Band: XIV

Seite: 24 Zur Bandauswahl

In Band XIV liegen die Seitenzahlen zwischen 1 und 160.
30
tarmagl. Mintgea, cur ca el nava ansei, scheva la spusa, sen quella a
quella sera setgel puspe vegnir. Mo sen ena tschearta sera vess ella mai
getg da vegnir. Igl giuven ha tartgea, ch' igl savess easser enzatge betg
enurden, e gia giau ear sun quella sera. La tgea era tut serrada sei,
barcuns a faneastras, tut serro, mo an stiva od' el bagliafand. La si
spusa scheva gest alla mamma: «Daman earal i meas spus liorasei,
… a scha jau savess far ch' igl carschess nut agn que êr, scha faschessi.»
… «Quei sas tei bagn far,» scheva la mamma. «Daman samidas
tei an ena mir a vas orasei. Cur ca el fier' or gl' emprem pugn sem,
scha emprovas da survegnir gl' emprem gran, ca dat sella teara.» Cur
ca igl spus ha gia udia quei, e' l ia. La daman ha' l aro que êr, mo
avant ca semnar, ha el mess en crap sensum igl satg, a gest ainten
quei, ca el va agl satg, per fierer or gl' emprem pugn, vezz' el la mir,
ad enstagl fierer or igl gran, fier' el igl crap a sturnescha la mir. Poc
suainter e gnia la nova seda Casti, ca la si spusa segi morta.
En um, ca va agn sien a taglear giau en lenn.
Quels da Lohn navan enea gio las Plancas a tagliear lenna. Orasum
… en tschainghel era en lenn setg. En um leva ir vei a tagliear giau
el, mo tschels han cunsagliea, da schar star el, perquei ch' igl era mengnia
… privlus. Els en allura turnos anaint, mo da notg e tal um lavo,
ha pria la sir, e ia or a tagliea giau igl lenn tut agn sien ad e pêr sadasto,
… cur ch' el e sto turno ad ha gia do aint la sir agl tschep.
Igl tgaval schimmel.
Quels da Patzen eran per ir gio Donath a tarmagl. Cur ch' i naven
… giau sut Patzen, scha hani via en um sen en tgaval schimmel.
Els en is suainter ad el, a cunenea er' el vei da l' otra vart sen il bot
Cresta. Els en allura is gio Donath a tarmagl a cur ch' i en turnos,
scha era en um sen las furealas ad els stgevan betga passar. Que
tgaval schimmel gneva via savens.
Ti schmaladida zappa.
Igl era en giuven da Lohn, a da giuvenet er' el ia agn Tearatudestga.
… Suainter en per onns el turno a scheva, ch' el savess betga ple
rumantsch. Enea er' el cun seas bab an en êr ad arrava, allura hal via
ena zappa ad 'ha emparo: «Wie sagt man diesem Dinge da?» Igl
bab ha getg nut. Igl figl e, cun currer gio per gl' êr gartagea cun en pe
sen ena zappa, ainten quei saglia il moni sai agl tgea, a el gi: «Ti
schmaladida zappa.»
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 30 <lb/>
tarmagl. Mintgea, cur ca el nava ansei, scheva la spusa, sen quella a <lb/>
quella sera setgel puspe vegnir. Mo sen ena tschearta sera vess ella mai <lb/>
getg da vegnir. Igl giuven ha tartgea, ch' igl savess easser enzatge betg <lb/>
enurden, e gia giau ear sun quella sera. La tgea era tut serrada sei, <lb/>
barcuns a faneastras, tut serro, mo an stiva od' el bagliafand. La si <lb/>
spusa scheva gest alla mamma: «Daman earal i meas spus liorasei, <lb/>
… a scha jau savess far ch' igl carschess nut agn que êr, scha faschessi.» <lb/>
… «Quei sas tei bagn far,» scheva la mamma. «Daman samidas <lb/>
tei an ena mir a vas orasei. Cur ca el fier' or gl' emprem pugn sem, <lb/>
scha emprovas da survegnir gl' emprem gran, ca dat sella teara.» Cur <lb/>
ca igl spus ha gia udia quei, e' l ia. La daman ha' l aro que êr, mo <lb/>
avant ca semnar, ha el mess en crap sensum igl satg, a gest ainten <lb/>
quei, ca el va agl satg, per fierer or gl' emprem pugn, vezz' el la mir, <lb/>
ad enstagl fierer or igl gran, fier' el igl crap a sturnescha la mir. Poc <lb/>
suainter e gnia la nova seda Casti, ca la si spusa segi morta. <lb/>
En um, ca va agn sien a taglear giau en lenn. <lb/>
Quels da Lohn navan enea gio las Plancas a tagliear lenna. Orasum <lb/>
… en tschainghel era en lenn setg. En um leva ir vei a tagliear giau <lb/>
el, mo tschels han cunsagliea, da schar star el, perquei ch' igl era mengnia <lb/>
… privlus. Els en allura turnos anaint, mo da notg e tal um lavo, <lb/>
ha pria la sir, e ia or a tagliea giau igl lenn tut agn sien ad e pêr sadasto, <lb/>
… cur ch' el e sto turno ad ha gia do aint la sir agl tschep. <lb/>
Igl tgaval schimmel. <lb/>
Quels da Patzen eran per ir gio Donath a tarmagl. Cur ch' i naven <lb/>
… giau sut Patzen, scha hani via en um sen en tgaval schimmel. <lb/>
Els en is suainter ad el, a cunenea er' el vei da l' otra vart sen il bot <lb/>
Cresta. Els en allura is gio Donath a tarmagl a cur ch' i en turnos, <lb/>
scha era en um sen las furealas ad els stgevan betga passar. Que <lb/>
tgaval schimmel gneva via savens. <lb/>
Ti schmaladida zappa. <lb/>
Igl era en giuven da Lohn, a da giuvenet er' el ia agn Tearatudestga. <lb/>
… Suainter en per onns el turno a scheva, ch' el savess betga ple <lb/>
rumantsch. Enea er' el cun seas bab an en êr ad arrava, allura hal via <lb/>
ena zappa ad 'ha emparo: «Wie sagt man diesem Dinge da?» Igl <lb/>
bab ha getg nut. Igl figl e, cun currer gio per gl' êr gartagea cun en pe <lb/>
sen ena zappa, ainten quei saglia il moni sai agl tgea, a el gi: «Ti <lb/>
schmaladida zappa.» </body> </text></TEI>