Band: XIV

Seite: 81 Zur Bandauswahl

In Band XIV liegen die Seitenzahlen zwischen 1 und 160.
87
c' el degi star quiet. Igl ustier ha allura plazzo quels dus an lur atgna
tgea. Els en is, mintg' egn sen lur tgombra. Il general ha allura sapartartgea:
… Que desmaladia veia tgapo. El é î vei tiel ustier sulet ad ha
allura getg sco la fatschenda stetti a getg c' e segi en lader a sch' el
detti betga anavos tut la roba a quels, scha vigi el procurar persuainter,
… pertge el vegi pears la scumessa. Igl ustier é natiral gnia an plagn
tema ad anguscha a tge ha' l lia far il pover giavel, el ha stuia dar bugent
… ner nuidas las clavs agl Michel, sco igl um, il servitur dil general
veva num. Il general é allura puspe îa sella si tgombra. La ha' l tratg
sur la si uniforma aint il vastgia sco el veva aint da donna ad é îa sper
la tgombra dil seas um vei, ca veva en esch cun faneastra. «La mi
donna, la mi donna!» ha tschel clamo. Il general ha tratg or dabot la
geppa ad é îa aint ad ha getg: «Tge la ti donna, scha ti has nigna.»
Tge ha tsche poveret lîa gir. Il general ha fatg quei anc en' ea, allura
é' l îa aint cun aint il vastgia ad ha do da s' ancanuscher ad ha getg:
«Vezzas tgenegn ca tei es sto, scha jau fuss betga stada ple mala ca
tei, vessan anc ussa nut.» Fasché quent sco tuts dus en stos cuntaints,
c' i vevan puspe sacato. Il general ha allura scret al retg, sco la tgosa
stetti, c' el segi ena femna, a ca' l vigni betga ple a c' igl seas servitur
segi il seas um. Il retg ha sasmarvaglea betga poc ad ha tarmess en
grand a beal schinghetg ad els.
L' ISTORGIA DALLA LITEARNA.
Agl era en' ea ena viua. Quella veva en mat da quendesch onns.
El tgiraiva las tgoras. El é îa per las ancurir ad é gnîa vei tard an en
gold a rivo tier ena tigia. An quella tigia steva en um vigl. El é îa aint
ad amparo sch' el vegi nuta vîa ner santia quaanturn en pèr tgoras.
Na, el vegi vîa nut e setgi da nut, ha' l getg il vigl. I antschaveva a gnir
ple a pli stgir ad il mat vess anc gîa en toc per rivar a tgea. Mo il vigl
ha getg: «Damena ca' gl é aschi tard ste gest a quà.» Tschel é sto. La
daman ha' l gîa getg il vigl sch' el gli faschessi betg en plascher. Sch' el
setgi vig' el bugent far, ha' l getg il tgavreret. Il vigl ha getg: «Mo ortschà
… dafor la tigia é ena granda rusna a la si litearna segi gio ad ain
là ad el setgi betg ir gio per ella. A, el vigi schon ir gio, ha' l getg
il giuven, al degi dar ena tretscha. Els en allura is or ad il tgavrer ha
saliea aint alla tretscha ad il vigl ha scho ir gio alla rusna. Cur c' el
é sto gio, ha' l il vigl clamo gio, c' el degi per en' ea fermar aint la
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 87 <lb/>
c' el degi star quiet. Igl ustier ha allura plazzo quels dus an lur atgna <lb/>
tgea. Els en is, mintg' egn sen lur tgombra. Il general ha allura sapartartgea: <lb/>
… Que desmaladia veia tgapo. El é î vei tiel ustier sulet ad ha <lb/>
allura getg sco la fatschenda stetti a getg c' e segi en lader a sch' el <lb/>
detti betga anavos tut la roba a quels, scha vigi el procurar persuainter, <lb/>
… pertge el vegi pears la scumessa. Igl ustier é natiral gnia an plagn <lb/>
tema ad anguscha a tge ha' l lia far il pover giavel, el ha stuia dar bugent <lb/>
… ner nuidas las clavs agl Michel, sco igl um, il servitur dil general <lb/>
veva num. Il general é allura puspe îa sella si tgombra. La ha' l tratg <lb/>
sur la si uniforma aint il vastgia sco el veva aint da donna ad é îa sper <lb/>
la tgombra dil seas um vei, ca veva en esch cun faneastra. «La mi <lb/>
donna, la mi donna!» ha tschel clamo. Il general ha tratg or dabot la <lb/>
geppa ad é îa aint ad ha getg: «Tge la ti donna, scha ti has nigna.» <lb/>
Tge ha tsche poveret lîa gir. Il general ha fatg quei anc en' ea, allura <lb/>
é' l îa aint cun aint il vastgia ad ha do da s' ancanuscher ad ha getg: <lb/>
«Vezzas tgenegn ca tei es sto, scha jau fuss betga stada ple mala ca <lb/>
tei, vessan anc ussa nut.» Fasché quent sco tuts dus en stos cuntaints, <lb/>
c' i vevan puspe sacato. Il general ha allura scret al retg, sco la tgosa <lb/>
stetti, c' el segi ena femna, a ca' l vigni betga ple a c' igl seas servitur <lb/>
segi il seas um. Il retg ha sasmarvaglea betga poc ad ha tarmess en <lb/>
grand a beal schinghetg ad els. <lb/>
L' ISTORGIA DALLA LITEARNA. <lb/>
Agl era en' ea ena viua. Quella veva en mat da quendesch onns. <lb/>
El tgiraiva las tgoras. El é îa per las ancurir ad é gnîa vei tard an en <lb/>
gold a rivo tier ena tigia. An quella tigia steva en um vigl. El é îa aint <lb/>
ad amparo sch' el vegi nuta vîa ner santia quaanturn en pèr tgoras. <lb/>
Na, el vegi vîa nut e setgi da nut, ha' l getg il vigl. I antschaveva a gnir <lb/>
ple a pli stgir ad il mat vess anc gîa en toc per rivar a tgea. Mo il vigl <lb/>
ha getg: «Damena ca' gl é aschi tard ste gest a quà.» Tschel é sto. La <lb/>
daman ha' l gîa getg il vigl sch' el gli faschessi betg en plascher. Sch' el <lb/>
setgi vig' el bugent far, ha' l getg il tgavreret. Il vigl ha getg: «Mo ortschà <lb/>
… dafor la tigia é ena granda rusna a la si litearna segi gio ad ain <lb/>
là ad el setgi betg ir gio per ella. A, el vigi schon ir gio, ha' l getg <lb/>
il giuven, al degi dar ena tretscha. Els en allura is or ad il tgavrer ha <lb/>
saliea aint alla tretscha ad il vigl ha scho ir gio alla rusna. Cur c' el <lb/>
é sto gio, ha' l il vigl clamo gio, c' el degi per en' ea fermar aint la </body> </text></TEI>