<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 29 <lb/>
allura getg, ca ella vegi da d' engraztgear ad el per la veta, pertge ella <lb/>
era quella guolp lieada or igl Plan da Crusch, ca el haveva scho liber. <lb/>
La guolp ainten Avers. <lb/>
Eneada nava en catschadur per ir a tgatscha. A que catschadur <lb/>
va an en gold a vezza ena guolp nuada ved en pignol, ad el prenda <lb/>
gio la buis a leva sagittar la guolp, a la guolp sa platga gio bas a fa <lb/>
tempareias cullas tappas a mussa, ch' el de betg trer. Ad el sagitta betg <lb/>
a va vetier encunter la guolp a vut dasnuar. A la guolp dosta da schar <lb/>
dasnuar, ad el va cugl man agl satg a vean or cugl cunti, allura dat <lb/>
la dalla cua ad e leada, ad el va ve cugl cunti a taglia quella corda. La <lb/>
guolp savolva enturn a fa en anclegln ad ena ravarenztga agl catschadur <lb/>
… a va. <lb/>
Dalsez ons naven blears ve l' Italia culla biestga da vender, ad <lb/>
al catschadur va ear cun que ch' el veva da vender a riva aintagio a <lb/>
Bergamo. El passa sper ena granda tgea ve, ad ena femna ha aviert <lb/>
ena faneastra ad i cloma per num, ad el tgitta se a vezza qua ena <lb/>
femna. A la femna ha getg, tg' el de vagnir se qua tier ella, ad el gi <lb/>
tg' el stotgi dar uorden alla si biestga avant, allura vignal a vagnir. <lb/>
Ad el é gnia ain que cattier tier quella femna. La femna agl ha mes <lb/>
sella mesa da bever a da maglear ad i parvasia gio. <lb/>
Allura ha la femna amparo, sch' el ancanuschi betg ella, ad el ha … <lb/>
getg canun, mo ella ha getg ch' ella gli canuschi, ella se stada quella <lb/>
guolp, tg' era nuada veda que pignol. A sch' ella gnevi sagittada fuss <lb/>
'la morta, a sch' el la dasnuava, schi vess' la anc stuia vagnir nuada ad <lb/>
ussa vegel tagliea i liom, ad ussa se la deliberada, a, schi gi sco el stetti <lb/>
a qua de' l vurdar a gnir tier ella ella, detti la spesa. <lb/>
Igl striun da Casti. <lb/>
Igl Gioder sajeva ora Vals. Da miezgi ha la si dunna purto or <lb/>
marenda. Jau se allura betga sco, insumma durant la marenda han els <lb/>
entschiet a sabastgear. Planet leava igl Gioder sei e va or davor igl <lb/>
bot. Betga gi suainter vegn da là aint ena gulp an na a se per la dunna <lb/>
digl Gioder a stgarpa igl best cotschen an tant tocs, a va allura anor. <lb/>
Poc suainter gneva igl Gioder digl bot aint a vegn riand seper la si' <lb/>
dunna a ha fils cotschens als daints. <lb/>
La streia da Casti. <lb/>
En giuven da Mathon veva la spusa gio Casti. El nava savens a </body> </text></TEI>