Novellen
131
mondien ensi. La mumma ei ida pertut anavon per encurir, mo enflava
nuot; lura eis ella turnada tier il papa e quel ha detg, ella deigi eunc ira ina
ga; mo lezza gada eis ella ida en ina baselgia et ha bargiu sgarscheivel.
Il papa, il qual fuva ius suenter a mirar, nua ella mondi, ei lura ius en
tier ella et ha detg, ussa hagi ella enflau dutgs de larmas, che mondien 5
ensi; ussa vegli el absolver ella. Il papa ha absolviu ella et ha era sedau
d' enconoscher, ch' el seigi siu fegl.
2. La bialla Luisa.
Inaga ha la dunna dil retg de Fronscha partureu dus mats en inaga.
La hebamma ha tier la naschienscha de quels dus cussegliau al retg de 10
trer si quels tutt de lur persei, sinaquei ch' ei vegnien preservai dil mal.
Il retg ha suondau quei cussegl; per bucca schar vegnir quels dus prenzis
en meuns jasters, ha el sez dau scola ad els. Mo els ein tonaton vegni
ualti da buna fei. Cura ch' els ein stai carschi si, ei in maridaus cun la
bialla Luisa. In gi ha il retg getg als prenzis, ch' el havessi de far tala 15
e tala fitschenta en la Terchia; el seigi aber vegls e perquei laschi el ira
pli bugien els en la Terschia. Bien, ils prenzis ein stai cuntenzs da quei,
ein sembarcai et ii sur mar vi en la Terchia. Mo leu eis ei eu mal cun
els. Il retg della Terchia enconuscha els, sco Franzos e fa metter omisdus
en perschun. La bialla Luisa saveva nuotta tgei tertgar, ch' ils prenzis 20
devan neginas novas e semetta sezza sin via. Sper il port de mar, lai
ella anavos carrotscha, cavalls e servitutt e sembarca. Sin l' aua setrai
ella en de pelegrin, va aschia tier il retg della Terchia et entscheiva cheu
a sunar seu instrument avon quel. Il retg ha snueivel plascher giud quellas
biallas melodias e fa star el en la cuort. Suenter otg gis ha il pelegrin 25
entschiet in gi a sunar melodias snueivel trulias. Quei plischeva buc al
retg, el damonda, pertgei el suni oz aschi trest. Mo il pelegrin gi, el hagi
udeu, ch' il retg tracteschi aschi mal ses sclavs e prischuniers; quei fetschi
aschi mal ad el. „O, sch' ei gliei mo quei“, rispunda il retg, „sche vi jeu
schon dar meglier uorden da cheu denvi als sclavs!“ Ussa ha il pelegrin 30
puspei entschiet a sunar legramein, aschi otg dis. Lura ha el lautraga fatg
sias melodias trulias. Il retg damonda, tgei ch' ei meunchi, ch' el suni
aschi trest. Il pelegrin rispunda, ch' el volessi bugien ver sez ils sclavs e
prischuniers; el creigi nuot, mo per gir, ch' ei hagien lur ruglament. „Mo,
sche quei sas ti mirar!“ gi il retg sisu e meina el tras tuttas sias perschuns. 35
… En tuttas er' ei nuotta schi mal uorden, preu ora en la pli giudem.
Leu sesanflaven ils dus prenzis, ils quals il pelegrin ha cuninaga enconoscheu.
A quels dev' il retg miserabel tractament. Otg gis sisu suna puspei il
pelegrin legramein; tutt eninaga fa el si per la tiarza ga miedis tutt trests.
Il retg haveva pign tschaffen da quei e damonda il pelegrin, pertgei el 40
suni puspei talas melodias. Quel dat per risposta, ch' el vegli gnanc gir
9*
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Novellen <lb/>
131 <lb/>
mondien ensi. La mumma ei ida pertut anavon per encurir, mo enflava <lb/>
nuot; lura eis ella turnada tier il papa e quel ha detg, ella deigi eunc ira ina <lb/>
ga; mo lezza gada eis ella ida en ina baselgia et ha bargiu sgarscheivel. <lb/>
Il papa, il qual fuva ius suenter a mirar, nua ella mondi, ei lura ius en <lb/>
tier ella et ha detg, ussa hagi ella enflau dutgs de larmas, che mondien 5 <lb/>
ensi; ussa vegli el absolver ella. Il papa ha absolviu ella et ha era sedau <lb/>
d' enconoscher, ch' el seigi siu fegl. <lb/>
2. La bialla Luisa. <lb/>
Inaga ha la dunna dil retg de Fronscha partureu dus mats en inaga. <lb/>
La hebamma ha tier la naschienscha de quels dus cussegliau al retg de 10 <lb/>
trer si quels tutt de lur persei, sinaquei ch' ei vegnien preservai dil mal. <lb/>
Il retg ha suondau quei cussegl; per bucca schar vegnir quels dus prenzis <lb/>
en meuns jasters, ha el sez dau scola ad els. Mo els ein tonaton vegni <lb/>
ualti da buna fei. Cura ch' els ein stai carschi si, ei in maridaus cun la <lb/>
bialla Luisa. In gi ha il retg getg als prenzis, ch' el havessi de far tala 15 <lb/>
e tala fitschenta en la Terchia; el seigi aber vegls e perquei laschi el ira <lb/>
pli bugien els en la Terschia. Bien, ils prenzis ein stai cuntenzs da quei, <lb/>
ein sembarcai et ii sur mar vi en la Terchia. Mo leu eis ei eu mal cun <lb/>
els. Il retg della Terchia enconuscha els, sco Franzos e fa metter omisdus <lb/>
en perschun. La bialla Luisa saveva nuotta tgei tertgar, ch' ils prenzis 20 <lb/>
devan neginas novas e semetta sezza sin via. Sper il port de mar, lai <lb/>
ella anavos carrotscha, cavalls e servitutt e sembarca. Sin l' aua setrai <lb/>
ella en de pelegrin, va aschia tier il retg della Terchia et entscheiva cheu <lb/>
a sunar seu instrument avon quel. Il retg ha snueivel plascher giud quellas <lb/>
biallas melodias e fa star el en la cuort. Suenter otg gis ha il pelegrin 25 <lb/>
entschiet in gi a sunar melodias snueivel trulias. Quei plischeva buc al <lb/>
retg, el damonda, pertgei el suni oz aschi trest. Mo il pelegrin gi, el hagi <lb/>
udeu, ch' il retg tracteschi aschi mal ses sclavs e prischuniers; quei fetschi <lb/>
aschi mal ad el. „O, sch' ei gliei mo quei“, rispunda il retg, „sche vi jeu <lb/>
schon dar meglier uorden da cheu denvi als sclavs!“ Ussa ha il pelegrin 30 <lb/>
puspei entschiet a sunar legramein, aschi otg dis. Lura ha el lautraga fatg <lb/>
sias melodias trulias. Il retg damonda, tgei ch' ei meunchi, ch' el suni <lb/>
aschi trest. Il pelegrin rispunda, ch' el volessi bugien ver sez ils sclavs e <lb/>
prischuniers; el creigi nuot, mo per gir, ch' ei hagien lur ruglament. „Mo, <lb/>
sche quei sas ti mirar!“ gi il retg sisu e meina el tras tuttas sias perschuns. 35 <lb/>
… En tuttas er' ei nuotta schi mal uorden, preu ora en la pli giudem. <lb/>
Leu sesanflaven ils dus prenzis, ils quals il pelegrin ha cuninaga enconoscheu. <lb/>
A quels dev' il retg miserabel tractament. Otg gis sisu suna puspei il <lb/>
pelegrin legramein; tutt eninaga fa el si per la tiarza ga miedis tutt trests. <lb/>
Il retg haveva pign tschaffen da quei e damonda il pelegrin, pertgei el 40 <lb/>
suni puspei talas melodias. Quel dat per risposta, ch' el vegli gnanc gir <lb/>
9* </body> </text></TEI>