550 Andrea Vital
per quaist motiv, ch' el recenset fich resentidamaing l' ouvra dad Andeer
supra l' origen e l' istoria della lingua retoromantscha, chi comparit cuort
temp dopo 1). Andeer as muossa ün pa sceptic reguardo alla derivanza
da pleds romantschs dal celtic, scriva eir supra ils stüdis relativs da Pallioppi
5 … sainza congniziun exacta dels fats; in ultra repeta el que, chi eira
stat scrit nel Fögl davart l' uniun dels dialects ed imbütta indirectamaing
a Pallioppi, ch' el vöglia admetter be l' idiom d' Engiadina ota sco lingua
püra e bella. Pallioppi l' attacha perque con energia e fina satira in ün
artichel 2) nel Fögl d' Engiadina, chi ais üna nova prouva da seis stil
10 elegant e logic e della forza da sia polemica. La resposta dad Andeer
comparit nel medem periodic 3) e fa seis possibel, per calmar a Pallioppi,
que chi para ais eir reuschi.
In seguit ha operà il cudesch da Pallioppi sia influenza sur ils confins
… dell' Engiadina ota oura. Eir ils auturs dell' Engiadina bassa han
15 adoptà circa las medemmas reglas ortograficas, mantgnand pero tantüna lur
idiom net s-chet. … Particularmaing la nouva ediziun della bibla muossa
que ad evidenza 4). E chi ha pisserà quaista lavur? Güsta il reverendo
P. J. Andeer, da quel temp a Celin, insembel con reverendo N. Vital a
Fetan. Vairamaing üna bella satisfacziun per l' autur dell' Ortografia!
20 Eir da noss frars tschalovers in Surselva gnit appreziada l' ortografia
ed ortoëpia da Pallioppi debitamaing. Quaista lavur servit per base dels
stüdis da professur Carigiet, chi publichet cuort temp dopo la comparsa
da medemma ün' intraguidamaint per l' ortografia romontscha 5). E chi
non sa, cha professur J. A. Bühler ha tut bler material per sia ortografia
25 combinada our dall' ortografia ed our dad otras ouvras da Pallioppi, e
ch' el l' ha saimper stimà e venerà sco ün dels plü benemerits linguists
romantschs! …
* *
*
Chi chi avess cret, cha Pallioppi s' occupa unicamaing a sfögliar las
pandectas per tscherchar argumaints da defaisa per seis clients o a svutrar
30 dizionaris, lexicons, grammaticas da tuotta sort linguas per as perfeczionar
in seis stüdis filologics, quel s' avess sbaglià grandamaing. Ne la giurisprudenza,
1) Über Ursprung und Geschichte der rhätoromansichen Sprache, von
P. J. Andeer, Chur 1862.
2) Literatura romauntscha, Fögl d' Engiadina, An 1862, Nr. 31.
3) Literatura romantscha, Fögl d' Engiadina, An 1862, Nr. 38.
4) La sancta Biblia, quai ais la sancta scrittüra del vegl e nouv testamaint,
… tradüt in lingua ladina d' Engiadina bassa, stampà a Colonia l' an 1870.
5) Carigiet P. Bas. Ortografia generala, speculativa ramontscha cun in
special, quort compendi per diever dil scolar. In' ovra originala dedicada a
tuts perderts Ramontschs, oravon als scolasts. Mustèr, 1858.
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 550 Andrea Vital <lb/>
per quaist motiv, ch' el recenset fich resentidamaing l' ouvra dad Andeer <lb/>
supra l' origen e l' istoria della lingua retoromantscha, chi comparit cuort <lb/>
temp dopo 1). Andeer as muossa ün pa sceptic reguardo alla derivanza <lb/>
da pleds romantschs dal celtic, scriva eir supra ils stüdis relativs da Pallioppi <lb/>
5 … sainza congniziun exacta dels fats; in ultra repeta el que, chi eira <lb/>
stat scrit nel Fögl davart l' uniun dels dialects ed imbütta indirectamaing <lb/>
a Pallioppi, ch' el vöglia admetter be l' idiom d' Engiadina ota sco lingua <lb/>
püra e bella. Pallioppi l' attacha perque con energia e fina satira in ün <lb/>
artichel 2) nel Fögl d' Engiadina, chi ais üna nova prouva da seis stil <lb/>
10 elegant e logic e della forza da sia polemica. La resposta dad Andeer <lb/>
comparit nel medem periodic 3) e fa seis possibel, per calmar a Pallioppi, <lb/>
que chi para ais eir reuschi. <lb/>
In seguit ha operà il cudesch da Pallioppi sia influenza sur ils confins <lb/>
… dell' Engiadina ota oura. Eir ils auturs dell' Engiadina bassa han <lb/>
15 adoptà circa las medemmas reglas ortograficas, mantgnand pero tantüna lur <lb/>
idiom net s-chet. … Particularmaing la nouva ediziun della bibla muossa <lb/>
que ad evidenza 4). E chi ha pisserà quaista lavur? Güsta il reverendo <lb/>
P. J. Andeer, da quel temp a Celin, insembel con reverendo N. Vital a <lb/>
Fetan. Vairamaing üna bella satisfacziun per l' autur dell' Ortografia! <lb/>
20 Eir da noss frars tschalovers in Surselva gnit appreziada l' ortografia <lb/>
ed ortoëpia da Pallioppi debitamaing. Quaista lavur servit per base dels <lb/>
stüdis da professur Carigiet, chi publichet cuort temp dopo la comparsa <lb/>
da medemma ün' intraguidamaint per l' ortografia romontscha 5). E chi <lb/>
non sa, cha professur J. A. Bühler ha tut bler material per sia ortografia <lb/>
25 combinada our dall' ortografia ed our dad otras ouvras da Pallioppi, e <lb/>
ch' el l' ha saimper stimà e venerà sco ün dels plü benemerits linguists <lb/>
romantschs! … <lb/>
* * <lb/>
* <lb/>
Chi chi avess cret, cha Pallioppi s' occupa unicamaing a sfögliar las <lb/>
pandectas per tscherchar argumaints da defaisa per seis clients o a svutrar <lb/>
30 dizionaris, lexicons, grammaticas da tuotta sort linguas per as perfeczionar <lb/>
in seis stüdis filologics, quel s' avess sbaglià grandamaing. Ne la giurisprudenza, <lb/>
1) Über Ursprung und Geschichte der rhätoromansichen Sprache, von <lb/>
P. J. Andeer, Chur 1862. <lb/>
2) Literatura romauntscha, Fögl d' Engiadina, An 1862, Nr. 31. <lb/>
3) Literatura romantscha, Fögl d' Engiadina, An 1862, Nr. 38. <lb/>
4) La sancta Biblia, quai ais la sancta scrittüra del vegl e nouv testamaint, <lb/>
… tradüt in lingua ladina d' Engiadina bassa, stampà a Colonia l' an 1870. <lb/>
5) Carigiet P. Bas. Ortografia generala, speculativa ramontscha cun in <lb/>
special, quort compendi per diever dil scolar. In' ovra originala dedicada a <lb/>
tuts perderts Ramontschs, oravon als scolasts. Mustèr, 1858. </body> </text></TEI>