiun, schi proferit el, inter auter, quaists <lb/>
pleds: „Mi' orma ngarà tuta sü in l ravuoigl d Abraham, e dapo mia mort <lb/>
vezaran meis inimis l anguel dal segner spær mai“, el sainza dmura vain, <lb/>
mazà, et, in vardà, apperit sur seis corp la figura d ün hom cun vestimaint' 15 <lb/>
… alba. Chia l fat saja usche incuntrà, haun confessà ls circumstants, dals <lb/>
quals eiran eir blers catholics, et eir ls morders istess. Ngond quaist refert <lb/>
dals catholics ad ün cert preir, respondet el: chia l diavel s possa eir <lb/>
transformar in ün anguel da la lgüm. <lb/>
A Dominico Berta da Muntagna de Sondre, (per causa chi' el sumgiava 20 <lb/>
a Caspero Alexio, predicatur evangelic a Suonder), l haviond miss sün ün <lb/>
asen, l den els la cua in maun, per chiavazina, et uschea l manetten els <lb/>
per Sondre intuorn, clamond: „Alexe, Alexe“ (il qual pero, insembel cun <lb/>
Georgio Jenatsch, Carolo a Salis, Davide Tscharnero, et auters, tras ls <lb/>
horends munts. eira agià in Ingadina), lhura l taglietten els gio l nas e las 25 <lb/>
mas[s]ellas [p. 54] e l mazetten. A Theofilo de Monachis, dit de Mussinis, <lb/>
batetten els cun ün slupet; ne murind el bain bod dallas botas, impliten <lb/>
els üna büschla cun simpuolfer e l maten sün la bocca, e dont fö, l stanschanteten. <lb/>
… Francisco Carolino, haviond büta via l orden da muoing e <lb/>
dvantà minister evangielic, l sforzand da trar inavo, venn el manà a Milan 30 <lb/>
in preschun, dalla quala el A° 1622 fügit oura. A. Paula Baretta da <lb/>
Schio, da Vincenza nadiva, e da familia nobilla (la qualla eira stata <lb/>
muoingia, mo huossa da la religiun evangielica) a Sondre, per spretsch <lb/>
venn manada intuorn, cun üna muostra sü l chieu, cun diavels appendüts <lb/>
sün quella, la rudlond in la puschigna; mo siond saimper constanta in la 35 <lb/>
religiun, al tandem venn la manada a Milan, et A° 1621 ais ella arsa <lb/>
viva. A Christina Ambria, Madalena Merula, cun Joann Caratto, bütetten <lb/>
els gio da la punt dal Buffet in l Abdua. In l marchià da Sondre venen <lb/>
mazads circa da 140 persunas, inter quellas 20 dunans. Blers s azupetten <lb/>
in las gripas dals munts e mangiavan ragischs, et alchüns muritten eir da 40 </body> </text></TEI>