<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 44 <lb/>
schmarveglia ad empeara gl' ustier, tgea quei vegi da muntar. «Mo quei <lb/>
e ils nos schurnaliers, ca vignian a tschagna.» Igl signur sa quietescha. <lb/>
Dantant riva avant la tgea en viturin easter cun ena granda tgargia <lb/>
tarment butschegns. Agn que moment datel gl' ustier ad als umens <lb/>
ena anzena. Quels saglian vei a fermen igl signur agl viturin. Lura <lb/>
earvin l' en butschegn suainter l' oter a tgattan agn perfinadegn en <lb/>
morder. Els ferman tuts a datten allura sura els alla dertgira. — Antras <lb/>
… la si malizia erel gl' ustier gnia da sasalvar, mo igl pover calgér <lb/>
veva stuia pearder la si veta. <lb/>
Igl pardicant cugl cuzér. <lb/>
Davigl eran ils nos pardicants anc betga aschi sabis sco <lb/>
ozilgi; mo els vevan era betga tantas scolas, sco quels dad uss, <lb/>
schiglio . . . . Els naven me en per mains tier en pardicant vigl capavel, <lb/>
per emprender empo da liger a scriver a magari empo lategn. Mo perquei <lb/>
… faschevin tuttegna stupents priedis, gnevan nador cun pleds, ca <lb/>
devan giau sco marteals sels cors dils pover putgiants. (La gliat nava <lb/>
da lez tains er anc a priedi.) A betga me far priedi savevin, els faschevan <lb/>
… ear sez igl pur, sajevan, raschlaven a manaven fagn da stad, a stivgevan <lb/>
… bagn ear enqual priedi culla folsch aintaman. A sch' els s' <lb/>
amblidavan enqualgea empo, sch' e quei da perdunar, in sa piglver betga <lb/>
far duas lavurs an - enea. Ascheia vevel ear que pover schani sa cumblido, <lb/>
… ca nava cugl cuzér se dias sela canzla. Sto degl easser egn da <lb/>
Mathon, a sarà probavel ear la verdat. <lb/>
Sco gl' e gnia raquinto a mei, sajevel eba ena sonda sera avant <lb/>
l' uraziun ora la Prada, sainza sapartertger ved quella. Matern ch' el <lb/>
veva agl tgea igl priedi da l' oter gi. Insumma, cunenea odel tutgand <lb/>
igl sens d' uraziun, fiera la folsch velà a curra all' anguscha cugl cuzér <lb/>
segl tgil aint a sela canzla. Pudess cumprender, sco quei ha fatg «tarling, <lb/>
… tarlac» ainda baselgia a sela canzla, sco la gliat sgnuflava a <lb/>
scogl pover schani e sto mal, cul e vagnia tier sasez. <lb/>
La mort nera. <lb/>
Agn Schons duevan easser antras la «pesta» mortas or bunameng <lb/>
tut las vischnancas. Igl raquintan anc vei a na dalla mort nera. <lb/>
1. <lb/>
Se Mathon erla ear la pesta. Quels da Mathon stuevan manar ils </body> </text></TEI>
