Märchen
7
„quei et zitgei nunpusseivel per mei!“ El va a studigiont suenter, co far
Cheu lai el vegnir endamen, ses treis palegns dil liun en sac; pren ora
quels, e fruscha els enta meun. Sinquei ein tutts ils thiers salvadis vegni
leu, en han bueu ora tutt l' aua dil lag; il retg era pia bein cuntenz cun
il giuven. Ussa muossa il retg ad el in snueivel mantun greun de tuttas 5
sorts, e camonda, ch' el stoppi zavrar quei greun sin l' autra dameun mintga
sort da persei l' autra. Quei era puspei enzatgei, che fageva studegiar il
giuven. Denton lai el vegnir andamen sias treis plemas, pren ora quellas
e fruscha cun ellas enta pugn. Sinquei ein tutts ils utschals sgolai neutier
e han zavrau il greun en uorden, tochen gl' auter gi. Quei ha plischeu al 10
retg. Ussa camonda il retg al giuven, ch' el stoppi baghiar si en tal e tal
leug in casti aschia et aschia, e zvar schon sin glauter gi. Quei deva
puspei de studigiar ad el. Per cletg vegn ei endamen ad el, ch' el hagi
eunc in ani de duvrar en basegns. El pren ora quel e metta el en dett;
sinquei ein tutts ils miradurs, et è quel cun la cruna stai leu. Quels han 15
entschiet a baghiar il casti, ch' il retg haveva comondau; e l' autra dameun
er' el fineus. Il retg leva e mira ord da finiastra e vezza cheu il casti bia
pli bials e gronds, ch' il seu. Spert lai el' vegnir il giuven tier el, e dat
ad el sia feglia, cun la quala el ha fatg stupentas nozzas.
3. La siat pèra calzers. 20
In retg haveva treis feglias. Quellas duvraven mintga gi siat pèra calzers
per ina; pia en tut ventgin pèr. Il retg saveva bucca capir, co ellas duvrassen
tonts calzers, et era ualti unfis, de mantener ils calzers ad ellas. In gi lai
el scriver sin in bi schell, avon seu casti, che tgi che sappi explicar
ad el, co e cum sias feglias drovien tonts calzers a gi, survegni ina dètga 25
suma daners. Treis gis hagi mintgin, che vegli empruar de vegnir sisu quei,
temps de patertgar, seigi gastfri en il casti, e vegni tractaus bein. Sche
tal sappi aber bucca gir suenter ils treis gis, sin tgei moda las princessas
dovrien tonts calzers, sche stoppi el schar sia vetta. Quai ei è vegneu ad
ureglia ad in um, che haveva fatg biars onns il schuldau, Quel ha tertgau, 30
quei fussi enzatgei per el; savanzau havev' el bucca, ch' el haveva da viver
senza luvrar, e schuldau volev' el bucca star pli. Bien el selai en, suenter
haver gitg studigiau, d' ira si en il casti quels treis gis sco gastfri at empruar
de vegnir sisu, co las feglias rumpessien si tonta pèra calzers à gi. Alla
finala, tertgava el, sch' el savessi bucca explicar quei, sche fussi ei è bucca 35
grond doñ, de stuer morir, pertgei luvrar vulev' el bucca pli. Getg e fatg;
el va en il casti e seanunziescha. Quella sera ha el survegneu stupenta
tscheina. Gl' auter gi ha ins puspei surveu si ad el cun da beiber e da
magliar detgavunda. El va ussa ora en il marcau, e mava a spass à studigiont
… suenter, sin tgei moda las princessas duvrassien tonts calzers; mo la 40
sera ha el stueu turnar anavos senza haver anflau ora quei. Ussa er' el
snueivel enriclaus, de haver schau en en quei, e stuer dar sia vetta persuenter.
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Märchen <lb/>
7 <lb/>
„quei et zitgei nunpusseivel per mei!“ El va a studigiont suenter, co far <lb/>
Cheu lai el vegnir endamen, ses treis palegns dil liun en sac; pren ora <lb/>
quels, e fruscha els enta meun. Sinquei ein tutts ils thiers salvadis vegni <lb/>
leu, en han bueu ora tutt l' aua dil lag; il retg era pia bein cuntenz cun <lb/>
il giuven. Ussa muossa il retg ad el in snueivel mantun greun de tuttas 5 <lb/>
sorts, e camonda, ch' el stoppi zavrar quei greun sin l' autra dameun mintga <lb/>
sort da persei l' autra. Quei era puspei enzatgei, che fageva studegiar il <lb/>
giuven. Denton lai el vegnir andamen sias treis plemas, pren ora quellas <lb/>
e fruscha cun ellas enta pugn. Sinquei ein tutts ils utschals sgolai neutier <lb/>
e han zavrau il greun en uorden, tochen gl' auter gi. Quei ha plischeu al 10 <lb/>
retg. Ussa camonda il retg al giuven, ch' el stoppi baghiar si en tal e tal <lb/>
leug in casti aschia et aschia, e zvar schon sin glauter gi. Quei deva <lb/>
puspei de studigiar ad el. Per cletg vegn ei endamen ad el, ch' el hagi <lb/>
eunc in ani de duvrar en basegns. El pren ora quel e metta el en dett; <lb/>
sinquei ein tutts ils miradurs, et è quel cun la cruna stai leu. Quels han 15 <lb/>
entschiet a baghiar il casti, ch' il retg haveva comondau; e l' autra dameun <lb/>
er' el fineus. Il retg leva e mira ord da finiastra e vezza cheu il casti bia <lb/>
pli bials e gronds, ch' il seu. Spert lai el' vegnir il giuven tier el, e dat <lb/>
ad el sia feglia, cun la quala el ha fatg stupentas nozzas. <lb/>
3. La siat pèra calzers. 20 <lb/>
In retg haveva treis feglias. Quellas duvraven mintga gi siat pèra calzers <lb/>
per ina; pia en tut ventgin pèr. Il retg saveva bucca capir, co ellas duvrassen <lb/>
tonts calzers, et era ualti unfis, de mantener ils calzers ad ellas. In gi lai <lb/>
el scriver sin in bi schell, avon seu casti, che tgi che sappi explicar <lb/>
ad el, co e cum sias feglias drovien tonts calzers a gi, survegni ina dètga 25 <lb/>
suma daners. Treis gis hagi mintgin, che vegli empruar de vegnir sisu quei, <lb/>
temps de patertgar, seigi gastfri en il casti, e vegni tractaus bein. Sche <lb/>
tal sappi aber bucca gir suenter ils treis gis, sin tgei moda las princessas <lb/>
dovrien tonts calzers, sche stoppi el schar sia vetta. Quai ei è vegneu ad <lb/>
ureglia ad in um, che haveva fatg biars onns il schuldau, Quel ha tertgau, 30 <lb/>
quei fussi enzatgei per el; savanzau havev' el bucca, ch' el haveva da viver <lb/>
senza luvrar, e schuldau volev' el bucca star pli. Bien el selai en, suenter <lb/>
haver gitg studigiau, d' ira si en il casti quels treis gis sco gastfri at empruar <lb/>
de vegnir sisu, co las feglias rumpessien si tonta pèra calzers à gi. Alla <lb/>
finala, tertgava el, sch' el savessi bucca explicar quei, sche fussi ei è bucca 35 <lb/>
grond doñ, de stuer morir, pertgei luvrar vulev' el bucca pli. Getg e fatg; <lb/>
el va en il casti e seanunziescha. Quella sera ha el survegneu stupenta <lb/>
tscheina. Gl' auter gi ha ins puspei surveu si ad el cun da beiber e da <lb/>
magliar detgavunda. El va ussa ora en il marcau, e mava a spass à studigiont <lb/>
… suenter, sin tgei moda las princessas duvrassien tonts calzers; mo la 40 <lb/>
sera ha el stueu turnar anavos senza haver anflau ora quei. Ussa er' el <lb/>
snueivel enriclaus, de haver schau en en quei, e stuer dar sia vetta persuenter. </body> </text></TEI>