<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 89 <lb/>
litearna ved la tretscha, ad el vigi trer sei quella gl' emprem. Sen quei <lb/>
ha il giuven survagnia tschearts suspects ad ha clamo sei, el degi me <lb/>
trer, el setgi trer sei el a la litearna. Mo il vigl ha nuta lîa trer ad é <lb/>
îa puspe an tigia. Il giuven é sto andriclo ca' l era îa gio an quella <lb/>
rusna ad ha antschiet a cridar a cridar. Plan a plan ha el allura calo <lb/>
da sponder larmas. El ha prîa nà la litearna a vurdo sen ella da tut <lb/>
las varts. Qua ha' l via c' en véder era ampo tschuff, el bogna dua <lb/>
dainta a va vei a sfruscha gio il tschuff a gest sen quei cumparan tres <lb/>
spérts ad ampearan tge ca' l vigli. El ha getg, ca' l lessi ca' l fussi puspe <lb/>
tier si mamma, a strusch ha' l gîa getg quei, scha er' el puspe a tgea <lb/>
tier si mamma. Cur c' il vigl é îa or par vurdar suainter, scha erel il <lb/>
tgavrer davent cun litearna a tut. Il vigl ha natiral sagritinto a sapartartgeva <lb/>
… gi a notg suainter, sco survagnir la litearna. En gi ha' l pria <lb/>
en pèr litearnas novas, ad é îa an vischnanca ad ha clamo or: «Tgi vut <lb/>
barattar litearnas viglias per novas?» Quà en blears curis natir, pertge <lb/>
quei era en bun barat. Tranter quels éra ear la mamma dil nos tgavrer, <lb/>
ca era gnida cun quella litearna viglia per barattar aint ella. Cur c' il <lb/>
vigl ha puspe gîa la si litearna é' l sto cuntaint ad é îa a tgea a mess <lb/>
la litearna agl seas lîa sut il litg. La sera cur c' il tgavreret é gnîa a <lb/>
tgea a via ca la litearna era davent, el sesaglia als tgavels ad ha fatg <lb/>
anguerts a si mamma, ca la litearna vess' la betg stuia dar davent. Il <lb/>
giuven fascheva sco en desparo a sapartgeva or sco gnir puspe an posess <lb/>
… dalla litearna. El é îa agl gold a rivo alla tigia dil vigl. Lez era <lb/>
betg allà. El ha ancuretg ad ancuretg la litearna ad era gest per ir ord <lb/>
stiva. Qua ha' l do anc en' iglieda sut il litg a vîa c' igl targlischava <lb/>
anzatge a quei era la litearna. El prend' ella a va puspe a tgea a gi a <lb/>
si mamma da vurdar a betga dar davent ella. El é allura carschia a <lb/>
gnia ple vigl. En gi ha' l getg a sia mamma, dad ir sei tier i retg a far <lb/>
dar quel la sia feglia. La mamma ha me ris a getg, tge c' el sapartratgi <lb/>
ear, el a la feglia dil retg. Mo il giuven ha betga cidia. Tschella é ida sei <lb/>
tiel retg, mo quel ha me ris a getg c' ella dé me ir. Il giuven ha tartgea: <lb/>
«A, la feglia vîa gliez franc survagnir, va sei tei mamma a gi, sch' el <lb/>
vigli betga dar culla buna, scha drovel la forza a decleri la battaglia. <lb/>
Il retg ha puspe me ris a getg c' el degi me vagnir. Il giuven ha clamo <lb/>
ils seas spérts cun strischear vedi véder dalla litearna a quels en gnis <lb/>
ad amparo tge c' el vigli. El vigli en' armada suldada ad il ple bien <lb/>
general segl ple beal tgaval lessel el easser. Il seas giavisch é vagnia <lb/>
cumplania. El é îa sen que gi a samusso al retg. Lez veva tratg ansemel </body> </text></TEI>