Band: XIV

Seite: 86 Zur Bandauswahl

In Band XIV liegen die Seitenzahlen zwischen 1 und 160.
92
vegnan tuts per la veta. Perquei tg' els gnessen per la veta, quei fuss
ad el tuttegna, mo sch' igl se perveda tschella scha vigliel gnir. Gl' emprem
… ha' l fatg trer sei ils liuns. … Quels gnevan suainter ad el sco tgans.
Cur c' el é vagnia tier il buab scha ha el getg, ea quei segi il bab. Els
han fatg nozzas ad el é sto en bun um, ad il buab fascheva tarmagls
culs liuns.
IGL ANI D' OR.
Agl era en' ea en pover giuven. Seas bab veva ear nut. El ha
samess sen veia per ir an tearas eastras. Sen viedi é' l gnîa tier ena
tgeaetta. Avant quella steva en um vigl. Quel igl ha amparo noc' el
vommi. El ha getg, c' el lessi ir a gudagnear il seas pan da mintgagi.
Igl um ha getg, sch' el segi fidevel setg' el gnir tier el. Quei vigliel bugent,
… ha' l getg il giuven. Il vigl ha do a man la tgea a getg c' el vommi
davent per en pèr gis. Avant c' ir ha 'l mess ena clav sella mesa dalla
stiva sura per vurdar sch' el segi fidevel. El ha getg ad el da vurdar
a betga duvrar quella clav ad é îa. Il giuven ha fatg la si lavur scoi
soda, mo la sera é' l îa sei an quella tgombra a via sur la mesa ena
rusna. El ha vurdo sco la clav era, pria ella, mess aint quella rusna a
strubagea, ad en esch a sarviert. An quella stgaffa era en grand cudesch.
… El ha pria or que cudesch ad ha antschiet a liger an el. Qua
stevi aint sco c' in saveva sasamidar an tge tier c' in leva.
Cur c' el ha gîa ligîa quei, ha' l puspe mess anaint il cudisch, saro
la stgaffa a mess la claf gest sco' l era. Cur c' il patrun é gnia ha' l
vurdo scha la claf segi anc sco' l veva mess. El ha santgiert nut a ha
tartgea, c' il giuven segi nuta sto landervei. Que giuven é sto anc en
onn tier il vigl, mo lura ha' l getg c' el vommi a tgea, ad é ear îa. Cur
c' el é gnia ha' l amparo il seas bab, sco c' i segi passo a tge c' el vegi
ampria. Il fegl ha getg, c' el degi me gnir cun el sen tgombra, allura
vigliel mussar. Sen tgombra ha' l samido an en tgaval a getg a seas bab
c' el degi prender ad ir a fiera cun el, mo cur c' el vegi vandia el degi
el vurdar a prender gio il tgavester. Il bap é allura îa a fiera cun el,
mo sen veia hani antupo en um vigl. Quel ha gest ancunaschia an que
tgaval il giuven c' era sto tier el. Il vigl ha tampro sei il bab dil giuven,
tampro anturn el, a cumpro il tgaval cun tgavester a tut ad ha prîa
il tgaval ad é îa. Avant ena fravgia ha' l safarmo. El é îa sen gl' esch
dalla fravgia a getg agl fravi c' el dess scaldar ena stanga fier. Lez
ha fatg quei. El ha pria la stanga a lia catschar quella aintagio per
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 92 <lb/>
vegnan tuts per la veta. Perquei tg' els gnessen per la veta, quei fuss <lb/>
ad el tuttegna, mo sch' igl se perveda tschella scha vigliel gnir. Gl' emprem <lb/>
… ha' l fatg trer sei ils liuns. … Quels gnevan suainter ad el sco tgans. <lb/>
Cur c' el é vagnia tier il buab scha ha el getg, ea quei segi il bab. Els <lb/>
han fatg nozzas ad el é sto en bun um, ad il buab fascheva tarmagls <lb/>
culs liuns. <lb/>
IGL ANI D' OR. <lb/>
Agl era en' ea en pover giuven. Seas bab veva ear nut. El ha <lb/>
samess sen veia per ir an tearas eastras. Sen viedi é' l gnîa tier ena <lb/>
tgeaetta. Avant quella steva en um vigl. Quel igl ha amparo noc' el <lb/>
vommi. El ha getg, c' el lessi ir a gudagnear il seas pan da mintgagi. <lb/>
Igl um ha getg, sch' el segi fidevel setg' el gnir tier el. Quei vigliel bugent, <lb/>
… ha' l getg il giuven. Il vigl ha do a man la tgea a getg c' el vommi <lb/>
davent per en pèr gis. Avant c' ir ha 'l mess ena clav sella mesa dalla <lb/>
stiva sura per vurdar sch' el segi fidevel. El ha getg ad el da vurdar <lb/>
a betga duvrar quella clav ad é îa. Il giuven ha fatg la si lavur scoi <lb/>
soda, mo la sera é' l îa sei an quella tgombra a via sur la mesa ena <lb/>
rusna. El ha vurdo sco la clav era, pria ella, mess aint quella rusna a <lb/>
strubagea, ad en esch a sarviert. An quella stgaffa era en grand cudesch. <lb/>
… El ha pria or que cudesch ad ha antschiet a liger an el. Qua <lb/>
stevi aint sco c' in saveva sasamidar an tge tier c' in leva. <lb/>
Cur c' el ha gîa ligîa quei, ha' l puspe mess anaint il cudisch, saro <lb/>
la stgaffa a mess la claf gest sco' l era. Cur c' il patrun é gnia ha' l <lb/>
vurdo scha la claf segi anc sco' l veva mess. El ha santgiert nut a ha <lb/>
tartgea, c' il giuven segi nuta sto landervei. Que giuven é sto anc en <lb/>
onn tier il vigl, mo lura ha' l getg c' el vommi a tgea, ad é ear îa. Cur <lb/>
c' el é gnia ha' l amparo il seas bab, sco c' i segi passo a tge c' el vegi <lb/>
ampria. Il fegl ha getg, c' el degi me gnir cun el sen tgombra, allura <lb/>
vigliel mussar. Sen tgombra ha' l samido an en tgaval a getg a seas bab <lb/>
c' el degi prender ad ir a fiera cun el, mo cur c' el vegi vandia el degi <lb/>
el vurdar a prender gio il tgavester. Il bap é allura îa a fiera cun el, <lb/>
mo sen veia hani antupo en um vigl. Quel ha gest ancunaschia an que <lb/>
tgaval il giuven c' era sto tier el. Il vigl ha tampro sei il bab dil giuven, <lb/>
tampro anturn el, a cumpro il tgaval cun tgavester a tut ad ha prîa <lb/>
il tgaval ad é îa. Avant ena fravgia ha' l safarmo. El é îa sen gl' esch <lb/>
dalla fravgia a getg agl fravi c' el dess scaldar ena stanga fier. Lez <lb/>
ha fatg quei. El ha pria la stanga a lia catschar quella aintagio per </body> </text></TEI>