<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 17 <lb/>
ca ti has questa stad passada enea, cur ti es passo cugl targliun <lb/>
… ainta se pigl culm, via ena torta alla veia, a ca ti has pria <lb/>
sei ella a fiers ainta gio la val?» Igl pur: «Bagn gl' ez.» La dunna: <lb/>
… «Bagn ca ti has fatg. Scha ti navas sur or, gnevas fiers tei alla <lb/>
menadira giau alla val. Quella torta eri jau. Tei has spindro me. <lb/>
Mo sì che mi son stria, ma minga barlottina.» <lb/>
Las streias da Donath. <lb/>
Las streias duevan enqualgea ear vegnir ensemel gio Donath <lb/>
… an en clavo. En um e passo ena notg sper que clavo vei ad ha <lb/>
via ainlà cazola. El ha merveglias a va vei a varda aint. Scha vezel <lb/>
… ainlà las streias ca soltan, quegl chi pon suainter ena flotta <lb/>
«Strichmusik». Las blearas hal encunaschia, mo me (mai) getg or, <lb/>
tgi ch' igl segi sto. <lb/>
Las streias sper gl' ual d' Artschains. <lb/>
En tearz lia, noca las streias gnevan ansemel, eral igl gold davains <lb/>
… Lohn, tras igl qual gl' uval d' Artschains cura giau. Qua duevin <lb/>
las streias ver vido cazolas sels pegns a devan easser selà a filar. <lb/>
Las streias da Rania. <lb/>
Alla Viamala vesevin ear strign. En Heinzaberger e vegnia ena <lb/>
notg tra la Viamala, per ir ainta Donath tier paraints. Cul vean <lb/>
ainta «Rania», scha vezel sei all' aria sur la veia enzatge, ca sa <lb/>
mova. «Mo tgi sa, tge quegl pudess easser?» gil el tier sasez, sainza <lb/>
temer enzatge. El va anavant, a quegl sa lascha giau alla chinetta. <lb/>
«Wer da,» clomel, a va vei. «Wender hei?» ripundigl cun vusch <lb/>
gita a fegna. Igl era duas streias. Ad el va ena schnavur tras a tras, <lb/>
ad el curra, ca' l sa nuta sco, trochen ainta Donath. La veanel agn <lb/>
stiva sblich sco la mort a sa strusch bagliafar. <lb/>
La streia da Carsti. <lb/>
En giuven da Mathon veva ena spusa gio Casti. La permavera, <lb/>
ena sera, avanc' entschever ad arar, val giau, per ir a tarmagl tier <lb/>
la matta. La mamma dalla spusa era gnida sesur, ch' el arass l' oter <lb/>
gi se «Palîs». Nand ainda zulér odel, ca la viglia gi encunter la <lb/>
feglia? «Daman earel igl teas spus orase Palis. Jau sa fetsch <lb/>
d' ena mir a vont orasei agl sultg. Scha vint da tschappar sei a maglear <lb/>
… gl' amprem fav, ch' el fiera giauadaint, scha degl betga dar <lb/>
sei gnanc egn.» Cugl giuven oda quegl, turnal el anorasei, sainz' ir ain </body> </text></TEI>