Band: XIV

Seite: 23 Zur Bandauswahl

In Band XIV liegen die Seitenzahlen zwischen 1 und 160.
29
allura getg, ca ella vegi da d' engraztgear ad el per la veta, pertge ella
era quella guolp lieada or igl Plan da Crusch, ca el haveva scho liber.
La guolp ainten Avers.
Eneada nava en catschadur per ir a tgatscha. A que catschadur
va an en gold a vezza ena guolp nuada ved en pignol, ad el prenda
gio la buis a leva sagittar la guolp, a la guolp sa platga gio bas a fa
tempareias cullas tappas a mussa, ch' el de betg trer. Ad el sagitta betg
a va vetier encunter la guolp a vut dasnuar. A la guolp dosta da schar
dasnuar, ad el va cugl man agl satg a vean or cugl cunti, allura dat
la dalla cua ad e leada, ad el va ve cugl cunti a taglia quella corda. La
guolp savolva enturn a fa en anclegln ad ena ravarenztga agl catschadur
… a va.
Dalsez ons naven blears ve l' Italia culla biestga da vender, ad
al catschadur va ear cun que ch' el veva da vender a riva aintagio a
Bergamo. El passa sper ena granda tgea ve, ad ena femna ha aviert
ena faneastra ad i cloma per num, ad el tgitta se a vezza qua ena
femna. A la femna ha getg, tg' el de vagnir se qua tier ella, ad el gi
tg' el stotgi dar uorden alla si biestga avant, allura vignal a vagnir.
Ad el é gnia ain que cattier tier quella femna. La femna agl ha mes
sella mesa da bever a da maglear ad i parvasia gio.
Allura ha la femna amparo, sch' el ancanuschi betg ella, ad el ha …
getg canun, mo ella ha getg ch' ella gli canuschi, ella se stada quella
guolp, tg' era nuada veda que pignol. A sch' ella gnevi sagittada fuss
'la morta, a sch' el la dasnuava, schi vess' la anc stuia vagnir nuada ad
ussa vegel tagliea i liom, ad ussa se la deliberada, a, schi gi sco el stetti
a qua de' l vurdar a gnir tier ella ella, detti la spesa.
Igl striun da Casti.
Igl Gioder sajeva ora Vals. Da miezgi ha la si dunna purto or
marenda. Jau se allura betga sco, insumma durant la marenda han els
entschiet a sabastgear. Planet leava igl Gioder sei e va or davor igl
bot. Betga gi suainter vegn da là aint ena gulp an na a se per la dunna
digl Gioder a stgarpa igl best cotschen an tant tocs, a va allura anor.
Poc suainter gneva igl Gioder digl bot aint a vegn riand seper la si'
dunna a ha fils cotschens als daints.
La streia da Casti.
En giuven da Mathon veva la spusa gio Casti. El nava savens a
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 29 <lb/>
allura getg, ca ella vegi da d' engraztgear ad el per la veta, pertge ella <lb/>
era quella guolp lieada or igl Plan da Crusch, ca el haveva scho liber. <lb/>
La guolp ainten Avers. <lb/>
Eneada nava en catschadur per ir a tgatscha. A que catschadur <lb/>
va an en gold a vezza ena guolp nuada ved en pignol, ad el prenda <lb/>
gio la buis a leva sagittar la guolp, a la guolp sa platga gio bas a fa <lb/>
tempareias cullas tappas a mussa, ch' el de betg trer. Ad el sagitta betg <lb/>
a va vetier encunter la guolp a vut dasnuar. A la guolp dosta da schar <lb/>
dasnuar, ad el va cugl man agl satg a vean or cugl cunti, allura dat <lb/>
la dalla cua ad e leada, ad el va ve cugl cunti a taglia quella corda. La <lb/>
guolp savolva enturn a fa en anclegln ad ena ravarenztga agl catschadur <lb/>
… a va. <lb/>
Dalsez ons naven blears ve l' Italia culla biestga da vender, ad <lb/>
al catschadur va ear cun que ch' el veva da vender a riva aintagio a <lb/>
Bergamo. El passa sper ena granda tgea ve, ad ena femna ha aviert <lb/>
ena faneastra ad i cloma per num, ad el tgitta se a vezza qua ena <lb/>
femna. A la femna ha getg, tg' el de vagnir se qua tier ella, ad el gi <lb/>
tg' el stotgi dar uorden alla si biestga avant, allura vignal a vagnir. <lb/>
Ad el é gnia ain que cattier tier quella femna. La femna agl ha mes <lb/>
sella mesa da bever a da maglear ad i parvasia gio. <lb/>
Allura ha la femna amparo, sch' el ancanuschi betg ella, ad el ha … <lb/>
getg canun, mo ella ha getg ch' ella gli canuschi, ella se stada quella <lb/>
guolp, tg' era nuada veda que pignol. A sch' ella gnevi sagittada fuss <lb/>
'la morta, a sch' el la dasnuava, schi vess' la anc stuia vagnir nuada ad <lb/>
ussa vegel tagliea i liom, ad ussa se la deliberada, a, schi gi sco el stetti <lb/>
a qua de' l vurdar a gnir tier ella ella, detti la spesa. <lb/>
Igl striun da Casti. <lb/>
Igl Gioder sajeva ora Vals. Da miezgi ha la si dunna purto or <lb/>
marenda. Jau se allura betga sco, insumma durant la marenda han els <lb/>
entschiet a sabastgear. Planet leava igl Gioder sei e va or davor igl <lb/>
bot. Betga gi suainter vegn da là aint ena gulp an na a se per la dunna <lb/>
digl Gioder a stgarpa igl best cotschen an tant tocs, a va allura anor. <lb/>
Poc suainter gneva igl Gioder digl bot aint a vegn riand seper la si' <lb/>
dunna a ha fils cotschens als daints. <lb/>
La streia da Casti. <lb/>
En giuven da Mathon veva la spusa gio Casti. El nava savens a </body> </text></TEI>