<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 96 <lb/>
is. A cugl en stos davent ha el pria na gl' amprem tgavester, tg' il bab <lb/>
veva do, a do ena smanada ad agl é vagnia en tgaval ad el é gnia en <lb/>
bial um. Ad el va se segl seas tgaval a va ear el a sagutta tschels a <lb/>
passa speras ve fri losch, ad al tgaval fa saglir la lozza sepper tschels <lb/>
dus, a riva ve an en' ustreia a metta aint i seas tgaval a lasch' ir <lb/>
tschels avant, a cur is ez en is é' l el ear îa ad é rivo se a do en bial <lb/>
betsch an ena vesta alla feglia digl retg, ad oter é sto bun nign da <lb/>
rivar se, ma el ha nutta sascho sasurvagnir ad é turno a tgea. Al retg <lb/>
é turno a fatg vagnir ansemel tuts, par saver tgi ch' é rivo se, ad agl <lb/>
é ia sco l' ea avant. A la tiarz' eada ha 'l stuia far gnir ansemel, a <lb/>
quell' ea veva al bab cumando, tg' ella dé morder gio en toc dall' ureglia. <lb/>
… Mo el é rivo se par la tiarza geada, ad ella ha gia mors gio <lb/>
l' ureglia, mo el é puspe rivo davent, sainza ca nign veva santia. I retg <lb/>
a fatg ir dus umens ain mintga tgea a tschartgear cugl toc ureglia. Ad <lb/>
els en is a rivos ear ain quella tgea, a visito is dus parderts, tschel era <lb/>
gio nuegl. Els han amparo, sche se betga ples. Na, mo els vegian <lb/>
schon anc en frar, mo lez segi gio nuegl ved' la biestga, mo lez segi <lb/>
nuta sto. I den i clamar hani getg ques dus umens. Els han stuia ceder, <lb/>
… ad i han clamo. Gl' um é vagnia, ad els han prîa ve ad i tgitto, a <lb/>
via tg' el veva gio en toc ureglia ad han prîa ve il toc ad han masiro <lb/>
ad era gest quel. A tschels, ch' eran a schi loschs a schi garmadis eran <lb/>
ple tgutgs, tga quel, tgi stueva adigna star an nuegl a vagneva tania <lb/>
par tgutg. <lb/>
Ad el ha prîa nanavant i seas tgavester ad é îa tier la feglia di <lb/>
retg a fatg nozzas cun ella, ad é gnia ple navant tga tschels, antras <lb/>
ir a vigliear i bab sella fossa. <lb/>
IS DUS FRARS, CA FASCHEVAN ILS NEGOZIANTS. <lb/>
Agl era en' ea dus frars, ca faschevan ils negoziants. Egn da <lb/>
quels veva en fegl. Cur ch' i figl é sto carschia, ha i bab fatg ir el cui <lb/>
seas o (aug) an Engeland par cumprar sei roba. Cur ch' els en rivos <lb/>
an Engeland eni stos is an en' ustreia, a bever i vinars metti, a suainter <lb/>
… eni is tra' i martgea ad han sapiars. I giuven é îa d' ena veia sei ad <lb/>
antoppa, ch' i targievan en mort na a gio par las veias, ad el tgitta sen <lb/>
quei, allura va' l speras ve dad ena otra vart, ad antoppa puspe. El ha <lb/>
puspe tgitto, a scho passar anc en' ea, ad é îa an en oter lia a turna <lb/>
ad antoppa la tiarza geada. Allura ampiar' el, partge tgi tiran que </body> </text></TEI>
