Plaid tenius a Cuera, 23 de Matg 1898
315
renconuscher, che quella nova ovra elaborada sco igl amicabel cusseglier de
Zuberbühler daventi buca gia tras quei schon obligatorica, ch' ella vegni
officialmein declarada a nus sco la sabientscha pedagogica dil pussent
directur dil seminari ed auters magisters. Quei bein, l' anteriura lavur de
Zuberbühler passava si el modest vestgiu d' in cusseglier, duront che la 5
presenta lavur compara a nus sut la niebla cuviarta d' ina „ordinaziun
obligatorica als Sgrs. inspecturs, als cussegls de scola ed als scolasts“.
Fuss il departement d' educaziun staus segirs della legalitat de siu
proceder, sche havess el senza dubi manau ora stricte las ordinaziuns sur
ils lungatgs. Sco Els san, ha il departement de educaziun, cura che las 10
vischnauncas romontschas han entschiet cun l' instrucziun el tudestg pér
ella tschunavla enstagl ella secunda e tiarza classa, buca sforzau ellas de
menar ora il plan de scola e dau suenter senza ulteriur combatt. In ei
staus aschi prudents de capir, ch' ins sappi buca tras relaschar in plan de
scola, regular obligatoricamein la questiun linguistica per las vischnauncas 15
e valladas romontschas e decretar senza salidar il pievel l' instrucziun d' in
lungatg jester sco rom obligatoric ellas scolas romontschas. In tal decret
havess tagliau en bia memia fetg ell' entira veta dil pievel romontsch.
Ne manegia enzatgi de datschiert ch' ina aschi vitala domonda sappi
vegnir regulada tras quei, ch' igl aultludeivel cussegl pign sanczionescha 20
il plan de scola d' in u lauter pedagog. Degi il cussegl gron e degi il
pievel propi haver de dir nuot, sch' ei degi aunc vegnir dau romontsch ne
buc en nossas scolas e da quei setractav' ei en caussa. Fuss la regenza
stada competenta de relaschar quei plan de scola, sche fuss ell' era competenta
… de declarar schon damaun il lungatg tudestg sco exclusiv lungatg 25
de scola pellas scolas romontschas.
Tgei dian Els tier quei, mes signurs? La regenza ha voluntariamein
schau curdar sia ordinaziun sur il lungatg, senza ch' ei fussi vegniu sco en
l' Austria tier ina crisis dil ministerium. Mo ei para d' esser in ton de
datschiert de manar ora las autras parts dil plan de scola. Sco gieneralmein 30
… enconaschent, giudicheschan certs inspecturs de scola la buontad d' ina
scola e la perfetgadat de nos scolasts leusuenter, sco els meinan ora il plan
de scola tochen els pli pigns detagls e sin quei voless jeu far attents Els,
mes signurs.
Nus stein cheu avon in factum, che nossas scolas ein dapli 40 onns 35
vegnidas reglementadas sin ina maniera inconstituzionala e che las autoritats
han adina cun quitau untgiu ora de regular nies uorden de scola tras ina
lescha, messa avon al pievel. Nus lein ina gada ponderar la domonda de
vesta constituzionala anô ed allura vegnin nus tier il sequent resultat:
Lescha ligionta per nossas scolas primaras ein las determinaziuns digl 40
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Plaid tenius a Cuera, 23 de Matg 1898 <lb/>
315 <lb/>
renconuscher, che quella nova ovra elaborada sco igl amicabel cusseglier de <lb/>
Zuberbühler daventi buca gia tras quei schon obligatorica, ch' ella vegni <lb/>
officialmein declarada a nus sco la sabientscha pedagogica dil pussent <lb/>
directur dil seminari ed auters magisters. Quei bein, l' anteriura lavur de <lb/>
Zuberbühler passava si el modest vestgiu d' in cusseglier, duront che la 5 <lb/>
presenta lavur compara a nus sut la niebla cuviarta d' ina „ordinaziun <lb/>
obligatorica als Sgrs. inspecturs, als cussegls de scola ed als scolasts“. <lb/>
Fuss il departement d' educaziun staus segirs della legalitat de siu <lb/>
proceder, sche havess el senza dubi manau ora stricte las ordinaziuns sur <lb/>
ils lungatgs. Sco Els san, ha il departement de educaziun, cura che las 10 <lb/>
vischnauncas romontschas han entschiet cun l' instrucziun el tudestg pér <lb/>
ella tschunavla enstagl ella secunda e tiarza classa, buca sforzau ellas de <lb/>
menar ora il plan de scola e dau suenter senza ulteriur combatt. In ei <lb/>
staus aschi prudents de capir, ch' ins sappi buca tras relaschar in plan de <lb/>
scola, regular obligatoricamein la questiun linguistica per las vischnauncas 15 <lb/>
e valladas romontschas e decretar senza salidar il pievel l' instrucziun d' in <lb/>
lungatg jester sco rom obligatoric ellas scolas romontschas. In tal decret <lb/>
havess tagliau en bia memia fetg ell' entira veta dil pievel romontsch. <lb/>
Ne manegia enzatgi de datschiert ch' ina aschi vitala domonda sappi <lb/>
vegnir regulada tras quei, ch' igl aultludeivel cussegl pign sanczionescha 20 <lb/>
il plan de scola d' in u lauter pedagog. Degi il cussegl gron e degi il <lb/>
pievel propi haver de dir nuot, sch' ei degi aunc vegnir dau romontsch ne <lb/>
buc en nossas scolas e da quei setractav' ei en caussa. Fuss la regenza <lb/>
stada competenta de relaschar quei plan de scola, sche fuss ell' era competenta <lb/>
… de declarar schon damaun il lungatg tudestg sco exclusiv lungatg 25 <lb/>
de scola pellas scolas romontschas. <lb/>
Tgei dian Els tier quei, mes signurs? La regenza ha voluntariamein <lb/>
schau curdar sia ordinaziun sur il lungatg, senza ch' ei fussi vegniu sco en <lb/>
l' Austria tier ina crisis dil ministerium. Mo ei para d' esser in ton de <lb/>
datschiert de manar ora las autras parts dil plan de scola. Sco gieneralmein 30 <lb/>
… enconaschent, giudicheschan certs inspecturs de scola la buontad d' ina <lb/>
scola e la perfetgadat de nos scolasts leusuenter, sco els meinan ora il plan <lb/>
de scola tochen els pli pigns detagls e sin quei voless jeu far attents Els, <lb/>
mes signurs. <lb/>
Nus stein cheu avon in factum, che nossas scolas ein dapli 40 onns 35 <lb/>
vegnidas reglementadas sin ina maniera inconstituzionala e che las autoritats <lb/>
han adina cun quitau untgiu ora de regular nies uorden de scola tras ina <lb/>
lescha, messa avon al pievel. Nus lein ina gada ponderar la domonda de <lb/>
vesta constituzionala anô ed allura vegnin nus tier il sequent resultat: <lb/>
Lescha ligionta per nossas scolas primaras ein las determinaziuns digl 40 </body> </text></TEI>