Sagen
159
jeu tei, ti bestia!“ Enaquella ei il botsch puspei staus stulius et il scazi ei
restaus bucca scuvretgs.
65. Il scazi en la Val.
Tier in pauper umm, cun biars affons vegn inaga in scolar della scola
nera. Quei umm haveva sia casa si Crestas, nua che quella dil Canales stat 5
uss. La sera mava quei umm ora sil Crest cun quei jester, et ei raschunavan
… in cun l' auter. Ina sera di igl jester: „Sch' il paster de Tschegndado
savess, tgei peglia en il bintgun de sia sutga, sche fuss el rechs avunda.“
Sin quei roga gl' umm igl iester, ch' el duessi dir ad el, nua ch' el savessi cavar
enzatgei, per nutrir andantamein sia familia. Quel rispunda: „Na, grad 10
ussa buc!“ El deigi pli tard ir en tal e tal liug ella val a cavar, sch' anfli el forsa
enzatgei. Gl' auter di ha il pauper priu in umm cun el et ei jus. Arrivai el
liug destinau, han els cavau, mo anflau nuot auter che crappa. Survegnent
nuot auter, han els priu empau de quella crappa cun els. Il cumpogn
mava il bia vi Ligieun cun biestga. Era quei onn ha el fatg quei e priu, 15
pli per far il nar, de quella crappa cun el à Ligieun. Leu va el en ina
stizun e mussa quella crappa, Spert ha il possesur de quella stizun damondau
… el, tgei el vegli per quella crappa. El ha lura damondau in schi
sgarscheivel prezzi, ch' el ha stuiu semanar entuorn e bucca astgau mirar
els egls, dumondont il prezzi. Mo il mercadont ha sil zuc pagau ad el la 20
summa. Turnaus à casa, ha el voliu turnar a caver de quella crappa, mo
anflau buc in pli.
66. Il scazi de Clavadi.
Passont in scolar della scola nera per la Surselva, eis el vegnius à Sumvitg
et ha mirau si encunter Clavadi. Suenter haver mirau empau, ha el 25
clamau ora: „O, Clavadi, Clavadi, ti ch' eis il pli bi; has en scazis pli,
che tut la Cadi!“
67. Il scolar della scola nera e sia spusa giu Glion.
In scolar della scola nera giu Glion haveva amizezia cun ina giuvna
et ei havevan destinau de maridar. Avon che maridar ofniescha il spus 30
alla giuvna, ch' el sei in scolar della scola nera e stopi ir' ali giavel. Tut
stuida damonda la giuvna, sch' ei fussi bucca pusseivel de liberar el dil
giavel. Il spus di: „Bein!“ Sch' ella fetschi quei, ch' el ditgi, sche possi
ella forsa liberar el. Suenter treis onns vegni el a vegnir cun aunc sis
auters tier ella en fuorma de tgapers; et ei vegnien a setschentar sin ina 35
plonta. Bein gleiti vegni lura in signur neutier e quel vegni a dumondar
ella, qual de quels tgapers ella vegli; el detti in ad ella. Ella deigi prender
… quel, che laschi pender l' ala dretga. La spusa ha teniu quei bein
endamen e suenter treis onns eis ei vegniu siat tgiapers sin ina plonta sper
la casa della spusa. Pauc suenter eis ei era vegniu in signur jester et ha 40
detg alla matta, tgeinin de quels tgapers ella vegli; el detti in ad ella. Cura
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Sagen <lb/>
159 <lb/>
jeu tei, ti bestia!“ Enaquella ei il botsch puspei staus stulius et il scazi ei <lb/>
restaus bucca scuvretgs. <lb/>
65. Il scazi en la Val. <lb/>
Tier in pauper umm, cun biars affons vegn inaga in scolar della scola <lb/>
nera. Quei umm haveva sia casa si Crestas, nua che quella dil Canales stat 5 <lb/>
uss. La sera mava quei umm ora sil Crest cun quei jester, et ei raschunavan <lb/>
… in cun l' auter. Ina sera di igl jester: „Sch' il paster de Tschegndado <lb/>
savess, tgei peglia en il bintgun de sia sutga, sche fuss el rechs avunda.“ <lb/>
Sin quei roga gl' umm igl iester, ch' el duessi dir ad el, nua ch' el savessi cavar <lb/>
enzatgei, per nutrir andantamein sia familia. Quel rispunda: „Na, grad 10 <lb/>
ussa buc!“ El deigi pli tard ir en tal e tal liug ella val a cavar, sch' anfli el forsa <lb/>
enzatgei. Gl' auter di ha il pauper priu in umm cun el et ei jus. Arrivai el <lb/>
liug destinau, han els cavau, mo anflau nuot auter che crappa. Survegnent <lb/>
nuot auter, han els priu empau de quella crappa cun els. Il cumpogn <lb/>
mava il bia vi Ligieun cun biestga. Era quei onn ha el fatg quei e priu, 15 <lb/>
pli per far il nar, de quella crappa cun el à Ligieun. Leu va el en ina <lb/>
stizun e mussa quella crappa, Spert ha il possesur de quella stizun damondau <lb/>
… el, tgei el vegli per quella crappa. El ha lura damondau in schi <lb/>
sgarscheivel prezzi, ch' el ha stuiu semanar entuorn e bucca astgau mirar <lb/>
els egls, dumondont il prezzi. Mo il mercadont ha sil zuc pagau ad el la 20 <lb/>
summa. Turnaus à casa, ha el voliu turnar a caver de quella crappa, mo <lb/>
anflau buc in pli. <lb/>
66. Il scazi de Clavadi. <lb/>
Passont in scolar della scola nera per la Surselva, eis el vegnius à Sumvitg <lb/>
et ha mirau si encunter Clavadi. Suenter haver mirau empau, ha el 25 <lb/>
clamau ora: „O, Clavadi, Clavadi, ti ch' eis il pli bi; has en scazis pli, <lb/>
che tut la Cadi!“ <lb/>
67. Il scolar della scola nera e sia spusa giu Glion. <lb/>
In scolar della scola nera giu Glion haveva amizezia cun ina giuvna <lb/>
et ei havevan destinau de maridar. Avon che maridar ofniescha il spus 30 <lb/>
alla giuvna, ch' el sei in scolar della scola nera e stopi ir' ali giavel. Tut <lb/>
stuida damonda la giuvna, sch' ei fussi bucca pusseivel de liberar el dil <lb/>
giavel. Il spus di: „Bein!“ Sch' ella fetschi quei, ch' el ditgi, sche possi <lb/>
ella forsa liberar el. Suenter treis onns vegni el a vegnir cun aunc sis <lb/>
auters tier ella en fuorma de tgapers; et ei vegnien a setschentar sin ina 35 <lb/>
plonta. Bein gleiti vegni lura in signur neutier e quel vegni a dumondar <lb/>
ella, qual de quels tgapers ella vegli; el detti in ad ella. Ella deigi prender <lb/>
… quel, che laschi pender l' ala dretga. La spusa ha teniu quei bein <lb/>
endamen e suenter treis onns eis ei vegniu siat tgiapers sin ina plonta sper <lb/>
la casa della spusa. Pauc suenter eis ei era vegniu in signur jester et ha 40 <lb/>
detg alla matta, tgeinin de quels tgapers ella vegli; el detti in ad ella. Cura </body> </text></TEI>