<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Survista della literatura ladina <lb/>
597 <lb/>
familiarisar, per podair sustegner victoriusamaing ils furius contracuolps <lb/>
della contrareformaziun, executats il prüm tras Borromeo, nel seguit tras <lb/>
Baldirun e' ls capuziners. <lb/>
Tras las normas ortograficas, statuidas ed observadas nels supraindichats <lb/>
… seis trais imprimats, es Bivrun dvantà l' autur da noss' ortografia 5 <lb/>
ladina e 'l promotur da nos idiom. Recurrind al latin l' ha el amplifichà <lb/>
da terms. S' ha l' ortografia con il temp eir in divers rapports modifichada <lb/>
e megliorada, nel fondamaint es ella tantüna restada fidela allas normas <lb/>
da Bivrun, in latin notifichadas. L' ovra inaugurada da Travers, d' inguidar <lb/>
… e d' ammossar il pövel eir a scriver in seis agen linguach, ha 10 <lb/>
Bivrun adestramaing e con grand success promovü. <lb/>
Mort es el, tenor notizia del cronist Champel, l' an 1572, schi non <lb/>
s' ha al dit cronist infichà ün sbagl nella penna e chi 's stovess leger invece <lb/>
… da 1572 il millaisem 1592. In quaist ultim cas füss Bivrun mort <lb/>
in età d' 86 ans, in ota età, sco cha Champel ed à Porta dischan. Pigl 15 <lb/>
occasiun aquia in passand d' observar, cha eir in merit al dato per la <lb/>
nascita da Travers as lascha constatar ün simil sbagl. Champel notificha, <lb/>
cha Travers saja mort als 22 Auost 1563, in età da 75 ans 1). Da que <lb/>
resultess, ch' el füss nat l' an 1488. Tenor charta, scritta a Bullinger ed <lb/>
addütta dad à Porta in sia Istoria retica, declera Travers svessa, suot 20 <lb/>
dato 18 November 1559, d' avair 76 ans. Usche füss el nat nel 1483, <lb/>
sco cha nos istoriografs tuots notifichan. Non füss que pero possibel, <lb/>
cha nus nella charta da Travers a Bullinger dovessan leger na 76, dimperse <lb/>
… 70. Alla penna del vegl Travers po chöntsch esser capitada la 0 <lb/>
malreuschida, sumiglianta al 6. Eu per mia part, eir sch' eu in mia biografia 25 <lb/>
… da Travers dal 1884 m' ha condrizà suainter ils oters, in debit <lb/>
resguard sün la notizia da Champel, chi es usche positiva e concisa, incliness <lb/>
… plü a quaist avis. <lb/>
A pêr ed a pass con il nov Testamaint da Bivrun va ün oter imprimat, <lb/>
… in idiom d' Engiadina bassa, il Psalterium raeticum, ün cudesch 30 <lb/>
da Psalms da Duri Champel stampà in prüma ediziun a Basilea, pro <lb/>
Jachen Kündig, tras Jac. Parc, 1562, in seguonda eir là, ma tras Joh. <lb/>
Excerzier e Joh. Jak. Genathius, 1606, in terza e probabelmaing illegala <lb/>
a Lindau, 1606. <lb/>
Nel Psalterio sun comprais be circa 100 dels psalms biblics, ed al- 35 <lb/>
chünas, circa 40, zuond cristianaisas chanzuns, chi' s convegnan con la <lb/>
scrittüra sancha, ma non vegnan chantadas in baselgia. Duos psalms. <lb/>
1) Ulr. Campel, zwei Bücher rätischer Geschichte in Th. Mohr, Archiv <lb/>
für die Geschichte der Republik Graubünden, II. 428, </body> </text></TEI>