<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 87 <lb/>
c' el degi star quiet. Igl ustier ha allura plazzo quels dus an lur atgna <lb/>
tgea. Els en is, mintg' egn sen lur tgombra. Il general ha allura sapartartgea: <lb/>
… Que desmaladia veia tgapo. El é î vei tiel ustier sulet ad ha <lb/>
allura getg sco la fatschenda stetti a getg c' e segi en lader a sch' el <lb/>
detti betga anavos tut la roba a quels, scha vigi el procurar persuainter, <lb/>
… pertge el vegi pears la scumessa. Igl ustier é natiral gnia an plagn <lb/>
tema ad anguscha a tge ha' l lia far il pover giavel, el ha stuia dar bugent <lb/>
… ner nuidas las clavs agl Michel, sco igl um, il servitur dil general <lb/>
veva num. Il general é allura puspe îa sella si tgombra. La ha' l tratg <lb/>
sur la si uniforma aint il vastgia sco el veva aint da donna ad é îa sper <lb/>
la tgombra dil seas um vei, ca veva en esch cun faneastra. «La mi <lb/>
donna, la mi donna!» ha tschel clamo. Il general ha tratg or dabot la <lb/>
geppa ad é îa aint ad ha getg: «Tge la ti donna, scha ti has nigna.» <lb/>
Tge ha tsche poveret lîa gir. Il general ha fatg quei anc en' ea, allura <lb/>
é' l îa aint cun aint il vastgia ad ha do da s' ancanuscher ad ha getg: <lb/>
«Vezzas tgenegn ca tei es sto, scha jau fuss betga stada ple mala ca <lb/>
tei, vessan anc ussa nut.» Fasché quent sco tuts dus en stos cuntaints, <lb/>
c' i vevan puspe sacato. Il general ha allura scret al retg, sco la tgosa <lb/>
stetti, c' el segi ena femna, a ca' l vigni betga ple a c' igl seas servitur <lb/>
segi il seas um. Il retg ha sasmarvaglea betga poc ad ha tarmess en <lb/>
grand a beal schinghetg ad els. <lb/>
L' ISTORGIA DALLA LITEARNA. <lb/>
Agl era en' ea ena viua. Quella veva en mat da quendesch onns. <lb/>
El tgiraiva las tgoras. El é îa per las ancurir ad é gnîa vei tard an en <lb/>
gold a rivo tier ena tigia. An quella tigia steva en um vigl. El é îa aint <lb/>
ad amparo sch' el vegi nuta vîa ner santia quaanturn en pèr tgoras. <lb/>
Na, el vegi vîa nut e setgi da nut, ha' l getg il vigl. I antschaveva a gnir <lb/>
ple a pli stgir ad il mat vess anc gîa en toc per rivar a tgea. Mo il vigl <lb/>
ha getg: «Damena ca' gl é aschi tard ste gest a quà.» Tschel é sto. La <lb/>
daman ha' l gîa getg il vigl sch' el gli faschessi betg en plascher. Sch' el <lb/>
setgi vig' el bugent far, ha' l getg il tgavreret. Il vigl ha getg: «Mo ortschà <lb/>
… dafor la tigia é ena granda rusna a la si litearna segi gio ad ain <lb/>
là ad el setgi betg ir gio per ella. A, el vigi schon ir gio, ha' l getg <lb/>
il giuven, al degi dar ena tretscha. Els en allura is or ad il tgavrer ha <lb/>
saliea aint alla tretscha ad il vigl ha scho ir gio alla rusna. Cur c' el <lb/>
é sto gio, ha' l il vigl clamo gio, c' el degi per en' ea fermar aint la </body> </text></TEI>