<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> Märchen <lb/>
1041 <lb/>
Plein fel lai il retg metter el en perschun e rentar en in ring de <lb/>
fier. Mo strusch era el en perschun e rentaus en il ring de fier, ha el <lb/>
envidau si la candeila e quella ha dumendau el: „Tgei vul?“ Il giuven <lb/>
ha detg: … „Jeu less, ch' jeu vegness libers dil ring e della perschun ed il <lb/>
retg vegness ligiaus en ligioms aschi stretgs, che nagin savess sligiar ora.“ <lb/>
Cheu ei il ring e la porta della perschun s' aviarts ed il giuven ha saviu <lb/>
turnar en sia ustria. Il retg ei aber vegnius ligiaus aschi stretg, ch' el <lb/>
podeva strusch trer flad. Cura ch' il retg ha udiu, ch' il giuven seigi vegnius <lb/>
liberaus ord la perschun e seigi puspei en l' ustria, ha el schau clomar el e <lb/>
detg al giuven: „Ti sas pli che magliar paun, sche ti libereschas mei dals <lb/>
ligioms, sche dun jeu a ti mia feglia.“ Il giuven ha detg, el vegli far <lb/>
quei ed ei turnaus en l' ustria. Leu ha el envidau si la candeila e detg: <lb/>
„Fai ch' il retg vegni libers dils ligioms e ch' jeu maridi sia figlia.“ Inmediat <lb/>
… ei il retg staus libers dils ligioms ed en paucs dis ha il giuven <lb/>
giu legras nozzas cun la figlia dil retg. <lb/>
La sera de sias nozzas ha el envidau si la candeila. Quella ha <lb/>
dumendau: „Tgei vul?“ „Di a nus, sche nus seigien ventireivels ne <lb/>
buc?“ <lb/>
ha el emprau la candeila. „Na quei esses buc,“ ha la candeila respondiu, <lb/>
„pertgei questa notg ein il sir e la sira sut letg en, per mazzar vus.“ <lb/>
Ussa mira il spus sut letg en e vesa cheu il retg e la regina. El pren <lb/>
spert il spadun, ch' era sin meisa, e taglia giu ad omisdus il tgau. Allura <lb/>
damond' el puspei la candeila: „Vegnin jeu e la spusa ad esser ventireivels?“ <lb/>
e quella rispunda: „Gie. Mo ussa pos ti schar ardar giu mei enzacu, jeu <lb/>
hai gie liberau a ti la veta.“ Il spus ha lu schau ardar giu la candeila <lb/>
quella notg. <lb/>
110. Igl umm, che ha cuglienau il giavel. <lb/>
Ina gada era ei in pauper umm, che steva en sia stiva cun il tgau <lb/>
pusau els mauns. El havess duvrau per il ner basegns daners, saveva aber <lb/>
buca, co survegnir, ed el anflava negin remiedi. Cheu ha el patertgau, <lb/>
sch' il giavel vegness, savessi el se schar en cun lez. Igl umm ei aber vegnius <lb/>
tut bleichs, cura ch' igl esch ei s' aviarts e quel cun peis caura ei entraus. <lb/>
Il giavel haveva ina curteuna tgemblada cun marenghins entamaun ed ha <lb/>
detg: „Cheu dundel a ti tutt quels daners ad emprest. En in onn stos ti <lb/>
aber turnar anavos la curteuna strecha, aschglioc eis ti mes. Quels, ch' ein <lb/>
tgemblai, laschel a ti per schengetg.“ Igl umm ha dumendau, sch' el astgassi <lb/>
buca turnar la curteuna marenghins, avon ch' ei seigi o igl onn. Il giavel <lb/>
ha rispondiu, el sappi turnar, cura ch' el vegli. Sin quei ha 'gl umm priu <lb/>
la curteuna marenghins, strichau giu il tgiembel e turnau la curtauna <lb/>
marenghins al giavel culs plaids: „Jeu vi grad turnar ussa.“ <lb/>
Romanische Forschungen XI. 3. 66 </body> </text></TEI>