<TEI> <teiHeader> <fileDesc> <titleStmt> <title type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition>Digitalisierte Ausgabe</edition> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">1</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Köln</pubPlace> <publisher> <orgName>Sprachliche Informationsverarbeitung, Universität zu Köln</orgName> <email>buero@spinfo.uni-koeln.de</email> <address> <addrLine>Albertus-Magnus-Platz</addrLine> <addrLine>50923 Köln</addrLine> </address> </publisher> <availability> <licence target="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/de/"> <p>Distributed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial 3.0 Unported License.</p> </licence> </availability> </publicationStmt> <sourceDesc> <bibl>Decurtins, Caspar: Rätoromanische Chrestomathie</bibl> <biblFull> <titleStmt> <title level="m" type="main">Rätoromanische Chrestomathie</title> <author> <persName> <surname>Decurtins</surname> <forename>Caspar</forename> </persName> </author> </titleStmt> <editionStmt> <edition n="1"/> </editionStmt> <extent> <measure type="pages">7260</measure> </extent> <publicationStmt> <pubPlace>Erlangen</pubPlace> <publisher> <name>Vollmöller, Karl</name> </publisher> </publicationStmt> </biblFull> <msDesc> <msIdentifier> <repository>Digizeitschriften.de</repository> </msIdentifier> <physDesc> <typeDesc> <p>Chrestomatie</p> </typeDesc> </physDesc> </msDesc> </sourceDesc> </fileDesc> <encodingDesc> <p>Dieses Werk wurde in XML/TEI P5 kodiert.</p> </encodingDesc> <profileDesc> <langUsage> <language>Rhaeto Romanic</language> </langUsage> <textClass></textClass> </profileDesc> </teiHeader> <text> <body> 38 <lb/>
en tgar a tuts ils umens en is cun el or, per il fierer agl lai. Mo sen <lb/>
veia eni gnis tier en' ustreia. I han cato per bien dad ir aint a bever <lb/>
anc en glas vegn. Igl Hans nar hani natiral scho orgi segl tgar <lb/>
sulet. Cur ca tschels eran all' ustreia, sch' egl passo en purtgêr cun <lb/>
en muvel ports sper l' ustreia vei. Cur ch' el e sto sper i tgar, scha hal <lb/>
udia, ca egn clamava: «A jau vi betg a pos betg a fetsch betg.» Cur <lb/>
ch' i purtger ha satgiert, ca quella vusch gneva or digl satg segl tgar, <lb/>
sch' al getg: «Tge vol betg a pos betg a fas betg?» Agl Hans narr <lb/>
ha respundia: «A jeu vi betg a pos betg a fetsch betg igl president <lb/>
dalla vischnaunca, sas i mi lessan far president.» Cur chi purtgêr <lb/>
ha udia quei, hal getg: «Mo scha tei vol betga far i president vischnanca, <lb/>
… jeu i vi schon far.» «Mo allura stos gnir ain que satg a schar <lb/>
gnir or me,» hal getg i Hans narr. «Ea gea, jeu sund schon cuntaint,» <lb/>
… hal getg tschel, ad el ha arviert i satg a scho gnir or i Hans <lb/>
narr ad e ia aint sez. Igl Hans ha pria ils ports ad e ia ora sei sur <lb/>
i lai agl gold. Tschels en allura gnis or dalla ustreia, pria ils tgar <lb/>
ad is anavant or a fiers giau i satg ai lai, ad is allura tgea. <lb/>
Suainter en per gis el i Hans narr gnia cus ports aint a seper <lb/>
vischnanca. «Tschuî» qui a «tschuî» là, ascheia ca la gliad e gnida or <lb/>
tgea, a cur chi han via gnand igl Hans narr seper veia cun en beal <lb/>
muvel ports, scha eni tut surstos a savevan betga tge crer, a cur chi <lb/>
han emparo el, sco ch' el segi puspe qua, sch' al getg, ch' el segi sto <lb/>
agl lai a cur ch' el segi gnia giau vegel via beal pros ed ers e baltestgas <lb/>
… muvels, vatgas a ports e da tuttas sorts oter glimaris. El vegl <lb/>
tartgea da prender parenea en muvel ports a gnir ansei. Cur ca <lb/>
tschels han udia quei, eni gnis scuis segl Hans narr. Tut ca scueva <lb/>
ad el quel baltestgas ports. Cur ca Hans ha via quei, hal getg, ch' els <lb/>
dessan ear ir or a giau agl lai per enzatge, quei cunveani, a cur chi <lb/>
han amparo, sco chi vegen da far, per survagnir tge chi viglian, hal <lb/>
getg: «Me na or tigl lai a matte vei en essa allura val gl' emprem <lb/>
vei igl president a cur ch' el saglia giau a vean gest ain l' ava a vezza <lb/>
enzatge, degel dar en bregl per segn, a sen quei den tuts saglir suainter. <lb/>
… Ils umens da que vaschinadi han fatg quei, ch' i Hans narr veva <lb/>
getg. Els en is or, a gl' emprem el ia vei igl president sen l' essa, a cur <lb/>
ch' el cun seas butatschun e saglia giau agn l' ava, ha quei do en nunudia <lb/>
… plunt. Tschels han tartgea, quei segi l' enzenna ad en saglis <lb/>
tuts suainter. Ascheia el i Hans narr sto anavos sulet cullas femnas <lb/>
degl entier vaschinadi. </body> </text></TEI>
