<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 92 <lb/>
vegnan tuts per la veta. Perquei tg' els gnessen per la veta, quei fuss <lb/>
ad el tuttegna, mo sch' igl se perveda tschella scha vigliel gnir. Gl' emprem <lb/>
… ha' l fatg trer sei ils liuns. … Quels gnevan suainter ad el sco tgans. <lb/>
Cur c' el é vagnia tier il buab scha ha el getg, ea quei segi il bab. Els <lb/>
han fatg nozzas ad el é sto en bun um, ad il buab fascheva tarmagls <lb/>
culs liuns. <lb/>
IGL ANI D' OR. <lb/>
Agl era en' ea en pover giuven. Seas bab veva ear nut. El ha <lb/>
samess sen veia per ir an tearas eastras. Sen viedi é' l gnîa tier ena <lb/>
tgeaetta. Avant quella steva en um vigl. Quel igl ha amparo noc' el <lb/>
vommi. El ha getg, c' el lessi ir a gudagnear il seas pan da mintgagi. <lb/>
Igl um ha getg, sch' el segi fidevel setg' el gnir tier el. Quei vigliel bugent, <lb/>
… ha' l getg il giuven. Il vigl ha do a man la tgea a getg c' el vommi <lb/>
davent per en pèr gis. Avant c' ir ha 'l mess ena clav sella mesa dalla <lb/>
stiva sura per vurdar sch' el segi fidevel. El ha getg ad el da vurdar <lb/>
a betga duvrar quella clav ad é îa. Il giuven ha fatg la si lavur scoi <lb/>
soda, mo la sera é' l îa sei an quella tgombra a via sur la mesa ena <lb/>
rusna. El ha vurdo sco la clav era, pria ella, mess aint quella rusna a <lb/>
strubagea, ad en esch a sarviert. An quella stgaffa era en grand cudesch. <lb/>
… El ha pria or que cudesch ad ha antschiet a liger an el. Qua <lb/>
stevi aint sco c' in saveva sasamidar an tge tier c' in leva. <lb/>
Cur c' el ha gîa ligîa quei, ha' l puspe mess anaint il cudisch, saro <lb/>
la stgaffa a mess la claf gest sco' l era. Cur c' il patrun é gnia ha' l <lb/>
vurdo scha la claf segi anc sco' l veva mess. El ha santgiert nut a ha <lb/>
tartgea, c' il giuven segi nuta sto landervei. Que giuven é sto anc en <lb/>
onn tier il vigl, mo lura ha' l getg c' el vommi a tgea, ad é ear îa. Cur <lb/>
c' el é gnia ha' l amparo il seas bab, sco c' i segi passo a tge c' el vegi <lb/>
ampria. Il fegl ha getg, c' el degi me gnir cun el sen tgombra, allura <lb/>
vigliel mussar. Sen tgombra ha' l samido an en tgaval a getg a seas bab <lb/>
c' el degi prender ad ir a fiera cun el, mo cur c' el vegi vandia el degi <lb/>
el vurdar a prender gio il tgavester. Il bap é allura îa a fiera cun el, <lb/>
mo sen veia hani antupo en um vigl. Quel ha gest ancunaschia an que <lb/>
tgaval il giuven c' era sto tier el. Il vigl ha tampro sei il bab dil giuven, <lb/>
tampro anturn el, a cumpro il tgaval cun tgavester a tut ad ha prîa <lb/>
il tgaval ad é îa. Avant ena fravgia ha' l safarmo. El é îa sen gl' esch <lb/>
dalla fravgia a getg agl fravi c' el dess scaldar ena stanga fier. Lez <lb/>
ha fatg quei. El ha pria la stanga a lia catschar quella aintagio per </body> </text></TEI>