142
Sagen
legerment ha igl ustier raquintau tut, co el hagi igl emprem priu la Maria tier
sesez; co quella seigi daventada dunna dil giuven grov de quei casti, co
el hagi semnau en disfidonza en il cor dil giuven mariu e co el finalmein
seigi tras inschin et enganament vegnius en il posses dil stupent casti.
5 Tuts presents acclamaven ad el. Il survitur steva cheu alvs sco in spert;
pertgei per ussa era el vegnius sisu, co la caussa era ida. Era igl Oberst
saveva per ussa, co igl entir fatg stess. Sin in' enzena digl Oberst vegn
la sala emplenida da schuldada, cha peglian igl ustier e ligian quel en
cadeinas. Cheu leva igl Oberst sin peis e di: „Miu survient cheu ei il
10 grov; jeu sun la grova, sia dunna!“ Et ella ha era mussau si, ch' ella
seigi ina femna e la dunna de siu survient, il qual steva cheu tut surstaus.
Tuts presents sesmervegliaven zun fetg. Cura ch' il retg ei vegnius sisu
quei, eis el mademamein staus surstaus e sesmervegliava, co ina femna hagi
saviu s' avanzar aschi lunsch e far aschi grondas ovras. El ha termess à la
15 dunna, igl Oberst immaginau, grondas summas daners e custeivels schanghetgs.
Igl Ustier e sia dunna ein vegni vid la fuortga. Il grov e la grova han
survegniu anavos lur casti e tutta lur facultat, els ein da leu denvi vivi
ventireivels et han giu ina numerusa e bialla figlialonza.
Sagen.
20 1. La filunza e la scavunza si Crapner.
Dadens Crapner sur Siath, vegn ei raquintau, seigi ei duas femnas,
ina fili e lautra scavi. Cu quella, che scavi, fetschi ir il scav sil pli ault
grad, tragi il favugn e quel porti plevia. Cu la filunza fili sil pli ault,
sche tragi ei in suffel, che porti garnialla.
25 2. Las femnas, che fagievan camischas en Strem.
Ina gada er' ei enta Strem in buob, che partgirava thiers et ei
era il di de Sontgilchrist. Aber quei buob saveva buc, ch' ei fuss Sontgilchrist.
… Allura ha el viu duas femnas, che fagevan camischas. El ha
enconuschiu ellas et ha dau ad ellas de sia marenda. Aber ellas han magliau
30 mo caschiel. Avon ch' ira naven, han ellas detg ad el: Mira, che ti
hagies oz tes thiers ensemen; pertgei ei vegn eunc oz ina burascla!“ E
bein gleiti eis ei vegniu ina tribla malaura cun neiv.
3. La femna, che fagieva dar garnialla si Surcrapp.
In onn vevan ils de Siath in starle de Ruschein en lur alp. Quel
35 rabitschava ina sera si „Surcrapp“ ils stiarls. Cheu ves' el mond ina femna
da leu si encunter il crap de Tschagugliuns. El crei, che quella seigi
sepiarsa e damonda, nua ella vegli ira. Mo ella dat negina risposta e va
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 142 <lb/>
Sagen <lb/>
legerment ha igl ustier raquintau tut, co el hagi igl emprem priu la Maria tier <lb/>
sesez; co quella seigi daventada dunna dil giuven grov de quei casti, co <lb/>
el hagi semnau en disfidonza en il cor dil giuven mariu e co el finalmein <lb/>
seigi tras inschin et enganament vegnius en il posses dil stupent casti. <lb/>
5 Tuts presents acclamaven ad el. Il survitur steva cheu alvs sco in spert; <lb/>
pertgei per ussa era el vegnius sisu, co la caussa era ida. Era igl Oberst <lb/>
saveva per ussa, co igl entir fatg stess. Sin in' enzena digl Oberst vegn <lb/>
la sala emplenida da schuldada, cha peglian igl ustier e ligian quel en <lb/>
cadeinas. Cheu leva igl Oberst sin peis e di: „Miu survient cheu ei il <lb/>
10 grov; jeu sun la grova, sia dunna!“ Et ella ha era mussau si, ch' ella <lb/>
seigi ina femna e la dunna de siu survient, il qual steva cheu tut surstaus. <lb/>
Tuts presents sesmervegliaven zun fetg. Cura ch' il retg ei vegnius sisu <lb/>
quei, eis el mademamein staus surstaus e sesmervegliava, co ina femna hagi <lb/>
saviu s' avanzar aschi lunsch e far aschi grondas ovras. El ha termess à la <lb/>
15 dunna, igl Oberst immaginau, grondas summas daners e custeivels schanghetgs. <lb/>
Igl Ustier e sia dunna ein vegni vid la fuortga. Il grov e la grova han <lb/>
survegniu anavos lur casti e tutta lur facultat, els ein da leu denvi vivi <lb/>
ventireivels et han giu ina numerusa e bialla figlialonza. <lb/>
Sagen. <lb/>
20 1. La filunza e la scavunza si Crapner. <lb/>
Dadens Crapner sur Siath, vegn ei raquintau, seigi ei duas femnas, <lb/>
ina fili e lautra scavi. Cu quella, che scavi, fetschi ir il scav sil pli ault <lb/>
grad, tragi il favugn e quel porti plevia. Cu la filunza fili sil pli ault, <lb/>
sche tragi ei in suffel, che porti garnialla. <lb/>
25 2. Las femnas, che fagievan camischas en Strem. <lb/>
Ina gada er' ei enta Strem in buob, che partgirava thiers et ei <lb/>
era il di de Sontgilchrist. Aber quei buob saveva buc, ch' ei fuss Sontgilchrist. <lb/>
… Allura ha el viu duas femnas, che fagevan camischas. El ha <lb/>
enconuschiu ellas et ha dau ad ellas de sia marenda. Aber ellas han magliau <lb/>
30 mo caschiel. Avon ch' ira naven, han ellas detg ad el: Mira, che ti <lb/>
hagies oz tes thiers ensemen; pertgei ei vegn eunc oz ina burascla!“ E <lb/>
bein gleiti eis ei vegniu ina tribla malaura cun neiv. <lb/>
3. La femna, che fagieva dar garnialla si Surcrapp. <lb/>
In onn vevan ils de Siath in starle de Ruschein en lur alp. Quel <lb/>
35 rabitschava ina sera si „Surcrapp“ ils stiarls. Cheu ves' el mond ina femna <lb/>
da leu si encunter il crap de Tschagugliuns. El crei, che quella seigi <lb/>
sepiarsa e damonda, nua ella vegli ira. Mo ella dat negina risposta e va </body> </text></TEI>