16 L' istorgia dall cavalier Peter et da la bella Magullonia
et fetten trar sü la vella et ngitan zuond vinttüraivells in quella islla
nomneda Sagalla, et chiattetan l' ova, chi buglliva sü. Et que Petter eira
stangiell, et s rampchiet sün la tera et nun vullet ster pü süll mer. Cur
chi' ell füt sün tera, schi giettell per quell' islla via et no, chiatet zuond
5 bella[s] fluorss et sa santett in metz et sa smanchiet uschea via cun
quellas fluorss. Et chiattet intrauntar quellas fluors üna, chi eira la pü bella
trauntar las otras culluors da quellas fluors. Et la rumpet gio et s impis[s]et
bain bott zieva sia bella Magullonia et dschet: „Co chia quella bella flur trapassaiva
… las otras, uschea eir quella bella Magullonia trapassaiva tuott las otras
10 juvantschellas.“ Et cumanzet a cridar da cour et a santir grond' anguosscha
in siou cour et s impis[s]et, inua chi' ella pudaiva es[s]ar ngida via. In
que s - impisser, schi ngite sön et s mat(i)[e]t gio a durmir, intaunt chi
ngiva bun' ora. Co ngite bun ora, et que pattrun laschet cllamar tuotts,
chi dessan gnir insembell, chia vules[s]an ir inavaunt. Co vset l patrun,
15 chia que cavalier nun eira, et cumandet, chi' ell dess gnir tscharchia. [f. 32a]
Et non lg chiatteten, et clametten da ota vusch. Mo ell [durmiva] usche
sten, chi' ell non sentiva inguotta da quell clamar . . . et, nun chiatont,
fetan far vella, intaun[t] chia l' ora lg favuriva. Per nun intardar, cumandet,
… chi s des[s]an splaiar oura la(s) vella et ir inavaunt. Mu lg cavalier
20 rastet co durmint, infina chia rivetan a quel port, nomno Forteza, et s-chiargietan …
… tuot l' otra roba. Et cur chia ngitan tar quellas 14 barillgs et
dumandetan: „Chie vullais fer da quaistas barillgs, chia que nöbell, chi s
ho tardo davouss in quella islla, quell, chi vaiva paio bain seis barchiaröls?“.
… Et dimena chi' ell ho ditt, chie vögllia dar in ün spitoll, co s fetane
25 buondar l ün l otar, in chie spitoll chi' el vullaiva der que, et detan in
que spitoll da Sant Petter von Magullonia, perchie s impis[s]etan, chia nun
pudessan mettar in ün mellder lö. Co giet que pattrun tar la patruna da
quell spitoll et dschet a(t)[d] ella: „Que signur, chi ho quaistas barillgs
ais pers, il vullains dar in quaist spitoll, et chia dessas ruar a Diou
30 per quella orma.“
Co chia quella spitollerin chiattet ün grond thesory in quellas barilgs:
d or et argient et otras zojas da quells chi l eira ngieu do per urer
per quela orma.
A gratagiett ün di, chia quella spitollarin havett bsöng da sall, et
35 avrit üna da quellas barillgs et chiatet in mettz ün grond thes(s)ori d ôr
et argient et otras zoias, et s insuuitt et rumpet eir sü las otras et chiatet
sc(h)o in la prima, et dschet: „O tü pouvra chriatüra! Diou haia tia
orma, perchie chi' eu vetz bain, chi' eu nun sun suletta cun anguos(s)[ch]as
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 16 L' istorgia dall cavalier Peter et da la bella Magullonia <lb/>
et fetten trar sü la vella et ngitan zuond vinttüraivells in quella islla <lb/>
nomneda Sagalla, et chiattetan l' ova, chi buglliva sü. Et que Petter eira <lb/>
stangiell, et s rampchiet sün la tera et nun vullet ster pü süll mer. Cur <lb/>
chi' ell füt sün tera, schi giettell per quell' islla via et no, chiatet zuond <lb/>
5 bella[s] fluorss et sa santett in metz et sa smanchiet uschea via cun <lb/>
quellas fluorss. Et chiattet intrauntar quellas fluors üna, chi eira la pü bella <lb/>
trauntar las otras culluors da quellas fluors. Et la rumpet gio et s impis[s]et <lb/>
bain bott zieva sia bella Magullonia et dschet: „Co chia quella bella flur trapassaiva <lb/>
… las otras, uschea eir quella bella Magullonia trapassaiva tuott las otras <lb/>
10 juvantschellas.“ Et cumanzet a cridar da cour et a santir grond' anguosscha <lb/>
in siou cour et s impis[s]et, inua chi' ella pudaiva es[s]ar ngida via. In <lb/>
que s - impisser, schi ngite sön et s mat(i)[e]t gio a durmir, intaunt chi <lb/>
ngiva bun' ora. Co ngite bun ora, et que pattrun laschet cllamar tuotts, <lb/>
chi dessan gnir insembell, chia vules[s]an ir inavaunt. Co vset l patrun, <lb/>
15 chia que cavalier nun eira, et cumandet, chi' ell dess gnir tscharchia. [f. 32a] <lb/>
Et non lg chiatteten, et clametten da ota vusch. Mo ell [durmiva] usche <lb/>
sten, chi' ell non sentiva inguotta da quell clamar . . . et, nun chiatont, <lb/>
fetan far vella, intaun[t] chia l' ora lg favuriva. Per nun intardar, cumandet, <lb/>
… chi s des[s]an splaiar oura la(s) vella et ir inavaunt. Mu lg cavalier <lb/>
20 rastet co durmint, infina chia rivetan a quel port, nomno Forteza, et s-chiargietan … <lb/>
… tuot l' otra roba. Et cur chia ngitan tar quellas 14 barillgs et <lb/>
dumandetan: „Chie vullais fer da quaistas barillgs, chia que nöbell, chi s <lb/>
ho tardo davouss in quella islla, quell, chi vaiva paio bain seis barchiaröls?“. <lb/>
… Et dimena chi' ell ho ditt, chie vögllia dar in ün spitoll, co s fetane <lb/>
25 buondar l ün l otar, in chie spitoll chi' el vullaiva der que, et detan in <lb/>
que spitoll da Sant Petter von Magullonia, perchie s impis[s]etan, chia nun <lb/>
pudessan mettar in ün mellder lö. Co giet que pattrun tar la patruna da <lb/>
quell spitoll et dschet a(t)[d] ella: „Que signur, chi ho quaistas barillgs <lb/>
ais pers, il vullains dar in quaist spitoll, et chia dessas ruar a Diou <lb/>
30 per quella orma.“ <lb/>
Co chia quella spitollerin chiattet ün grond thesory in quellas barilgs: <lb/>
d or et argient et otras zojas da quells chi l eira ngieu do per urer <lb/>
per quela orma. <lb/>
A gratagiett ün di, chia quella spitollarin havett bsöng da sall, et <lb/>
35 avrit üna da quellas barillgs et chiatet in mettz ün grond thes(s)ori d ôr <lb/>
et argient et otras zoias, et s insuuitt et rumpet eir sü las otras et chiatet <lb/>
sc(h)o in la prima, et dschet: „O tü pouvra chriatüra! Diou haia tia <lb/>
orma, perchie chi' eu vetz bain, chi' eu nun sun suletta cun anguos(s)[ch]as </body> </text></TEI>