Band: XIV

Seite: 68 Zur Bandauswahl

In Band XIV liegen die Seitenzahlen zwischen 1 und 160.
74
pusseivel de porscher in modest encarden alla tradiziun populara de
Schons ella gronda Chrestomazia retoromontscha, quella ovra monumentala,
… renconoschent cheutras la lavur e breigia dils differents collecturs
… ed ademplend in giavisch dil creatur dell' ovra, il Dr. C. Decurtins
… permiert?
Signur T. Dolf ha denton publicau las Canzuns popularas da
Schons ell' annada XXXIII dellas Annalas della Societad Retoromontscha.
… Las praulas e detgas dad el rimnadas, ils versets d' affons,
legns, proverbis publichescha el empau alla gada el Dun da Nadal.
Sper la collecziun orala possedein nus era da bia manuscrets romontschs,
… brevs, documents de valeta historica, priedis etc., dals quals
bein enqual meritass de vegnir publicaus. Signur G. Conrad ha preparau
… in interessant studi historic sur las baselgias de Schons, signur
Dr. B. Mani prepara ina lavur sur la histor[i]a giuridica ed economica
de Schons, signur scolast G. Clopath ei seoccupaus culla historia dil
traffic de nossa vallada.
Tut quei ensemblamein vegn a dar in bi maletg de nossa cara
Val Schons co ell' era e co ell' ei.
Las interessantissimas brevs de signur Dr. Decurtins, che fuvan
per nus a siu temps sco ina palentada dell' amur - patria, vegnin nus a
publicar cun caschun in' autra gada.
Ussa, avon che entscheiver las praulas, aunc in pèr plaids dal
bien vegl de Ferrera, il Gieri la Tscheppa. Siu ver num fuva Gieri
Grischott. La Tscheppa ei in' acla, nua ch' el veva passantau la gronda
part de sia veta. Il Gieri la Tscheppa ei buca staus in che ha duvrau
bia plaz sin quei mund. Strusch enconischents en si' atgna vallada,
ed ils davos onns de sia veta bunamaing emblidaus da siu vitg e ses
vischins, ha el passentau ina veta de lavur e stenta. Il mund entuorn el
fuva pigns e stretgs e gli ha dau nuot auter che breigia e fadigia e quitaus
… senza fin.
Mo il bien Gieri veva aunc in auter mund enten el. Il mund de
sia fantasia, il mund della biala tradiziun de nies pievel. Co ei el surstaus,
… cura che jeu avon quendisch onns sun ius in gi tier el entasi la
Tscheppa e supplicau el de raquintar a mi ina historia. El leva gl' emprem
… buca uera seschar neu, tartgond ch' jeu mass lu suenter e fagess
legher sur ded el e sias historias. Mo suenter haver explicau che jeu
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 74 <lb/>
pusseivel de porscher in modest encarden alla tradiziun populara de <lb/>
Schons ella gronda Chrestomazia retoromontscha, quella ovra monumentala, <lb/>
… renconoschent cheutras la lavur e breigia dils differents collecturs <lb/>
… ed ademplend in giavisch dil creatur dell' ovra, il Dr. C. Decurtins <lb/>
… permiert? <lb/>
Signur T. Dolf ha denton publicau las Canzuns popularas da <lb/>
Schons ell' annada XXXIII dellas Annalas della Societad Retoromontscha. <lb/>
… Las praulas e detgas dad el rimnadas, ils versets d' affons, <lb/>
legns, proverbis publichescha el empau alla gada el Dun da Nadal. <lb/>
Sper la collecziun orala possedein nus era da bia manuscrets romontschs, <lb/>
… brevs, documents de valeta historica, priedis etc., dals quals <lb/>
bein enqual meritass de vegnir publicaus. Signur G. Conrad ha preparau <lb/>
… in interessant studi historic sur las baselgias de Schons, signur <lb/>
Dr. B. Mani prepara ina lavur sur la histor[i]a giuridica ed economica <lb/>
de Schons, signur scolast G. Clopath ei seoccupaus culla historia dil <lb/>
traffic de nossa vallada. <lb/>
Tut quei ensemblamein vegn a dar in bi maletg de nossa cara <lb/>
Val Schons co ell' era e co ell' ei. <lb/>
Las interessantissimas brevs de signur Dr. Decurtins, che fuvan <lb/>
per nus a siu temps sco ina palentada dell' amur - patria, vegnin nus a <lb/>
publicar cun caschun in' autra gada. <lb/>
Ussa, avon che entscheiver las praulas, aunc in pèr plaids dal <lb/>
bien vegl de Ferrera, il Gieri la Tscheppa. Siu ver num fuva Gieri <lb/>
Grischott. La Tscheppa ei in' acla, nua ch' el veva passantau la gronda <lb/>
part de sia veta. Il Gieri la Tscheppa ei buca staus in che ha duvrau <lb/>
bia plaz sin quei mund. Strusch enconischents en si' atgna vallada, <lb/>
ed ils davos onns de sia veta bunamaing emblidaus da siu vitg e ses <lb/>
vischins, ha el passentau ina veta de lavur e stenta. Il mund entuorn el <lb/>
fuva pigns e stretgs e gli ha dau nuot auter che breigia e fadigia e quitaus <lb/>
… senza fin. <lb/>
Mo il bien Gieri veva aunc in auter mund enten el. Il mund de <lb/>
sia fantasia, il mund della biala tradiziun de nies pievel. Co ei el surstaus, <lb/>
… cura che jeu avon quendisch onns sun ius in gi tier el entasi la <lb/>
Tscheppa e supplicau el de raquintar a mi ina historia. El leva gl' emprem <lb/>
… buca uera seschar neu, tartgond ch' jeu mass lu suenter e fagess <lb/>
legher sur ded el e sias historias. Mo suenter haver explicau che jeu </body> </text></TEI>