132 Novellen
ora, pertgei ch' il retg fetschi tonaton bucca quei, ch' el giavischassi. Sinquei
… taluna il retg de far gir et empermetta de far quei, ch' el vegli, seigi
ei, tgei ch' ei seigi. Ussa gi il pelegrin, ch' el giavischassi nuot auter, ch' il
retg dessi à quels dus prenzis franzos en perschun la libertat. Da quei
5 vuleva il retg saver nuot igl emprem; mo tonaton ha el nuotta saveu far
auter, demai ch' ei era empermess, da dar la libertat à ses dus pli gronds
inimitgs. Quels ein spert sembarcai e turnai anavos en la Fronscha. Leu
han ei tarmess ora sin tutts meuns pots, per schar encurir si la bialla
Luisa; ei cartevan che lezza massi a schluenzergiont pil mund entuorn.
Denton era quella eunc adina sco pelegrin tier il retg en la Terchia e studigiava,
10 co vegnir libra; per saver mitschar en Fronscha. In gi supplichescha
ella il retg per la lubienscha d' astgar ira in toc si cun la servitutt à spass.
Quei ha il retg schau tier. Cura ch' il pelegrin ei staus sin tal e tal plaz,
sche gi el als auters, ch' el hagi de far en ina casa fatschentas; el mondi
pia in moment naven, mo tuorni silsuenter puspei. Cheu va il pelegrin
15 tutt sin in auter meun, tochen tier il port de mar. Leu sembarchesch' el,
trai ora la vestgadira de pelegrin e trai en il vestgiu de princessa. Sco
ch' ella ei arrivada sin territori franzos, ha ins enconoschiu ella, sco la
princessa Luisa. Spert eis ella vegnida pegliada e messa en perschun.
Quei ei lura vegneu ad ureglia al prenzi, il qual ha pagau ina gronda
20 dotta à quel, che haveva pigliau si la bialla Luisa. Quella lai seu prenzi
commodeivlamein star en prischun e pagar giu sia malfideivladat. Ina
figliola aber della princessa vegneva mintga gi sper la finastra della
prischun e domondava sia madretscha, tgei ella deigi purtar ad ella. Quella
commondava bauld quei e bauld tschei. In gi porta la figliola las novas,
25 ch' ella vegni messa vi suenter treis gis; il prenzi hagi schon dau la sentenzia
de mort. Ella fa lura eunc la damonda, sch' ei seigi bucca pusseivel de
liberar ella della mort. Sinquei gi la madretscha: „Mo bein, gliez eis ei
schon; ti stos mo ir en mia combra e portar à mi tal e tal instrument!
Sche ti vegnas cun quel, sche vi jeu schon vegnir libra!“ — „O, quel vi
30 jeu schon mirar de survegnir!“ ei stau la risposta. La figliola va tier il
prenzi e gi, ch' ella massi bugien si en combra della prinzessa, ella havessi
de prender ora enzatgei. Il prenzi gi, ch' el laschi nuotta haver ina mattatscha
… sco ella marveglias en la combra de sia dunna. Mo la mattatscha
lai bucca suenter de rugar, tochen ch' ella ha survegneu la lubienscha
35 d' ira en combra. Spert va ella en e va cun tal e tal instrument. Il prenzi cura
che el ha viu, ch' ella mava mai cun quella suna; ha getg nuot lundergiu.
La figliola va cun igl instrument e dat quel à sia madretscha. Gl' auter
gi ei quella vegnida manada ora sin in plaz alla mort. Cheu supplichescha
ella il prenzi, per la grazia de puder viver eunc in per moments. Da quei
40 ei il prenzi staus cuntenz. Ussa pren ella ora seu instrument e sunna las
mademas melodias, sco toch' ella mava per las prischuns entuorn en la
Terchia. Udent quei ils prenzis, han ei mirau in sin lauter e saveu, tgei
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 132 Novellen <lb/>
ora, pertgei ch' il retg fetschi tonaton bucca quei, ch' el giavischassi. Sinquei <lb/>
… taluna il retg de far gir et empermetta de far quei, ch' el vegli, seigi <lb/>
ei, tgei ch' ei seigi. Ussa gi il pelegrin, ch' el giavischassi nuot auter, ch' il <lb/>
retg dessi à quels dus prenzis franzos en perschun la libertat. Da quei <lb/>
5 vuleva il retg saver nuot igl emprem; mo tonaton ha el nuotta saveu far <lb/>
auter, demai ch' ei era empermess, da dar la libertat à ses dus pli gronds <lb/>
inimitgs. Quels ein spert sembarcai e turnai anavos en la Fronscha. Leu <lb/>
han ei tarmess ora sin tutts meuns pots, per schar encurir si la bialla <lb/>
Luisa; ei cartevan che lezza massi a schluenzergiont pil mund entuorn. <lb/>
Denton era quella eunc adina sco pelegrin tier il retg en la Terchia e studigiava, <lb/>
10 co vegnir libra; per saver mitschar en Fronscha. In gi supplichescha <lb/>
ella il retg per la lubienscha d' astgar ira in toc si cun la servitutt à spass. <lb/>
Quei ha il retg schau tier. Cura ch' il pelegrin ei staus sin tal e tal plaz, <lb/>
sche gi el als auters, ch' el hagi de far en ina casa fatschentas; el mondi <lb/>
pia in moment naven, mo tuorni silsuenter puspei. Cheu va il pelegrin <lb/>
15 tutt sin in auter meun, tochen tier il port de mar. Leu sembarchesch' el, <lb/>
trai ora la vestgadira de pelegrin e trai en il vestgiu de princessa. Sco <lb/>
ch' ella ei arrivada sin territori franzos, ha ins enconoschiu ella, sco la <lb/>
princessa Luisa. Spert eis ella vegnida pegliada e messa en perschun. <lb/>
Quei ei lura vegneu ad ureglia al prenzi, il qual ha pagau ina gronda <lb/>
20 dotta à quel, che haveva pigliau si la bialla Luisa. Quella lai seu prenzi <lb/>
commodeivlamein star en prischun e pagar giu sia malfideivladat. Ina <lb/>
figliola aber della princessa vegneva mintga gi sper la finastra della <lb/>
prischun e domondava sia madretscha, tgei ella deigi purtar ad ella. Quella <lb/>
commondava bauld quei e bauld tschei. In gi porta la figliola las novas, <lb/>
25 ch' ella vegni messa vi suenter treis gis; il prenzi hagi schon dau la sentenzia <lb/>
de mort. Ella fa lura eunc la damonda, sch' ei seigi bucca pusseivel de <lb/>
liberar ella della mort. Sinquei gi la madretscha: „Mo bein, gliez eis ei <lb/>
schon; ti stos mo ir en mia combra e portar à mi tal e tal instrument! <lb/>
Sche ti vegnas cun quel, sche vi jeu schon vegnir libra!“ — „O, quel vi <lb/>
30 jeu schon mirar de survegnir!“ ei stau la risposta. La figliola va tier il <lb/>
prenzi e gi, ch' ella massi bugien si en combra della prinzessa, ella havessi <lb/>
de prender ora enzatgei. Il prenzi gi, ch' el laschi nuotta haver ina mattatscha <lb/>
… sco ella marveglias en la combra de sia dunna. Mo la mattatscha <lb/>
lai bucca suenter de rugar, tochen ch' ella ha survegneu la lubienscha <lb/>
35 d' ira en combra. Spert va ella en e va cun tal e tal instrument. Il prenzi cura <lb/>
che el ha viu, ch' ella mava mai cun quella suna; ha getg nuot lundergiu. <lb/>
La figliola va cun igl instrument e dat quel à sia madretscha. Gl' auter <lb/>
gi ei quella vegnida manada ora sin in plaz alla mort. Cheu supplichescha <lb/>
ella il prenzi, per la grazia de puder viver eunc in per moments. Da quei <lb/>
40 ei il prenzi staus cuntenz. Ussa pren ella ora seu instrument e sunna las <lb/>
mademas melodias, sco toch' ella mava per las prischuns entuorn en la <lb/>
Terchia. Udent quei ils prenzis, han ei mirau in sin lauter e saveu, tgei </body> </text></TEI>