Band: XIV

Seite: 67 Zur Bandauswahl

In Band XIV liegen die Seitenzahlen zwischen 1 und 160.
73
Las praulas
dil Gieri la Tscheppa
Screttas suenter e publicadas da S. Loringett.
Introducziun.
Las praulas dil Gieri la Tscheppa eran stadas destinadas per il
tom Schons della Chrestomazia de Dr. C. Decurtins. Quei tom vess
giu de comparer gia ils 1917. En ina de sias davosas brevs dils
24 de mars 1916 scriva Dr. Decurtins barmier: «Il secund faschzichel
cun la tradiziun populara de Schons compara in auter onn» (pia ils
1917). Il bien docter ha lu stuiu murir (30 de matg 1916) avon che
finir sia gronda ovra. Cuort suenter scriva sia premurada dunna
Dr. Maria Decurtins, che la part Schons compari sin permavera
(1917). «Diesen Winter wird die erste Lieferung von Band XI Bergell
… und Unterengadin gedruckt, im Frühjahr wird die Cantate von
Hochw. Camathias und das Schamserische gedruckt.» — Mo la part
Schons resp. il faschzichel ei tochen dacheu aunc buca comparius.
… Denton ei compariu sut la redacziun de Sur canoni Caminada il
tom XI e XII. Il material de Schons ha Sur canoni rendiu e remarcau,
ch' el seigi ton cargaus cun lavur, ch' el sappi nunpusseivel buca pli
seoccupar culla Chrestomazia. Nus deplorein zund, che la part Schons,
silmeins la tradiziun populara ha buca anflau tetg e schlonda ella
Chrestomazia. E sche nus turnein a leger las brevs de Dr. Decurtins,
ch' el veva scret a nus dals 1913 — 1916, las qualas ein pongi mintgina
… in stupen colleg sur de quella e tschella dumonda, che concerna
il folklore d' in pievel e sia valeta e muntada per ils filologs e historics
e la renaschientscha de lungatg e cultura, sche nus turnein a leger
quellas stupentas brevs, cullas qualas el veva interessau e scaldau nus
giuvens scolasts per la biala lavur de collectar las praulas, detgas, canzuns,
… legns, versets ded affons e proverbis de nossa vallada, allura nus
encresch' ei aunc bia pli fetg, e nus sedumandein, fuss quei ca stau
<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 73 <lb/>
Las praulas <lb/>
dil Gieri la Tscheppa <lb/>
Screttas suenter e publicadas da S. Loringett. <lb/>
Introducziun. <lb/>
Las praulas dil Gieri la Tscheppa eran stadas destinadas per il <lb/>
tom Schons della Chrestomazia de Dr. C. Decurtins. Quei tom vess <lb/>
giu de comparer gia ils 1917. En ina de sias davosas brevs dils <lb/>
24 de mars 1916 scriva Dr. Decurtins barmier: «Il secund faschzichel <lb/>
cun la tradiziun populara de Schons compara in auter onn» (pia ils <lb/>
1917). Il bien docter ha lu stuiu murir (30 de matg 1916) avon che <lb/>
finir sia gronda ovra. Cuort suenter scriva sia premurada dunna <lb/>
Dr. Maria Decurtins, che la part Schons compari sin permavera <lb/>
(1917). «Diesen Winter wird die erste Lieferung von Band XI Bergell <lb/>
… und Unterengadin gedruckt, im Frühjahr wird die Cantate von <lb/>
Hochw. Camathias und das Schamserische gedruckt.» — Mo la part <lb/>
Schons resp. il faschzichel ei tochen dacheu aunc buca comparius. <lb/>
… Denton ei compariu sut la redacziun de Sur canoni Caminada il <lb/>
tom XI e XII. Il material de Schons ha Sur canoni rendiu e remarcau, <lb/>
ch' el seigi ton cargaus cun lavur, ch' el sappi nunpusseivel buca pli <lb/>
seoccupar culla Chrestomazia. Nus deplorein zund, che la part Schons, <lb/>
silmeins la tradiziun populara ha buca anflau tetg e schlonda ella <lb/>
Chrestomazia. E sche nus turnein a leger las brevs de Dr. Decurtins, <lb/>
ch' el veva scret a nus dals 1913 — 1916, las qualas ein pongi mintgina <lb/>
… in stupen colleg sur de quella e tschella dumonda, che concerna <lb/>
il folklore d' in pievel e sia valeta e muntada per ils filologs e historics <lb/>
e la renaschientscha de lungatg e cultura, sche nus turnein a leger <lb/>
quellas stupentas brevs, cullas qualas el veva interessau e scaldau nus <lb/>
giuvens scolasts per la biala lavur de collectar las praulas, detgas, canzuns, <lb/>
… legns, versets ded affons e proverbis de nossa vallada, allura nus <lb/>
encresch' ei aunc bia pli fetg, e nus sedumandein, fuss quei ca stau </body> </text></TEI>