<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 550 Andrea Vital <lb/>
per quaist motiv, ch' el recenset fich resentidamaing l' ouvra dad Andeer <lb/>
supra l' origen e l' istoria della lingua retoromantscha, chi comparit cuort <lb/>
temp dopo 1). Andeer as muossa ün pa sceptic reguardo alla derivanza <lb/>
da pleds romantschs dal celtic, scriva eir supra ils stüdis relativs da Pallioppi <lb/>
5 … sainza congniziun exacta dels fats; in ultra repeta el que, chi eira <lb/>
stat scrit nel Fögl davart l' uniun dels dialects ed imbütta indirectamaing <lb/>
a Pallioppi, ch' el vöglia admetter be l' idiom d' Engiadina ota sco lingua <lb/>
püra e bella. Pallioppi l' attacha perque con energia e fina satira in ün <lb/>
artichel 2) nel Fögl d' Engiadina, chi ais üna nova prouva da seis stil <lb/>
10 elegant e logic e della forza da sia polemica. La resposta dad Andeer <lb/>
comparit nel medem periodic 3) e fa seis possibel, per calmar a Pallioppi, <lb/>
que chi para ais eir reuschi. <lb/>
In seguit ha operà il cudesch da Pallioppi sia influenza sur ils confins <lb/>
… dell' Engiadina ota oura. Eir ils auturs dell' Engiadina bassa han <lb/>
15 adoptà circa las medemmas reglas ortograficas, mantgnand pero tantüna lur <lb/>
idiom net s-chet. … Particularmaing la nouva ediziun della bibla muossa <lb/>
que ad evidenza 4). E chi ha pisserà quaista lavur? Güsta il reverendo <lb/>
P. J. Andeer, da quel temp a Celin, insembel con reverendo N. Vital a <lb/>
Fetan. Vairamaing üna bella satisfacziun per l' autur dell' Ortografia! <lb/>
20 Eir da noss frars tschalovers in Surselva gnit appreziada l' ortografia <lb/>
ed ortoëpia da Pallioppi debitamaing. Quaista lavur servit per base dels <lb/>
stüdis da professur Carigiet, chi publichet cuort temp dopo la comparsa <lb/>
da medemma ün' intraguidamaint per l' ortografia romontscha 5). E chi <lb/>
non sa, cha professur J. A. Bühler ha tut bler material per sia ortografia <lb/>
25 combinada our dall' ortografia ed our dad otras ouvras da Pallioppi, e <lb/>
ch' el l' ha saimper stimà e venerà sco ün dels plü benemerits linguists <lb/>
romantschs! … <lb/>
* * <lb/>
* <lb/>
Chi chi avess cret, cha Pallioppi s' occupa unicamaing a sfögliar las <lb/>
pandectas per tscherchar argumaints da defaisa per seis clients o a svutrar <lb/>
30 dizionaris, lexicons, grammaticas da tuotta sort linguas per as perfeczionar <lb/>
in seis stüdis filologics, quel s' avess sbaglià grandamaing. Ne la giurisprudenza, <lb/>
1) Über Ursprung und Geschichte der rhätoromansichen Sprache, von <lb/>
P. J. Andeer, Chur 1862. <lb/>
2) Literatura romauntscha, Fögl d' Engiadina, An 1862, Nr. 31. <lb/>
3) Literatura romantscha, Fögl d' Engiadina, An 1862, Nr. 38. <lb/>
4) La sancta Biblia, quai ais la sancta scrittüra del vegl e nouv testamaint, <lb/>
… tradüt in lingua ladina d' Engiadina bassa, stampà a Colonia l' an 1870. <lb/>
5) Carigiet P. Bas. Ortografia generala, speculativa ramontscha cun in <lb/>
special, quort compendi per diever dil scolar. In' ovra originala dedicada a <lb/>
tuts perderts Ramontschs, oravon als scolasts. Mustèr, 1858. </body> </text></TEI>