<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 88 <lb/>
rivo, cur c' el veva banduno la tgea, an en ustreia, no c' el ha catto angaschaders <lb/>
… da suldada. El ha ear scho s' angaschar per quater onns ad <lb/>
é gnîa an survetsch dil retg. La si donna é ida, sco nus vagn getg, ear <lb/>
quella veia. Sen veia ha' la antupo en um giuven. Ella ha getg a que <lb/>
um, c' el degi baratar raglia cun ella. Ella vigi lura bugent anc pajear <lb/>
c' el setgi cumprar en nov vastgia. Sen quei é' l sto cuntaint ad ha barato <lb/>
… la vastgadira cun quella donna; ella ha allura liêa sei als tgavels <lb/>
a dalunga scho tagliear gio els, ad é allura ascheia, samidada an en <lb/>
mas-chel, … vagnida er tier quella ustreia a là vean ella sensur c' il seas <lb/>
um era gnia angascho par il militer. Ella salascha ear angaschar a <lb/>
vean ear agl survetsch dil retg. Ella ha allura fatg tras la scola da recrut, <lb/>
… da corporal a sargent a tut ils scalems toccan tier general ad era <lb/>
vagnida fetg renumnada. Sco general ha ella fatg tras duas battaglias <lb/>
ad ha samusso or sco bein capavel general. Mo an tuts quels onns, c' ella <lb/>
era là, vev' la mena via il seas um, gea c' ella veva via an glistas dalla <lb/>
suldad er il seas num. El era betga là an que martgea an garnisun. <lb/>
Ella va tiel retg a giavischa, c' el gli detti quel a quel sco serviaint, <lb/>
quei se egn da la si vischnanca a quel setgi ir anturn fetg bagn culs <lb/>
tgavals. Il retg ha lubia. Gl' um é gnia. Il general taneva bagn il seas <lb/>
serviaint a veva nuta andamaint anzatge. Suainter quellas duas guearras <lb/>
… agl puspe do pasch ad il general é îa tier il retg a prender lubientscha <lb/>
… dad ir a tgea per en meins a saver … prender cun el ear il seas serviaint. <lb/>
… Els en is tier igl ustier ad han antschiet a ruschanar cun el da <lb/>
tut las sorts tgosas. Il general ha getg, sco el vegi angano fetg savenz <lb/>
la cuntrapart, a me tras blear angon segi el vagnia aschi anavant. Igl <lb/>
ustier ha allura ear antschiet a gir nà las sias. Ear el vegi angano malameng. <lb/>
… En' ea per ex. vegi egn adigna ludo la si donna a getg ca la <lb/>
vigni mena ad anganar el. Els vegian allura fatg ena scumessa a scumess <lb/>
… l' antiera facultad. El segi allura îa en ena trucla a fatg purtar <lb/>
quella an tgea da l' oter, anzumma gl' ustier ha raquinto nà tut net a <lb/>
stget sco' l veva fatg cun seas vaschegns ad ussa setgi el betga noca <lb/>
quels dus segian vagnis vei. Il general ha allura getg: «Quei é ussa <lb/>
en stupent angon, quei vut en fegn tgea da studagear or en da quels, <lb/>
quel stotgi el far il bagn a gli scriver sai, pertge el vegi aint tantas <lb/>
sorts agl tgea a segi nunudia cumblidus, a que stuc vigi el betga amblidar.» <lb/>
… Igl ustier ha allura scret sei tut a mess sut il seas num a do <lb/>
il palpier agl general. Gl' um ner il serviaint ha dantant ca tschel raquintava <lb/>
… quei lîa saglir sei en pèr geas, mo il general ha adigna musso </body> </text></TEI>
