612 Otto Gaudenz
Pensè dimena che cha l' umaun so uossa, da que ch' el nun savaiva
üna vouta, que ais chosa tuottaffat grandiusa; pensè allas scopertas ch' el
fet, allas invenziuns, missas nel servezzan del public in noss dis, a quellas
bgeras uschè müravgliusas e custaivlas invenziuns; pensè allas ouvras del
spiert umaun, chi augmentet sias abiliteds, allas grandiusas ouvras della
literatura mundiela, dell' arte: sculptura e musica. Scha' s piglia que insembel,
… schi ais que chosa granda ed imposanta. — Ma pensè bger pü a
que cha l' umaun ais dvanto nel cuors dels seculs. Am pera, cha nun as
possa esser in dubi: L' ho supero ils costüms rozzos; que chi eira üna
vouta generelmaing admiss, ais uossa be pü ün abomini nel sentimaint da
tuots nöbels umauns: si' orma ais dvanteda pü sensibla; l' ais — l' umaun —
progredieu ün pô pü fop nel immens reginam spirituel, so megl disferenzier
ed apprezier qui chi ho stabla valur. — Insomma: l' ais dvanto pü umaun,
ad onta da tuottas burrascas, chi' s s-chargettan sur sieu cho, e da tuottas
provas da chadagner sieu spiert e sentimaint alla terra.
La spia as madüra! Que stovains dimena piglier in ögl: quaista
ledscha del svilup dell' umanited; e nus stovains ans dumander, dinuonder
ch' ella vain e cu ch' ella saja: buna e sabia u sainza mira e valur? Ed
in quel grô scu cha' ns rendains quint da quetaunt, inclegiarons, perche
cha dains l' onur al Dieu della raccolta, perche cha l' orma umauna … s' eleva
tar el cun ingrazchamaint e' l clama patrun del tschêl e della terra! Schi,
Dieu vöglia, cha possans cun cour grat ans algorder a sia bunted üseda
vers nus, e cun tels sentimaints ans approssmer a sia maisa, al dand lod.
Amen.
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 612 Otto Gaudenz <lb/>
Pensè dimena che cha l' umaun so uossa, da que ch' el nun savaiva <lb/>
üna vouta, que ais chosa tuottaffat grandiusa; pensè allas scopertas ch' el <lb/>
fet, allas invenziuns, missas nel servezzan del public in noss dis, a quellas <lb/>
bgeras uschè müravgliusas e custaivlas invenziuns; pensè allas ouvras del <lb/>
spiert umaun, chi augmentet sias abiliteds, allas grandiusas ouvras della <lb/>
literatura mundiela, dell' arte: sculptura e musica. Scha' s piglia que insembel, <lb/>
… schi ais que chosa granda ed imposanta. — Ma pensè bger pü a <lb/>
que cha l' umaun ais dvanto nel cuors dels seculs. Am pera, cha nun as <lb/>
possa esser in dubi: L' ho supero ils costüms rozzos; que chi eira üna <lb/>
vouta generelmaing admiss, ais uossa be pü ün abomini nel sentimaint da <lb/>
tuots nöbels umauns: si' orma ais dvanteda pü sensibla; l' ais — l' umaun — <lb/>
progredieu ün pô pü fop nel immens reginam spirituel, so megl disferenzier <lb/>
ed apprezier qui chi ho stabla valur. — Insomma: l' ais dvanto pü umaun, <lb/>
ad onta da tuottas burrascas, chi' s s-chargettan sur sieu cho, e da tuottas <lb/>
provas da chadagner sieu spiert e sentimaint alla terra. <lb/>
La spia as madüra! Que stovains dimena piglier in ögl: quaista <lb/>
ledscha del svilup dell' umanited; e nus stovains ans dumander, dinuonder <lb/>
ch' ella vain e cu ch' ella saja: buna e sabia u sainza mira e valur? Ed <lb/>
in quel grô scu cha' ns rendains quint da quetaunt, inclegiarons, perche <lb/>
cha dains l' onur al Dieu della raccolta, perche cha l' orma umauna … s' eleva <lb/>
tar el cun ingrazchamaint e' l clama patrun del tschêl e della terra! Schi, <lb/>
Dieu vöglia, cha possans cun cour grat ans algorder a sia bunted üseda <lb/>
vers nus, e cun tels sentimaints ans approssmer a sia maisa, al dand lod. <lb/>
Amen. </body> </text></TEI>